Soc dels que pensa que, això, o ho arreglem nosaltres, o si ens esperem a que algú ho faci estem apanyats.
Així que quan vaig veure una sèrie d'iniciatives esportives, per tal de recaptar fons, per mirar de reparar el mal que havia fet el gran incendi a l'Empordà d'aquest estiu, no m'ho vaig pensar dos vegades.
La primera opció era una marxa ciclista que es celebrava diumenge passat. Impossible, no podia anar per motius d'agenda.
La segona opció, i que m'encigalava més, era la Cursa Solidària de muntanya pels focs de l'Empordà, que es celebrava avui a Cantallops.
L'organització posava a l'abast dels participants dos recorreguts, un de 12 quilometres (teòrics) per pistes i camins, i un altre de 20 per corriols, més tècnic i dur.
Durant els dies previs vaig ananr fent córrer la veu entre amics i familiars, per veure si es volien afegir a la iniciativa solidaria. L'incombustible Dani, el meu germà Albert, amics seus...
Així que avui, molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora, iniciem el viatge fins a Cantallops.
Tal com anàvem acostant-nos el paisatge era dantesc, l'olor a cremat era evident, i el cor s'encongia al imaginar el que havien passat els veïns, i efectius durant el pas de les flames.
La inscripció l'havíem fet per internet, i només havíem de fer efectiu un donatiu. Ens donen una polsereta que ens identificaria i que serviria de record de la cursa, estirem una mica i esperem a que donin la sortida.
Veig molta gent coneguda del nostre poble, i m'enorgulleixo, del caràcter solidari del mateix.
Al breafing ens expliquen que primer es donarà la sortida del recorregut de 20 quilometres, i després el de 12... ens apartem, "xupinasu" i estampida dels primers... tot seguit, "xupinasu" de nou, i sortim nosaltres, que farem els 12 quilometres.
Al cotxe, durant el viatge, havíem decidit fer cada escu la seva cursa, així que sortim a "maricón l'ultim".
Com sempre, surto mol mal situat, i he d'avançar a molta gent. He sortit a tope, però he trobat un bon embús, que s'ha prolongat durant el primer quilòmetre, donat que hem passat per una zona entre murs molt pedregosa i estreta.
A partir d'aquí ja he pogut córrer al meu ritme... 4:40 min/km veia al pulsòmetre, i me veia aconseguint el meu objectiu, que era mirar de fer-la en 5:00 min/km.
Del quilòmetre 4 al 7 la cosa canvia, i comencem a pujar. El ritme que aconsegueixo mantenir està entre els 5:20 i els 5:30, a més, a l'avituallament situat al quilòmetre 5 he agafat un estrep (llaminadura) que estava dura com una pedra, i quasi m'ofego... llisó apresa, ja, ja, ja
A partir d'aquí mirar de conservar, i mantenir el ritme objectiu de 5:00, donat, que encara quedaven 5 quilometres, teòrics. Però al acostar-me al quilometre 9 veig que estem entrant al poble, i començo a adonar-me que el recorregut no tindrà els 12 quilometres anunciats, així que forço una mica la màquina i arribo a meta força sencer amb 10 quilometres a les cames, i un temps força bo per mi (5:26 min/km), tot i que no he assolit l'objectiu (poder massa agosarat) que m'havia plantejat.
Minuts després arriben en Dani, i l'Albert... agafem un refresc, quatre olives, unes llaminadures, i anem cap a la línia d'arribada per animar a els corredors que van entrant un a un. Moltes persones conegudes del mon de l'esport, del mon de la televisió van animant una mica l'ambient.
Amb la sensació de deure complert, i objectiu quasi assolit, marxem cap a casa, amb un somriure d'orella a orella, pensant que l'Empordà és bell verd, o negre!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada