Batalletes nocturnes

  

Aquesta nit només som tres aus noctàmbules. En Dani, en Miki i jo.

Ells dos, són els protagonistes de la sortida del Club de diumenge a 7 sota cero per les Gavarres, tot i que cada vegada començo a sospitar més, de sin van fer o no, la ruta que diuen.

En principi, diuen que van sortir ells dos sols... ummm!!! Sospitós. No hi ha un tercer “neutral” que corrobori l’experiència.

Parlen que, a Quart, després d’uns quilometres rodant pel carrilet, se’ls va congelar l’aigua del tub del Camelbak, i el GPS!!! Diuen que van haver de canviar les piles del GPS amb els dits apunt de ser amputats!!! Que l’aigua de la botillola se’ls hi va fer cubitos de gel....

I a sobre... diuen que van fer més de 60 quilometres en tres hores i pico.... jua, jua, jua!!!

Per mi que al coincidir tots dos a l’hora de la sortida, van preguntar-se: que fem?, i van decidir anar a esmorzar a Can Cassoles... lo de les piles, és l’escusa perfecte per no tenir el track sencer, i penjar al Wikiloc un que hagin trobat a la xarxa, i lo dels cubitos.... segur que eren els que li van sobrar dels cubates que es van fotre!!!

Aquesta nit, i amb 1 grau sobre cero (ole, ole, ole, ole, ja tenim aquí l'estiu!!!) vam fer una ruta rodadora... amb un fred de collons, vam descobrir el sorollet que desprèn el motoret que s’ha instal•lat en Dani a la BTT, després va voler dissimular, dient que era el cable del canvi que tocava a la roda, que se li havia trencat una brida de subjecció... inclús, amb les mans congelades, va fer una reparació d’urgència amb cinta aïllant... però tots ho vam sentir... prrrrrr, prrrrr en plena acceleració!!!!

Després van començar a dir que es reservaven per la cursa de diumenge, de l’Open BMW... si, si... cada cop que els hi ensenyava la roda, ells responien amb una altre accelerada... ja, ja... me conservo!!!

Quan arribàvem al pla de Panedes, on acostumo a fotre el meu esprint “exprimidor” de la sortida, tots anaven mirant pel “retrovisor” per controlar-me i no deixar-me escapar... al final vaig haver de canviar de tàctica, deixar-me despenjar una mica, bloquejar la suspensió i sortir escopetejat... sorprenent-los... uf... vaig haver de deixar de pedalar en una ziga-zaga, ja que m’anava fora del camí!!! Després, i al veure que no me seguien, la cosa ja no tenia gràcia, i els vaig esperar. Al atrapar-me deien que com estava fresc de no sortir el diumenge, es clar, podia fer aquestes coses... en que quedem... els que van sortir a 7 sota cero no son ells, dons, son ells els que haurien d'estar frescos, no?

Bona sortida, tot i que les mans i els peus, no m’els sento!!!