5 hores per les Gavarres


Modalitat: BTT
Distància total: 60,80 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.230 m
Índex IBP: --

Una de les novetats del calendari del Club d'aquesta temporada era que hi havia una sortida dissabte. Aquest dissabte tocava.

Es preveia bon temps, i així m'he vestit, de curt amb maniguets...

Al punt de reunió en MAD, en Dani i en Pep. Sortim força puntuals, direcció el Santuari dels Àngels. En MAD te l'horari limitat, per la qual cosa no arribarà fins al final de la ruta.

La sortida d'avui és la mateixa que vam fer per Nadal, sent el recorregut: Pla de Pandes - Can Bota - Coll de Llumeneres - Sant Mateu de Montnegre - Els Àngels - Quart i tornada pel Carril.

La pujada fins a Sant Mateu de Montnegre ha estat be, tot i que el ritme ha sigut alegre... bufava un fort vent, però nosaltres al estar resguardats dintre del bosc no l'hem patit gaire.


Avui passaran calor


Deshidratant-se


Sant mateu de Montnegre

Aquí en MAD se separa de nosaltres i seguim fins al Santuari dels Àngels per la pista i la carretera.


Arribant!!!


Descansant uns minuts

Quatre estiraments i baixem pel corriol que va paral·lel a la carretera per ambdues bandes... divertit, la veritat!!! Alguns consells a en Dani per millorar el control de la bici, i enfilem amb la ruta dels 11 rius...

Punxo... be perdo pressió, i en un corriol de baixada, me quedo en una situació una mica complicada, donat que quasi desllanto. Inflo la roda, aprofitem per treure'ns una mica la roba, fer alguns planells definint noves rutes...



... i comencem a creuar el riu en "infinites" ocasions... per sort, la temperatura és ideal.


Posat o natural?


De tant preparar la pose, alguns s'avorrien!!!

El més dur ha sigut arribar a Quart i enfilar pel carril... el fort vent que ha bufat durant tot el matí ara el teníem de cares i estàvem totalment desprotegits... tot i això, hem anant fent relleus i anant a velocitats alegres...

A l'arribada birra a Can Cassoles celebrant l'aniversari d'en Pep. (Felicitats)


Altimetria

1 comentari:

Manolo Tusinu ha dit...

Un saludo Jordi, a ver como queda, al final le haré una foto bien guapa, ¿cómo era su conducción? Seguro q el primer día q monte sentiré un cierto vértigo... ¿y con esto atravesaban los pirineos? Mara meva... (Orbea aralar)