5a Desfrenada

   
Modalitat: BTT
Distància total: 21,60 km 
Temps: 1h 21min
Desnivell de pujada acumulat: 523 m
Índex IBP: 40

Com cada 11 de setembre anem a la Desfrenada. 

Aquesta era la primera cursa d'en Dani, així que ahir vam estar xerrant una estona. S'havia sentit parlar molt d'un corriol de 4 quilometres molt tècnic, de zones no ciclables. És a dir, la volta llarga donava una mica de por. Be, por no, però si que es podia fer excessivament llarga si era molt tècnica, ja que la tècnica no és el nostre fort. La curta, semblava d'aquelles que quan acabes te quedes a gust, és a dir, que s'et queda una mica curta, però preferim fer aquesta última opció per que en Dani conegues aquest mon de les marxes.

Un cop a la sortida, som un bon grapat del Club BTT Llagostera, i aprofitem per fer la tradicional foto del Club a Besalú.


La organització fa el corresponent breafing, i sona l'himne.


Comença la marxa. En MAD me pregunta que que fem. Jo li dic que faci el que vulgui, que en Dani va a fer temps i jo ja veuré, segons les sensacions. 

Comencem el recorregut pels carrers del poble. M'ha agradat molt, tot i que al trobar, de tant en tant, algun cotxe aparcat, hi havia el perill de picar contra ell. Ens anem avisant del perill i arribem a unes escales. Ha sigut divertit veure a la gent avançant-se a les escales. Veig que m'avança en MAD. En Pere, en Josep i en Dani m'han passat pels carrers.

En Dani Guinó

En Pere

En Dani Troy


El video d'en Calos Teodoro

Sortim del poble i comença la pujada. Camí ample, poca tècnica i pedals. Jo vaig preocupat per si se me queda curt el "desarrollo" i començo a pujar prudentment. Vaig a un ritme còmode, no vull avançar a ningú per si a la propera rampa la cosa es complica i el destorbo. Aprofito les paelles per avançar els que si que van a un ritme molt inferior a mi.

Pugem, pugem i pugem. Cada vegada el terreny va empitjorant, però segueix sent molt i molt còmode. Es van quedant companys, vaig agafant confiança a la nova bici, i veig que puc apretar una mica. Decideixo forçar una mica el ritme en el moment que trobem una paella amb un tram tècnic que dona accés a un corriol. Trobo davant meu dos nois que han posat el peu a terra, però jo passo sense problemes, agraint-lis el fet d'haver-me deixat provar de passaf.

Arribem al avituallament i és un caos. No per l'organització, si no per la gent que deixa la bici en qualsevol lloc, que creuen el camí sense mirar. Miro el comptaquilòmetres, i veig que portem molts pocs quilometres (acostumat al que fem últimament), no me falta res. A més el que veig, refrescos i melò, no és el que més me ve de gust. Vaig be. Tiro.

De cop m'adono que hi ha el desviament de la llarga i la curta, i no he vist el cartell, així que he de recular per veure cap on he de tirar. 

Enfilo el recorregut de la curta, i no veig a ningú. Començo a preocupar-me per si m'he equivocat de camí, ja que no trobo a ningú, no hi ha cap cinta, ni cap marca. De cop veig una cinta, i confirmo que estic al camí bo. Comença una baixada molt i molt ràpida que s'ha de fer amb prudència. Una tabanada a la velocitat a la que es baixa, i amb les pedres que hi ha pot fer-te molt mal.


De cop veig a en MAD que s'està apartant a la bora. Tinc la sensació de que ha caigut, i ha petat la llanta. Li pregunto que ha passat, i me diu que només ha punxat i que tiri.

Enfilo cap a baix a tota llet. Be, deixo un marge ja que com he comentat, una caiguda podria ser molt dura. Anem alternant corriols amb camins, però quasi tots piquen avall. Quasi tots, menys un "repetxon" que se m'atraganta. Collons, amb les cames fredes, qui ha posat aquesta rampa aquí? Començo a buscar la relació de canvi que toca, però ja m'adono d'un dels petits problemes que te el anar amb dos plats. Quan passes del gran al petit, i has apurat pinyons fins al final (36), el fet de baixar i baixar pinyons per buscar la relació que toca, te fa perdre velocitat i inèrcia, que és el problema de les 29ou.

