Recepta màgica per sortir de la crisi

   

L'altre dia, un conegut me donava la recepta per sortir de la crisi:

1- NO fullejar cap Diari, (Només: Interviu, Solo moto, Bike...)

2- NO escoltar las noticies de les ràdios (Escoltar només: Catalunya musica o flaix FM)

3- No mirar TV "en general" (Només: American chper, Chop shop , KM 33 i ELS SIPMSON`s).

4- Tapar-te les orelles durant 5 minuts si sents la paraula: PRIMA DE RISC. Tot ensenyant uns "cuernos" amb la mà esquerra i tocada de genitals amb la dreta. (cal bona sincronització!!)

5- Fotre molt esport i jalar be!

Deia que no fallava, que portava una setmana i era un home nou.

Vaig estar pensant, i... cony!!! Si és el que estic fent jo!!! Be, en contes del Bike, llegeixo el SoloBici; en contes de Catalunya música, RAC105; la tele.... ni l'encenc; curiosament, la "dança" de la prima de risc, és molt semblant a la que faig jo; i esport... buf!!! Estic rostit.

Estem sortint a correr entre 2 i 3 cops per setmana. Tenim 3 circuits.

1- Bosc de la Torre. 10K. Fem tot els corriols que conec. És l'anomenat entrenament per intervals. Serie a la pujada... recuperació a la baixada... i és que mai he sigut dels de planificar un entrenament!!! Després hi ha un tram pla, que serveis per xerrar una estona.

2- Cementiri. 9K. Aquest s'el va inventar en Dani. Caminets pel voltant del cementiri, amb algun afegito. No molt desnivell, i ideal per agafar fons. Bones sensacions i molt bon ritme.

3- Ridaura. 9,5K (De moment!!!) És un corriol. És un canvi de ritme constant. És posar-se fort segur. Dur. I si, a sobre te creues amb una família de senglars, i la mare torna a veure si els seus fillets estan fora de perill d'uns tios en pantaló curt i samarreta... be, per encara estar corrent!!! Ufff!!!

Les nocturnes cada cop són més nocturnes... punxem, corriolegem, tornem a punxar... en Jordi LL. ens ha ensenyat un parell de corriols, dels que t'has d'apretar el cinturó abans de tirar-te!!! Buf!!! Guapos, tècnics, i divertits!!! Seguim aprenent!!!!

Segueixo caminant/corrent amb els de la feina. Mentre no arriba un document necessari per començar amb el nou projecte que m'han assignat, segueixo per aquí, i anem fent excursions pel Montseny. El Matagalls novament va ser escenari de l'ultima. En aquest cas vam fer una petita variant per buscar la Font del Coll Pregó, la primera que trobo amb aixeta a la muntanya.

Font del Coll Pregó (amb aixeta)

El grup

El sol marxa, i encara s'ha de baixar. La imatge és espectacular.

La tornada va ser literalment a les fosques, per dins de les fagedes... "pa vernos matao"

També hi ha hagut temps per la bici de carretera. En aquest cas per la meseta burgalesa.

Preguntant a la gent de la zona pel pic més alt, m'orienten cap a la zona de Pinarejos... així que planifico una petita ruta per mirar de pujar el port... ben be, port no hi ha... és una pendent suau, que es pot fer amb plat gros... tot i això van sortir 90 km i 600 metres de desnivell.

Blat i vinyes... el paisatge

Caleruega

Peñalva. L'avió penjat al cantó del castell, és en homenatge a un "visionari" que es va fer un artilugi per volar... és va espinyar, però és una llegenda a la zona.

Corunya del Conde. Impressionant poble.

Al dia següent, vaig mirar de fer una ruta semblant en sentit invers, amb molta més tranquil·litat. Me va sorprendre coses que me vaig perdre el dia anterior. Monestirs, noves vistes... ah!!! i la poca afició que hi ha a la bici, només me vaig creuar amb 3 ciclistes en els dos dies!!!

Més pla!!!

Caleruega.

Monestir de Caleruega.

Els monjos. Eren dels dolents, dels de la inquisició!!!

Blat

La veritat, és que no se si estem sortint de la crisi, o no, però us puc assegurar que no m'entero.

D'altra banda, volia aprofitar per:

1- Felicitar als amics i companys Vicenç i Jordi M., que estan arribant al final de l'Ironbike més dur de l'història. Gas!!! EDITO: Finishers!!!!

Això és l'Ironbike. Foto d'en Vicenç.

2- Solidaritzar-me amb tots els afectats de l'incendi que es va originar el passat diumenge a la Jonquera, i que ha afectat a molts municipis de l'Alt Empordà. Alguns el 90% del seu territori.

3- Agrair l'esforç heroic, jugant-se la vida, moltes vegades de manera altruista, dels bombers (de tot arreu), dels mossos, dels voluntaris forestals, de la Creu Roja, de la UME, de tots els voluntaris anònims, que han fet, que l'immens foc de l'Alt Emporta, hagi sigut controlat. Gràcies!!!