Els Àngels i Santa Paiaia


Modalitat: Carretera
Distància total: 67,89 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.173 m
Índex IBP: 79

Avui, hi havia programada sortida amb el Club, però jo portava tota la setmana amb aquesta ruta al cap. El mal temps, no me l'ha deixat fer cap dia, a excepció del divendres, que havia de reservar per la sortida del dissabte, ja que no era plan arrossegar-me després per la muntanya.

Avui, sense despertador ni res, m'aixeco descansat, amb les cames fresques... collons, això s'ha d'aprofitar. Me vesteixo i agafo la bici de carretera i cap a Quart que tiro... m'avancen dos grups que anaven al menys a 45-50 km/h... he intentat enganxar-me al primer, però era impossible, inclús molts membres de la grupeta anaven patint fen la goma al final.

Arribant a Cassà, la segona part de la grupeta (pel vestuari, ho dic), m'ha avançat... aquest anaven una mica més lents, i he intentat seguir-los, però s'han ficat cap a Cassà, quan jo volia seguir per la variant, així que els he deixat fer...

Més tard, me'ls he tornat a trobar, suposo que han anat per dintre el poble, i això implica anar més lents... jo seguia al meu ritme, ja que tenia un objectiu clar, i llarg.

Arribo a Quart, concretament a La Creueta, i enfilo cap al Santuari dels Àngels... plat petit, i amunt... pim, pam... ritme tranquil, però d'anar fent... de fet, crec que les rampes més dures per pujar a els Àngels estan al principi... vaig veient passar els quilometres i cada vegada estic més animat... ritme constant, el Sol escalfant de valent...

Veig un cartell on s'informa de la presencia de corredors a la calçada, sembla que hi ha una cursa a peu, me vaig creuant a gent circulant per la carretera, cada vegada més, cada vegada més cotxes que pugen... al final corono enmig d'una bona aglomeració de gent.



A dalt, me trobo a en Raül, que ha pujat amb la BTT. Ahir a la primera cursa de l'OPEN TATIC (antic Caixa Girona) va fer malbé el nucli i va haver d'abandonar. Tot hi això ha pujat sense parar de pedalar.

Enfilo la baixada cap a Madremanya, ara ja totalment en solitari i amb una tranquil·litat que contrastava amb el xivarri al Santurari... la baixada massa ràpida pel meu gust, quasi no te dona temps de veure res, atent a els bonys que hi ha al asfalt. Arribo a Madremanya i després planejo una mica fins a Sant Sadurní de l'Heura, amb el vent en contra. Collons com pica la tramuntana.

De seguit les primeres rampes fins a Santa Paiaia... amb tranquil·litat vaig fent, en ocasions a raser del fort vent, en altres picant frontalment... ja porto una estona pujant i veig un cartell pintat al asfalt. "4 Km PM". Començo a pensar... PM? Al final, i suposo que he trigat una mica per la falta d'oxigen, me ve al cap, "PM, es clar, Port de Muntanya)", collons, això ja esta!!!! Forço una mica el ritme i de seguit trobo un altre pintada a terre "1 Km PM", apreto una mica més, "500 m PM"... al final corono i començo un descens dels que a mi m'agraden, dels de poder pedalar... tot i el vent frontal agafo velocitats vertiginoses.

Arribo a Cassà, be de forces, i preparat pel que m'espera... l'aire sempre pica en contra en aquest tram, tot i això veig que porto una bona velocitat... i per fi arribo a casa.

Content. M'he fotut dos bones sortides seguides, cosa que feia molt de temps que no feia... la cosa va be.


L'altimetria

Per cert. La Ruta: Llagostera - Cassà - Quart - Els Àngels - Madremanya - San Sadurní de l'Heura - Santa Paiaia - Cassà - Llagostera

Molt recomanable.

3 comentaris:

Raül Gallego Molina ha dit...

Dono fe! jejej

Un cap de setmana amb dues sortides molt ben parides Jordi! Aquestes sortides son aquelles que es noten desprès a l'hora d'apretar les dents! Enhorabona!

Núria ha dit...

Quins records en venen llegint la teva cronica,Els Angels, Madremanya, Santa Paiaia,dels estius i lo millor de tot eran els esmorzars, una pasada de bons.
A seguir entrenat!!!

Carles ha dit...

Tio, estas que no pares...