Llança - Llagostera amb la prima


Modalitat: Carretera
Distància total: 146,95 km (132,10 km Llança - Llagostera)
Desnivell de pujada acumulat: 1.712 m
Desnivell de baixada acumulat: 1.604 m
Índex IBP: 124

Des que tinc la bici de carretera, que ronda pel meu cap una ruta que uneixi Llança amb Alcanar per la costa. Evidentment, que travessar tota Catalunya i amb més de 400 km, esta fora de les meves possibilitats, però el temps dirà si algun dia la puc fer.

Avui que tenia festa a la feina he volgut plantejar la primera etapa. Llança - Llagostera. Be, Llagostera no seria el destí, ja que no tenim costa, però podríem dir que l'etapa seria Llança-Tossa, o Llança -Sant Feliu (pels més puristes)

M'he aixecat d'hora... molt d'hora. Un bon entrepà i un bon cafè amb llet i cap a Caldes de Malavella a agafar el tren que me portarà fins a Llança. Fa fresca.


Km 0 - Inici de la ruta

Agafo el tren i col·loco be la bici... no és la única...


El compartiment de minusvàlids es converteix en un improvisat recinte de bicicletes

Una hora i pico després, a megafonia informen de que la propera parada és Llança...



Comença la ruta realment. Són les 9. Enfilo cap el Port de la Selva rodejant el mar... guanyo uns metres d'alçada, que recupero de seguit... rodo be, tranquil·lament i gaudint les vistes (no he pogut fer cap foto). Arribar al Port de la Selva, sempre és impressionant... per mi millor que Cadaqués.

Enfilo cap a Roses, i ja comença la pujada de veritat... vaig a molt bon ritme, no hi ha transit i puc gaudir tranquil·lament del paisatge... vaig guanyat cota, i sense adonar-me estic al punt més alt. He pujat 300 metres de cop, i ara toca baixar-los... la carretera te molt bona regularitat així que puc baixar pedalant i quasi sense tocar els frens fins arribar a Roses.

Me "fotu" per la variant... crec que no hi ha alternativa, ja que és l'únic pas de la Muga... aquí veig constants els 40 al marcador, i decideixo afluixar una mica per reservar pel que queda de ruta... tan aviat com puc agafo la carretera cap a Sant Pere Pescador per tal de recuperar la línia de la Costa. Comença un tram infernal de rectes inacabables planes i amb el vent sempre en contra.

Me planto a Sant Pere Pescador amb quasi 50 km al marcador, i decideixo fer la primera parada del dia. Trobo una terraseta molt agradable, on prenc un cafè amb llet i una barreta.

Un quart d'hora, més o menys he estat descansant, però m'ha sentat molt i molt be...

Així que amb les energies renovades, enfilo cap a l'Armentera, més rectes inacabables, camps planer a les dues bandes, més monotonia. La veritat que aquest tram s'ha fet molt i molt llarg.

Passo per l'Armentera, Viladamat, L'Escala... els quilometre van caient i començo a tenir novament gana... menjo una barreta en marxa intentat mantenir una velocitat de creuer conservadora... el vent en contra desgasta, però no és insofrible...

Bellcaire d'Empordà, Ullà, Torroella de Montgrí... comencen els camps d'arròs, més monotonia, més rectes inacabables, ni un sol repetxon que faci canviar de marxa... Pals, Regencós, i Palafrugell... quasi porto 100 km i és el moment de carregar energia. Paro a un forn de pa, on una noia molt simpàtica i amable, me fa un entrepà que devoro allà mateix. Compro una ampolla d'aigua per carregar els bidons i enfilo cap a Palamós.

No he trobat alternativa, així que me fico a l'autovia pel carril de servei... comença l'estres... tanta estona sense transit i ara tant!!!

