Aprendre

  
Renè Descartes va dir: "El poc que he après no té valor, comparat amb el que ignoro i no desespero a aprendre."

És per això que vull APRENDRE...

APRENDRE d'en Pere i en Quim. Dos amics, i companys de pedalades, que han demostrat que no s'ha de ser d'una raça especial (o si) per acabar una gran cursa per etapes com és la Transpyr, que travessa els Pirineus des del mar Mediterrani fins al Cantàbric, des de Roses fins a Sant Sebastià, amb 800 km i 20.000 metres de desnivell acumulat en 8 dies. Felicitats nois, i gràcies per demostrar-nos que aquests reptes amb molt d'esforç i entrenament estan a l'abast de gent normal, que menja pasta i bistecs.



APRENDRE nous camins, nous recorreguts. Com vam fer dimecres a la nit per tal de poder oferir a la mainada i als seus acompanyants un nou recorregut per finalitzar la temporada dissabte. 

APRENDRE a tornar a riure. Després de perdre companys de feina (però no amics) engolits per la fotuda crisi, després d'assimilar un nou destí professional, després de perdre... Començar a riure muntat en una bici és el millor que pot passar, riure's d'un mateix, del company, dels altres, és el millor antidepressiu, és la millor teràpia... no deixeu mai de riure!!!

APRENDRE nous equilibris, noves traçades... Com divendres, que després de 600 quilometres en cotxe i poques hores de son, accepto la proposta d'en Dani, per pujar a Cadiretes de nit pel "Fill de Puta". Pels que no ho sabeu, el "Fill de Puta", és el camí més curt entre Ridaura (aprop de 0 metres), i el Puig de Cadiretes (aprop de 500). Te rampes de més del 30%, i us asseguro que fer-ho tot sense caminar te tela... però en bona companyia, una mica de ganes, i equilibri, molt equilibri... s'aconsegueix!!!!

APRENDRE a reconèixer els llocs des de les alçades. Una de les recompenses que te pujar a Cadiretes són les vistes. M'estaria hores i hores intentat localitzar llocs, llocs que de dia controles perfectament, però que de nit no saps localitzar...

APRENDRE a que una mica de risc te fa sentir viu... Com vam baixar no Dani? Per les parets, patinant en els bancs de sorra, fent saltar pedres com pilotes de futbol sala, creuant el Ridaura refrescant-nos amb les esquitxades...

APRENDRE a reparar una punxada. Quan feia que no punxaves!?

APRENDRE dels nens. Per que no saben dir mentides, per que ho expliquen tot, per que són innocents...






APRENDRE  de la natura, que dissabte a la nit ens va ensenyar com és un senglar jove. Que ens va recordar el que fa l'aigua quan plou amb violència. Que ens va ensenyar els cants de les aus...

APRENDRE a caure i aixecar-se. La nit te riscos, i si a sobre vas per camins que no coneixes encara més. Per sort, sense conseqüències. Cuida't company.


APRENDRE a hidratar-se i alimentar-se.



APRENDRE a hidratar-se un altre cop...


APRENDRE a rodejar-se de bona gent



Vull seguir aprenent!!!!

5 comentaris:

MIKI ha dit...

Jordi hauries de tenir alguna columna en un diari.........ets un crack!!! Jo també aprenc de tu......

Gerard ha dit...

I el que es queda per apendre, tant dels petits com dels més grans !!!

Paco ha dit...

Sí senyor ...!!! jo també vull aprendre encara ,... i Diumenge en vaig fer 54 "tacos"...!!!.
Enhorabona per aquesta entrada .

Jordi Marina ha dit...

Felicitats Paco!!!

Pere ha dit...

Gracies Jordi per els elogis, però no n'hi ha per tant. Quant t'agrada la bici, t'agrada la muntanya, t'agraden aquest tipus de reptes, quant tens un company d'equip com en Quim, quan tens tot un equip com Radikal Bikes al derrera i un club amb gent com tu i els demés companys, tot es molt fácil.

Salut.