Modalitat: Carretera
Distància total: 119,42 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.113 m
Temps: 5h 05 min
Avui havia d'estar a Andorra amb una colla d'amics per passar el cap de setmana. Una mica d'esport, una altre mica de sofà, compres, menjar...
El fet de que aquest cap de setmana coincideixi amb l'inici de la setmana blanca en molts col·legis, ha fet que no tinguem reserva a l'hotel en el que normalment ens allotgem, i hem posposat la "quedada" per un altre cap de setmana.
Això ha fet que no tingues plans per avui. Ahir al vespre, molt al vespre, vaig veure un correu d'en MAD que proposava sortir en BTT molt d'hora... una sortida d'aquelles llampec, que a mi avui, personalment no me venia de gust... a més, jo ja m'havia fet plans de no fotre res, així que me'n vaig a dormir sense posar el despertador...
M'he despertat amb ganes de bici... fa unes setmanes que estic treballant, al gimnàs, una mica el fons... no faig només una sesió d'spining, si no que ho combino amb 2o, 30 o 40 minuts d'el·líptica o bicicleta estàtica... la veritat, que amb els 45 minuts d'una classe d'spining estava perdent fons i ho notava a les sortides... avui, sense plans, sense horaris, seria el dia "test de fons".
L'any passat, vaig pujar amb la bici de carretera a Sant Hilari... vaig quedar baldat, i una mica més he de demanar que me vinguin a buscar... vaig estar parat a Caldes de Malavella una estona per veure si se'm passava la superpajara que portava... vaig arribat molt i molt perjudicat. És per això, que el meu test de fons el faria amb aquesta destinació... Sant Hilari.
Surto tard... hi ha boira i no vull assumir cap risc... quan passo per la nostra fleca preferida veig a en MAD i en Dani que ja han arribat de la seva sortida expres... paro a saludar-los i enfilo cap a Caldes... lluny veig un ciclista que va en la meva direcció... apreto per atrapar-lo, però de cop tinc una imatge al meu voltant... un ciclista vestit tot de blanc, amb una aureola al cap que me diu:
- Jordi, tranquil... tens un objectiu avui, així que no facis el ruc i ves al teu ritme...
Li faig cas i afluixo... perdo el ciclista a la primera corba... vaig tirant, tranquil però a bon ritme... pulsacions controlades i amb l'objectiu d'arribar a Santa Coloma el més fresc possible, quan de cop veig que el ciclista esta molt a prop... va una mica més lent que jo, i entre corba i corba quasi l'atrapo... de cop, veig al voltant del meu cap la imatge d'un ciclista vestit de vermell llampant, amb banyes i cua punxeguda que me diu:
- Jordi, ja el tens, apreta i li fots una passada que li treuras les enganxines....
Collons, sento això i baixo un parell de pinyons, apreto els dents i veig que les pulsacions comencen a pujar... 145, 150, 155, 160... ja el tinc... el saludo i li foto un espant que fot un bot de la bici que no vegis... no me dona temps de molt, ja que de seguit enfila, en una rotonda, cap a Cassà i jo cap a Caldes...
Torna la normalitat, vaig al meu ritme tranquil, passo els primers repexons a la sortida de Caldes, i arribo a la N-II vella, on ja fora del transit rodo tranquil, tranquil...
Passo per Vilobi, segeixo rodant a un ritme tranquil, concentrant-me en la pedalada rodona, arribo a la carretera de Santa Coloma, i sento la respiració d'algú darrera... s'ha enganxat un noi del CCFarners... el reconec pel puzle que tenen a l'equipació... de cop apareix el ciclista vestit de vermell que me diu:
- Com t'has deixat atrapar... apreta, va afogat.. no li sents la respiració?
Així que apreto en una pujadeta que fa estralls... cada vegada sento més ràpida la seva respiració, però a l'hora la meva també s'accelera... no miro el pulsòmetre, ja que prou feina tenia per que no m'avances... quan de cop m'apareix el ciclista vestit de blanc amb l'aureola i me diu:
- No siguis tonto... recorda que avui comprovaràs el resultat del fruit dels teus esforços durant aquestes setmanes....
