Arribant al mar

Modalitat: BTT
Distància total: 50,84 km
Desnivell de pujada acumulat: 1400 m
Índex IBP: 105

Portàvem uns dies preparant la sortida d'avui... seguim intentant fer noves rutes, conèixer nous camins, que ens portin a nous llocs...

Avui havíem tret la ruta del Wikiloc, però en contes de ser una ruta feta en bici era feta a cavall... la idea era que si es passa amb un cavall també amb una bici, no?

Sortim a les 8h, donat que preveiem que la ruta faci uns 50 quilometres, i millor matinar, que no que es faci tard per dinar...

Quan sona el despertador quasi me rajo... ha estat plovent aquests últims dies, el terre encara estava moll de la pluja d'aquesta matinada i plantejar una ruta tant llarga amb el terreny empapat com està podia ser dur de veritat... al final m'aixeco i me presento puntual a la cita... el primer que faig és preguntar si seguim amb els plans donat el temps que ha fet... tots decidim continuar amb el previst... tot i això decidim canviar el tram d'enllaç amb el track original... jo l'havia plantejat per Ridaura fins arribar a la zona de Solius, però al final i per no mullar-nos els peus creuant el riu de bon matí, decidim enllaçar pel Carrilet...

Sortim, i no encertem amb el punt d'enllaç, perdem una mica de temps i a sobre es posa a ploure... aprofitem per afluixar els pedals a en Dani, que es porta durs, durs...

Ja un cop al track, passem per Solius, i comencem un vertiginós ascens per una pista fins als peus del Montclar... aprofito la pujada per provar una mica els efectes de l'operació bikini... puc aguantar a en MAD, que és la meva referència, fins a l'ultim tram de la pujada... començo a veure xifres al pulsòmetre que me fan afluixar una mica i conservar pels quilometres que queden... arribo content a dalt!!!

Seguim amunt, cap al Puig de Matxacuca, Coll de Ceps fins a Sant Baldiri... aquí, i seguit el track ens fotem en una part no molt ciclable, per no dir res, que ens fa perdre temps... a més, el track dibuixa un camí que no existeix, perdem més temps buscant-lo, i al final hem de recular, ja que la única alternativa és baixar per una línia molt i molt endurera...

Començo a sentir un soroll provinent del buje... quan deixo de pedalar fa un soroll acompanyat d'un catacrac al tornar a pedalar... com quan salta d'un pinyó a l'altre la cadena en ple esforç...

Arribem al Puig de l'Avi, veient que podíem haver-nos estalviat l'anterior tram conflictiu i ja enfilem per una pista que baixa de cop fins a quasi el mar... arribem a la carretera de Tossa a Sant Feliu, i intentem baixar fins a la bora del mar... hi ha un desnivell important, així que decidim, per carretera, anar fins a la platja de Canyet... un cop a casa he vist que havíem d'haver anat en sentit contrari per tal d'arribar al nostre objectiu... la Caleta de Concagats... per la propera!!!

Platja de Canyet

Aprofitem que ha sortit el sol i que escalfa per relaxar-nos una mica veient les onades trencar a la platja... només hi ha una parella prenent el sol, i la sensació de tranquil·litat és impressionant... mengem, bevem, i decidim per on tornar... ho farem per on hem vingut tot hi la pujada bestial que ens espera...

Avituallant-nos

Tornem na fent, i parem al punt on s'acaba la pista a tocar a la carretera de Tossa a Sant Feliu. Sembla que ningú tingui ganes d'afrontar el que ens espera... començo a pujar, i me segueixen els companys... les primeres rampes són brutals... la roda de davant només fa que aixecar-se i necessito posar el culet a la punta del seient per no perdre el control de la bici... vaig a un ritme que me permeti afrontar tota la pujada... res de piques ni probes d'operació bikini... unes 150 pulsacions i amunt...

En MAD i en Dani me passen... a mitja pujada me'ls trobo, i en MAD està retorçat sobre la bici... me comenta que te mol mal d'estomac... li demano si pot continuar, i me diu que si... continuem... la pendent ja no és tan dura com a les primeres rampes... era infernal... de cop veig que no venen i els espero... ja tots junts els hi dono la noticia que ja queda poc, i arribem al Puig de l'Avi que és on podem agafar una alternativa.

El meu buje, cada vegada és més sorollós i pateixo per si arribaré a casa amb la bici sencera... és tard i estem cansats, així que decidim tornar pel camí més ràpid... de cop veiem que a un corriol que frequentavem molt i que es va perdre per uns treballs de neteja forestal li han passat una màquina... era un corriol amb una pendent molt i molt suau, amb corbes i contracorbes, rierols... molt divertit... decidim tornar a fer-ho per veure si l'han netejat... be, ara ha deixat de ser un corriol i ha passat a la classificació de camí... camí divertit, però camí... una llàstima!!!

Seguim baixant, el soroll del meu buje va a més... creuem el Ridaura en quatre ocasions fins arribar a Can Moner... ja només queda una pujada per arribar a casa... no és molt pendent, però sempre t'enganxa al final de la ruta amb les cames fetes pols... Decideixo intentar fer-la a tope... veig a en MAD que me segueix a uns quants metres... no vull mirar enrere i espero que en qualsevol moment m'avanci... de cop veig al meu pulsòmetre que he arribat a les 180 pulsacions, les meves màximes teòriques l'any passat, i decideixo afluixar, tot i que segueixo pujant sobre les 170... me couen les cames i encara queda una mica per arribar a dalt... el meu cap me diu que afluixi, però el cor que apreti... arribo a dalt amb una cuisor de quàdriceps impressionant, però amb una sensació de repte aconseguit indescriptible...

No venen, aprofito per fer uns estiraments assegut al terre... no pot ser que els hi hagi tret tant de temps... apareix en MAD i m'explica el que passa... ha tingut una rampa... no acostuma a tenir-ne, però la ruta ha sigut llarga... uns minuts més tard, apareix en Dani amb cara de trinxat... ja queda poc!!!

Els pocs quilometres que ens falta els fem xerrant del dinar que ens espera, de lo trinxats que estem i fent balança de la ruta... molt pistera, tot i que tenia gràcia arribar fins a la platja... dura pel desnivell acumulat tot i que no tenia la dada en aquell moment, i la putada del corriol inciclable (penso que estava dibuixat).

Track

El buje ha aguantat!!!