L'Etape BCN-AND

 
No se com ho faig, però sempre me lien... la última l'Etape BCN-AND. Una marxa cicloturista que vol emular l'etapa del Tour que es va celebrar a l'any 2.009 entre Barcelona i l'estació d'esqui d'Ordino-Arcalis (2.200 m) a  Andorra.

Les previsions de temps eren dolentes, ja que s'esperava pluja durant tot el dia, però tot i això vam decidir sortir. La pluja no m'espanta, mentre la temperatura sigui suportable.

Sobre les 7 érem al velòdrom d'Horta, preparant les bicis, dorsals...


A les 7:45 aproximadament ens fan un petit "breafing", i 1, 2, 3 pum... comença a ploure... preses a la mateixa línia de sortida per posar-se el xubasquero i gas... tot i ser, la sortida, neutralitzada, els primers surten ràpid...

Moment de la sortida

Enfilem la Rabassada cap a munt, i va passant gent... tranquils, queden 224 quilometres...

Baixem cap a Sant Cugat, i el que eren quatre gotes es converteix en un fort ruixat, amb tots els carrers amb un parell de dits d'aigua. Basses, aigua que no corre per on ha de córrer ... collons, dons sembla que plou!!!

Seguim camí... alguna confusió a Terrassa, però he de dir que tot el recorregut estava perfectament senyalitzat, tot i que els cartells al ser de paper, en algun punt s'havien deteriorat...

I a partir d'aquí, deixem la zona metropolitana amb moltes rotondes, enllaços, etc per enfilar cap a Manresa... intentem fer grupets, però és impossible seguir les esteles per la forta aigua que aixequem... tot i això, formem un grup macu amb uns Irlandesos, que de ben segur, estan més acostumats a aquestes inclemències meteorològiques.

A pocs quilometres d'arribar a Manresa, perdem a en Pere, i afluixem el ritme per tal d'esperar-lo. Entrem per la banda del riu, amb unes vistes impressionant de la Seu. I de seguit, el primer avituallament... un luxe, hi havia barretes, fruita, fruits secs, pastissets  isotònic  aigua... de tot, i en quantitat.

Entrant al avituallament de Manresa

Amb la "panxa plena", enfilem cap a Solsona. Bon ritme, i atrapem a un grup, liderat, de nou, pels irlandesos. De cop, i no se per que, el grup es para, i l'Alex en Pere i jo tirem... no se... hi ha molta gent, que es posa darrera i a viure, i no pot ser, s'ha de treballar pel grup, s'ha de compartir el desgast, i suposo que aquesta parada ha sigut per algú que anava tirant fins que s'ha cansat.

Aigua


Bona carretera i na fent, quan de cop l'Alex me diu que ha punxat. Parem a una vora, i tela canviar la càmera amb les mans fredes... per guanyar temps, intento inflar la càmera nova amb la manxa, i estava plena d'aigua... buf! Per sort arriba en Pere, i tal cirurgià ens demana els "pals", desmunta la coberta i gas de nou.

Recollint els "pals" després de reparar la punxada


Trobem a la Noe que ha punxat dos cops, a un noi de Sant Feliu, que ja en porta dos també...

Jo, anant xerrant amb la Noe, perdo als meus companys, i els espero una estona... la veritat que al afluixar, la temperatura del cos baixa estrepitosament.

Arribem al avituallament de Solsona, i de nou un luxe. Aquí les imatges de famílies recollint a participants, carregant bicis, es va repetir en vàries ocasions, tot i això, intento no desmoralitzar-me. De fet, m'ho estic passant molt be.

Arranquem, i, collons, quin mal de genolls... costa molt arrancar, quan t'has quedat fred... però la recompensa és, a partir d'ara, circular per carreteres molt menys transitades.