Efectivament, m'adono del que m'espera per endavant i afluixo... me passa com una exhalació, porta una bici dels anys 80-90 amb uns plats que semblen la paella del Fairi, poca cadència, però un cop de ronyons impressionant... el deixo marxar...
Vaig seguint i veig que no marxa del tot... l'atrapo de nou a Santa Coloma i me pregunta on vaig... li responc que a Sant Hilari i li dic si vol venir... me contesta que ve dels Àngels i que ja te prou per avui... segueixo i m'atrapa de nou a un semàfor... comentem el bon dia que fa per anar en bici i ens acomiadem...
Be, ara ja si que comença la proba del dia... pujar a San Hilari des de Santa Coloma... baixo al plat petit, no per necessitat, si no més aviat per un tema psicologic... m'agrada pujar amb molta cadència... tipo molinet... menjo una barreta i ja cap a munt...
Els primers quilometres són bastant suaus... vaig veient les estructures que estant fent a l'obra de l'Eix... quan de cop la carretera pica amunt... intento buscar una cadència bona i pim pam... cap a munt... vaig pujant a 11-12 km/h... en alguns punts m'aixeco sobre la bici... es nota el treball a l'spining... sobre tot el mantenir una cadència i no començar a donar cops de cap i ronyons...
Arribo a Sant Hilari molt content... el que fa un any va ser un viacrucis, ara ha sigut una pujada dura, però res impossible... vaig força fresc i me plantejo que fer... tinc dues opcions... pujar per les Arenes fins a Coll de Revell, i baixar per Arbúcies, o tornar per Osor... descarto de totes totes toranr pel mateix camí... l'altre vegada els 25 quilometres de baixada crec que van ser un dels motius de la meva petada... començar a pedalar després de tenir les cames fredes va ser molt dur...
Decideixo tornar per Osor... és una carretera magnífica... sense trànsit, amb moltes corbes, i amb rampes suaus, que tot i fer-la de baixada, me permetrien seguir pedalant i que les cames no perdin to...
Que guapa la baixada, és una zona hombribola i molt humida, això fa que en alguna retallada d'alguna corba foti un parell de patinadetes que riu-te d'en Rosi amb la MotoGP... me planto en un moment a Anglès... he estat rodant a 40 Km/h quasi tota l'estona...
El ramat que vaig trobar al mig de la carretera
Traspasso Anglès i decideixo anar direcció Santa Coloma... Collons!!! No m'enrecordava d'aquest repexons... mig camí pica amunt, mig camí fins a Santa Coloma cap avall, així que toca patir una mica... les forces ja no són les de primera hora i he de fer servir els plat petit...
Arribo a Santa Coloma... estic prop dels 100 km i encara queden uns quants... m'ho prenc amb calma i vaig tirant... 29-30 km/h veig al marcador... els repexons me'ls prenc com sèries... apreto fort per no canviar de marxa i descanso al pla... arribo a Riudarenes i decideixo menjar mitja barreta... queda poc, però no vull petar a 20 km de casa...
Vaig be, al meu ritme... me fa mal el cul, però estic molt content... van passant els quilometres i pim, pam... arribo a Caldes, i ara toca fer la pujada de sortida... quan portes 100 i pico quilometres, la veritat, que toca una mica els collons... me la prenc com una sèrie... a dalt me fan mal les cames, però tinc tot el pla per descansar... arribo a casa... miro el marcador... quasi 120 km i quasi 25 km/h de mitjana... content però amb molta gana... són quasi les 15h i encar m'he de fer el dinar... quatre estiraments mentre bulleixo la verdura... la dutxa ha d'esperar!!!
Test de fons aprovat!!!
El fet de que aquest cap de setmana coincideixi amb l'inici de la setmana blanca en molts col·legis, ha fet que no tinguem reserva a l'hotel en el que normalment ens allotgem, i hem posposat la "quedada" per un altre cap de setmana.
