Serrallonga


Explica la història, que Joan Sala Ferrer, més conegut com a Serrallonga, va ser un bandoler molt famós a Catalunya, a l'època en que la lluita per la supervivència era la major preocupació d'una societat víctima de la fam, i en que el bandolerisme era una de les poques sortides de la pobresa.

Va actuar quasi impune per la seva zona natal, les Guilleries, donat el coneixement profund del terreny que tenia.

Després de la seva mort, les seves gestes han fet escampar la seva llegenda, representant la lluita dels pobres, contra el poder repressor.

Avui hem volgut ser una mica "Serrallongas", emulant al bandoler fent un recorregut circular per la zona.

Molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora hem iniciat la ruta a Espinelves.

Sortida a Espinelves

Una forta pendent que després es suavitza ràpidament ens porta fins a Viladrau pel camí ral.

L'altimetria (el que ens esperava!!!)

A partir d'aquí comença un tram molt divertit, fins a Vilanova de Sau, encadellant camins, corriols paral·lels al riu, trams molt i molt tècnics per torrenteres, uf!!! Que be m'ho he passat!!!

Pont de Fàbregas

Aigua... vida!!!
On anem?

El terreny canvia constantment

La immensitat de les Guilleries

Reposant forces

Pastures

Ombra



Vilanova de Sau

Refrescant-nos

Ai mi madre!!!!
Fem camí cap a el Pont de Malafogassa, on iniciarem un ascens per pista d'uns 9 o 10 quilometres a ple sol. 

Pont de Malafogassa

La pujada és exigent, i ens desviem cap a la Font del Rector, on ens refresquem i omplim els bidons. 

Gràcies Rector

Aigua!!! Vida!!!
A partir d'aquí s'inicia un tram de descens vertiginós ple de rocs i amb unes magnifiques vistes del pantà de Susqueda.
Susqueda

Menú del dia
Comte, bandolers!!!!

Temps per refrescar-nos
Recuperats, vam baixar trams divertits i tècnics que van fer les delícies d'alguns, i que van provocar alguna que altre avaria.
Avaries

Per l'esquerra!!!
La falta d'aigua, i alguns quilometres de més que vam fer per la dificultat d'orientació que vam tenir aquest dia, va fer que arribéssim a Mare de Deu del Coll sense aigua, deshidratats i desfets.

El rajolí d'aigua que rajava la font, va fer que estiguéssim més temps del comte per tal d'omplir bidons, però també necessitàvem un descans.

Aigua!!! Vida!!! Però un "xorret" una mica just

Avituallament
A partir d'aquí fem un primer descens per carretera, fins retornar al camí i fer un segon descens vertiginós per camins plens de pedres i arrels...
Mare de Deu del Perdó

Sense adonar-nos estem a Osor, on fem un parell de Coles per intentar recuperar forces... portem 82 quilometres i calculem que queden uns 30.
Osor
Per pista bona, iniciem un ascens d'uns 10 quilometres cap el Subirà, 600 metres de desnivell de cop sense aixecar el cul del seient.
Pujada a Sant Hilari

Del Sobirà a Sant Hilari el camí és una pista esplèndida, ample i llisa, on aprofitem per avançar als cotxes que hi circulen. 

A Sant Hilari es fa fosc, encara queda arribar a Espinelves... uns 15 quilometres... decidim tornar per carretera donat que el més probable és que dintre del bosc, les condicions d'orientació i visibilitat fossin pitjors...

A Espinelves, MEGAentrepà a ca l'Angelina, birra i cap a casa...

Les dificultats d'orientació, i la calor, juntament amb la duresa i dificultat d'alguns trams han marcat el recorregut. Més de 14 hores sobre la bici. 115 km, quasi 3.300 metres de desnivell i ni un sol retret, només companyerisme i bon rotllo. Gràcies nois per ser com sou!!!!

Per cert, no intenteu repetir aquesta ruta en un sol dia, només apte per experts!!!!!

4 comentaris:

MIKI ha dit...

Brutal!!!!!..........nomès puc dir BRUTAL!!!!!!!!! Ja en parlarem Dani de la "fotu"

NORRIS ha dit...

Hola, soc en Norris dels Ciclopatas de Premià de Mar......només cal dir que sou uns màquines, l'any passat la varem fer nosaltres en dos dies i vem acabar justets justets, fer-la en un sol dia es de PROFESSIONALS, moltes felicitats!!!

Joan X ha dit...

Carai quin tros de sortida! Les fotos són genials. Pel que fa al recorregut, l'heu traçat vosaltres o és un recorregut popular? teniu el track? Les dades estadístiques que pengeu a l'altre post parlen per si soles. Hòstia que bé vivia en Serrallonga sense especulació urbanística jajaja El cert és que les Guilleris són precioses.

Una abraçada!

Jordi Marina ha dit...

MIKI: Va ser brutal, si!!

NORRIS: Amb una mica de paciencia, i uns bons entrepans es pot fer tot.

JOAN X: La ruta és d'aquelles comercials de Pedals del Mundo, és la Pedals de Serrallonga i està pensada per fer-se en un cap de setmana (per exemple). Però si vols el trac, només has de buscar per la xarxa.