Després de superar aquesta rampa, seguim baixant alternant camins, corriols, alguna pujadeta que posa a proba les cames.

En mig de la baixada trobo el segon avituallament, pero els veig tard, i decideixo no parar i seguir.

Trobem el pas d'una riera i al sortir de la corba veig lluny un maiot groc. Me sembla que és en Dani, i me proposo atrapar-lo. El terreny, planer,  és favorable per les meves característiques, així que m'exprimeixo a tope. A dos quilometres de meta, l'atrapo, però no és en Dani, són dos noies de Figueres, però aprofito per avançar-les i guanyar un parell de posicions. Segueixo a la velocitat que m'havia marcat, i avanço a un parell o tres corredors més, i arribo a meta. 

Els Arnau's fent relleus

En Dani afrontant els últims quilometres

Avançant per l'interior


En Quim
Uf!!! Quina rostida final!!!

Trobo a en Dani, i acaba d'arribar. Be, fa un parell o tres minuts. La veritat és que hi ha poca gent a l'arribada, i anem a fer la botifarra. Hi han els Arnaus del Medina, que han fet 1h05min aproximadament... quines maquines amb 13/14 anys.

Arriba en Quim, que ha fet la llarga. Quin tio, com ha tirat. Ens corrobora que el recorregut llarg era molt tècnic i difícil, així que ens alegrem d'haver encertat amb el recorregut. 

En Quim creuant el riu

En MAD no arriba, passa l'estona i veiem que s'endarrereix molt. Comencem a preocupar-nos. L'Arnau surt a buscar-lo, i torna un parell de vegades per preguntar si ha arribat.

Després d'una estona apareix. Ha punxat dues vegades i se li ha clavat el fre davanter, així que ha abandonat i l'han hagut de portar amb el cotxe escombra.


Arriben en Josep i en Dani Guinó (llarga). El fill ha guanyat al pare en aquesta ocasió. I després en Pere (llarga). 

En Dani i en Josep (29er power)

Bon ambient, bon rotllo i una organització impecable. Només he trobat el marcatge del circuit una mica escàs. Tot els desviaments estaven molt ben senyalitzats, però de vegades es necessita, quan estas dins d'un camí, confirmar que vas be. 

Desfrenats, felicitats!!!




Si trobo fotos i les classificacions, ja les penjaré.

Fotos d'en Vado Buch
Fotos del Biker de Pages
Fotos Joan Bosch

Classificacions

5 comentaris:

Lato ha dit...

Gràcies per aquesta crònica. Intentarem millorar en el marcatge l'any que bé. Desfrenats

MAD ha dit...

Avui és d' aquells dies en que penses que el millor que podria haver fet era quedar-me a casa. Desprès de punxar 2 vegades i de clavar el bombí del fre de davant, el millor que m'ha passat ha sigut l'estona que he passat xerrant amb en Miquel, en Joan i el seu company abans de que em baixessin fins l'arribada amb la furgo d'en Joan.Nois, sou el millor control que he vist mai. Felicitats als Desfrenats per triar jubilats tan ben parits als controls.

Joan, m'has promès que aquesta tarda, al ball, li donaries records a l' Andreu Bosch.

Ens veiem l'any vinent, nois!!!!

Gerard ha dit...

Amb lo del marcatge, a mi també em passa igual quant vaig als llocs, encara que sigui una pista on no hi ha possible canvis de direcció, s'agraeix veure una cinta que et confirmi que va bé.
Gràcies a vosaltres per venir, l'any que ve la llarga, més i millor !!!

nikabike ha dit...

Kina bona pinta que té aquesta aventureta que us heu cardat... i quina crònica més wapa, quantes fotos, un plaer poder-ho compartir!!
Quan és la propera???
Cuida't!!

Jordi Marina ha dit...

LATO: Ha estat molt be. la critica al marcatge és per anar a per la Matricula d'Honor.

MAD: Te imagino en plan els avis de caçadors de bolets comentant la jugada.

GERARD: Sempre és un plaer anar a la desfrenada. Per mi és de les millors marxes de l'any.

NIKA: La fan cada 11 de setembre!!!
La sortida es fa després de sentir (i alguns cantar) els segadors... gallina de pell!!! Ara que estas recuperada t'has d'apuntar per la propera.