Arribo a Palamós amb intenció d'anar cap a Platja d'Aro... en un semàfor, un altre ciclista me demana l'hora, aprofito per que me porti uns quilometres, però va a un ritme més lent que jo i no me sento còmode. Així que m'acomiado i començo a tirar al meu ritme... estic pletòric, imagino que és el "subidón" del bocata... eps!!! que era de pernil dolç i formatge!!!

Arriba el moment crític per mi, on tenia pensat decidir per on tornar cap a casa... hi ha dos opcions:

1. Directe cap a casa, amb l'únic inconvenient de pujar a Romanyà.
2. Seguir amb la ruta planificada cap a Sant Feliu, passant per la costa i pujant Sant Grau.

Porto quasi 120 km, però l'eufòria del bocata de Palafrugell fa que me defineixi cap a l'opció original... seguir per la costa i pujar per Sant Grau.

Creuo Platja d'Aro en un pis pas... i la pujada cap a S'Agaró me confirma que la decisió que he pres la patiré... repetxon fins a Sant Feliu... uf... i cap a Tossa falta gent... començo a tenir calor... per primer cop, penso en treure'm els manguitos, però prefereixo aguantar.

Collons, com s'enganxa el pneumàtic a l'asfalt... vaig pujant, amb més pena que gloria... acabar una ruta d'aquest quilometres per la carretera més trencacames que conec no és fàcil... me plantejo menjar un gel, però penso que pel que queda no cal... me couen els peus... veig baixar la bona mitjana que portava... puja, baixa, puja, baixa... així és aquesta carretera...

Arribo al trencant de Sant Grau... en principi la primera intenció és tornar per aquí, tot i que queda l'opció d'anar fins a Tossa i tornar per la carretera Tossa-Llagostera, tot i que hi ha el coll de Terra Negra, però és de més fàcil pujar.

El meu cap comença a fer càlculs... la pujada a Sant Grau són uns 5 km infernals, quan portes 130 km, però només són 5, i després tot baixada cap a casa. per contra, tinc 8 km de puja i baixa fins a Tossa, i després uns altres tants fins a casa...

Me decanto per Sant Grau... les primeres rampes les trobo durísimes... intento memoritzar els quilometres que porto per tal d'anar sumant 5 per preveure el final... ho fico tot... la cadència baixa a la mínima, quantes vegades he mirat els pinyons per veure si quedava alguna cosa... arribo a l'ermita, però encara queda el pitjor... pim, pam, pim, pam... amb més pena que gloria, corono llegint els noms escrits a l'asfalt de Contador, Tondo... de la volta catalana...

Ara toca baixar... estic a 12 km de casa, però els braços no aguanten els sotracs, així que modero la velocitat... intento controlar-la a cops de frens, però les ganes d'arribar són tantes!!!

I per fi a casa...



147 km i la sensació de repte assolit, tot i que la ruta no ha complert les meves expectatives... carreteres com Tossa-Sant Feliu no n'hi han!!!





Ara tocarà investigar amb la gruixuda...

5 comentaris:

Carles ha dit...

Enhorabona Jordi!!!

Xavi ha dit...

Doncs la veritat és que està bé aquesta ruta i molt valenta l'opció final. Felicitats!

Pere ha dit...

Bé nanu!!!!!

I en solitari...amb dos coll*ns.

Felicitats.

pakman ha dit...

Molt bé nano...
vols dir que no t'estàs passant de forma?
Jo crec que al Tour de França arribaràs passadet... jejeje...

Per cert, no ho poses (o no ho veig) però, la fas fer sol, la ruta?

Deu n'hi do...

Jordi Marina ha dit...

Carles: Aquests van pels que tu no pots fer... Recupera't!!!

Xavi: La vaig cagar amb el final... mira que ho tenia fàcil, i vaig a fer el pitjor... je, je

Pere: Ja saps que farem el mateix, però en BTT... apunta't

PAKMAN: El Tour... no se com se poden fotre aquestes quilometrades cada dia, durant 3 setmanes... jo vaig acabar petat, petat... m'adormia sobre el plat quan dinava al arribar a casa... i si, ho vaig fer sol!!!