Això ha fet que no tingues plans per avui. Ahir al vespre, molt al vespre, vaig veure un correu d'en MAD que proposava sortir en BTT molt d'hora... una sortida d'aquelles llampec, que a mi avui, personalment no me venia de gust... a més, jo ja m'havia fet plans de no fotre res, així que me'n vaig a dormir sense posar el despertador...
M'he despertat amb ganes de bici... fa unes setmanes que estic treballant, al gimnàs, una mica el fons... no faig només una sesió d'spining, si no que ho combino amb 2o, 30 o 40 minuts d'el·líptica o bicicleta estàtica... la veritat, que amb els 45 minuts d'una classe d'spining estava perdent fons i ho notava a les sortides... avui, sense plans, sense horaris, seria el dia "test de fons".
L'any passat, vaig pujar amb la bici de carretera a Sant Hilari... vaig quedar baldat, i una mica més he de demanar que me vinguin a buscar... vaig estar parat a Caldes de Malavella una estona per veure si se'm passava la superpajara que portava... vaig arribat molt i molt perjudicat. És per això, que el meu test de fons el faria amb aquesta destinació... Sant Hilari.
Surto tard... hi ha boira i no vull assumir cap risc... quan passo per la nostra fleca preferida veig a en MAD i en Dani que ja han arribat de la seva sortida expres... paro a saludar-los i enfilo cap a Caldes... lluny veig un ciclista que va en la meva direcció... apreto per atrapar-lo, però de cop tinc una imatge al meu voltant... un ciclista vestit tot de blanc, amb una aureola al cap que me diu:
- Jordi, tranquil... tens un objectiu avui, així que no facis el ruc i ves al teu ritme...
Li faig cas i afluixo... perdo el ciclista a la primera corba... vaig tirant, tranquil però a bon ritme... pulsacions controlades i amb l'objectiu d'arribar a Santa Coloma el més fresc possible, quan de cop veig que el ciclista esta molt a prop... va una mica més lent que jo, i entre corba i corba quasi l'atrapo... de cop, veig al voltant del meu cap la imatge d'un ciclista vestit de vermell llampant, amb banyes i cua punxeguda que me diu:
- Jordi, ja el tens, apreta i li fots una passada que li treuras les enganxines....
Collons, sento això i baixo un parell de pinyons, apreto els dents i veig que les pulsacions comencen a pujar... 145, 150, 155, 160... ja el tinc... el saludo i li foto un espant que fot un bot de la bici que no vegis... no me dona temps de molt, ja que de seguit enfila, en una rotonda, cap a Cassà i jo cap a Caldes...
Torna la normalitat, vaig al meu ritme tranquil, passo els primers repexons a la sortida de Caldes, i arribo a la N-II vella, on ja fora del transit rodo tranquil, tranquil...
Passo per Vilobi, segeixo rodant a un ritme tranquil, concentrant-me en la pedalada rodona, arribo a la carretera de Santa Coloma, i sento la respiració d'algú darrera... s'ha enganxat un noi del CCFarners... el reconec pel puzle que tenen a l'equipació... de cop apareix el ciclista vestit de vermell que me diu:
- Com t'has deixat atrapar... apreta, va afogat.. no li sents la respiració?
Així que apreto en una pujadeta que fa estralls... cada vegada sento més ràpida la seva respiració, però a l'hora la meva també s'accelera... no miro el pulsòmetre, ja que prou feina tenia per que no m'avances... quan de cop m'apareix el ciclista vestit de blanc amb l'aureola i me diu:
- No siguis tonto... recorda que avui comprovaràs el resultat del fruit dels teus esforços durant aquestes setmanes....
Efectivament, m'adono del que m'espera per endavant i afluixo... me passa com una exhalació, porta una bici dels anys 80-90 amb uns plats que semblen la paella del Fairi, poca cadència, però un cop de ronyons impressionant... el deixo marxar...
Vaig seguint i veig que no marxa del tot... l'atrapo de nou a Santa Coloma i me pregunta on vaig... li responc que a Sant Hilari i li dic si vol venir... me contesta que ve dels Àngels i que ja te prou per avui... segueixo i m'atrapa de nou a un semàfor... comentem el bon dia que fa per anar en bici i ens acomiadem...
Be, ara ja si que comença la proba del dia... pujar a San Hilari des de Santa Coloma... baixo al plat petit, no per necessitat, si no més aviat per un tema psicologic... m'agrada pujar amb molta cadència... tipo molinet... menjo una barreta i ja cap a munt...
Els primers quilometres són bastant suaus... vaig veient les estructures que estant fent a l'obra de l'Eix... quan de cop la carretera pica amunt... intento buscar una cadència bona i pim pam... cap a munt... vaig pujant a 11-12 km/h... en alguns punts m'aixeco sobre la bici... es nota el treball a l'spining... sobre tot el mantenir una cadència i no començar a donar cops de cap i ronyons...
Arribo a Sant Hilari molt content... el que fa un any va ser un viacrucis, ara ha sigut una pujada dura, però res impossible... vaig força fresc i me plantejo que fer... tinc dues opcions... pujar per les Arenes fins a Coll de Revell, i baixar per Arbúcies, o tornar per Osor... descarto de totes totes toranr pel mateix camí... l'altre vegada els 25 quilometres de baixada crec que van ser un dels motius de la meva petada... començar a pedalar després de tenir les cames fredes va ser molt dur...
Decideixo tornar per Osor... és una carretera magnífica... sense trànsit, amb moltes corbes, i amb rampes suaus, que tot i fer-la de baixada, me permetrien seguir pedalant i que les cames no perdin to...
Que guapa la baixada, és una zona hombribola i molt humida, això fa que en alguna retallada d'alguna corba foti un parell de patinadetes que riu-te d'en Rosi amb la MotoGP... me planto en un moment a Anglès... he estat rodant a 40 Km/h quasi tota l'estona...
El ramat que vaig trobar al mig de la carretera
Traspasso Anglès i decideixo anar direcció Santa Coloma... Collons!!! No m'enrecordava d'aquest repexons... mig camí pica amunt, mig camí fins a Santa Coloma cap avall, així que toca patir una mica... les forces ja no són les de primera hora i he de fer servir els plat petit...
Arribo a Santa Coloma... estic prop dels 100 km i encara queden uns quants... m'ho prenc amb calma i vaig tirant... 29-30 km/h veig al marcador... els repexons me'ls prenc com sèries... apreto fort per no canviar de marxa i descanso al pla... arribo a Riudarenes i decideixo menjar mitja barreta... queda poc, però no vull petar a 20 km de casa...
Vaig be, al meu ritme... me fa mal el cul, però estic molt content... van passant els quilometres i pim, pam... arribo a Caldes, i ara toca fer la pujada de sortida... quan portes 100 i pico quilometres, la veritat, que toca una mica els collons... me la prenc com una sèrie... a dalt me fan mal les cames, però tinc tot el pla per descansar... arribo a casa... miro el marcador... quasi 120 km i quasi 25 km/h de mitjana... content però amb molta gana... són quasi les 15h i encar m'he de fer el dinar... quatre estiraments mentre bulleixo la verdura... la dutxa ha d'esperar!!!
Test de fons aprovat!!!
Entrades
2 comentaris:
És una ruta molt maca que faig forces vegades a l'any. Un consell, a l'hivern puja per Anglès que és més suau i la humitat del terra és de pujada. A l'estiu la faig en sentit contrari, pujo per Sta Coloma ven d'hora per no quedar fregit, i per una pujada més dura.La baixa ven fresc i amb ombra. Si vols fer una pujada canyera, d'Osor puja a la Mare de Déu del Coll.
Ja veig que faràs la Brevet.
Salut .
Publica un comentari a l'entrada