Comencem un port de muntanya. La gent que m'ha acollit a Coll de Nargó (on treballo), m'ha explicat de la duresa del port de Serra Seca, de les rampes del 13%. Be, que vaig acollonit, però en el fons no es per tant... és llarg, i si, hi ha unes rampes importants, però curtes...

A tot això, durant una bona estona, tot i no ser els últims, el camió "escombra" ens va darrera, fins que avancem a altres corredor i ens deixa tranquils.

Esperem a en Pere, però ens refredem, seguim pujant i parant, combinant l'esforç amb el temps parat i mirant de mantenir l'escalfor. 

A Cambrils ens reagrupem, i baixem els tres cap a Coll de Nargó. És una baixada d'uns 15 quilometres que conec perfectament, però que tal com està el terra, i els frens, no és pot fer res més que baixar frenant tota l'estona. L'Alex es queda sense pastilles, per sort, al final del port.

En Pere diu que a La Seu es retira, te les mans fetes caldo del fred i, d'anar frenant tota l'estona pateix rampes quan canvia de posició, jo estic congelat, i l'Alex, apart d'haver-se quedat sense frens,  no diu res... 

Enfilem cap a Organyà. Lidera el trio en Pere, i veig que l'Alex es queda... costa molt arrencar, ja que estem molt fred pel descens del port de Serra Seca. Atrapo a en Pere, i li comento que l'Alex va tocat, afluixem el ritme, i decidim arribar fins a la Seu. Intento tirar fort i mirar d'escalfar-me una mica... arribem a Organya... quan de cop sento que criden el meu nom... me giro i ja no veig a ningú... giro, i l'Alex ha punxat... canviar la roda és refredar-se segur... arrancar després serà un suplici... passa un grup de dos corredors, i en Pere me convida a seguir amb ells... anem en grup, i si ens retirem ens retirem en grup... fi de l'Etape!!!

Fem un cafè autoescalfable en una benzinera, jo estava congelat, mentre ens recull l'autobús escombra, els companys ens deixen una tovallola, tot i això no agafo temperatura... a l'avituallament de La Seu la Creu Roja me dona una manta tèrmica i la cosa comença a millorar. 

 
A partir d'aquí comencem a recollir ciclistes i més ciclistes, alguns a pocs metres de finalitzar el recorregut, però l'aigua s'ha convertit en neu segons anàvem guanyant alçada... brutal!!!

Arribem a l'estació, i és negra nit, hi ha 5 dits de neu. El contrast de temperatura entre la del interior bus i el 1º que hi ha fora és brutal. 

Recollim tot ràpidament, i baixem cap a Andorra la Vella amb intenció de menjar alguna cosa... 

 
Ha sigut EPIC. 9 hores i 162 km sota la pluja. Només ha parat de ploure dins dels túnels (je, je, je). Ara, si estiguessin obertes les inscripcions per l'any que be, segur que ja hi seriem inscrits!!!!

Hi ha cent mil anècdotes, algunes divertidisimes, d'altres no tant, però fins a dalt a Serra Seca (150 km) M'ho he passat teta!!!! Dale!!!

Classificacions

8 comentaris:

Lato ha dit...

un aplaus !!!
felicitats

Pere ha dit...

Avisa'm quant s'obrin les inscripcions que fotaré l'ordinador i telf. per la finestra i m'incomunicaré durant uns messos. Epic day.

Gerard ha dit...

Quina enveja... o no.
ostres la veritat és que tot i el patir m'has fet molta enveja per l'aventura que he passat, i que tot i no arribar a acabat bé.
Això només ho pogut solucionar en apuntar-mi l'any que ve.
Gràcies per intoxicar a la resta de ciclistes amb tendencies a enredar-nos. Felicitats!!!!

Gerard ha dit...

volia dir l'aventura que has passat... que jo estava al sofà de casa.

DavidPRIX ha dit...

Nanus!!sóc el noi de Sant Feliu...David,el que no callava dins l´autocar,jejeje ostia!que bé m´ho vaig passar deu meu! l´any pròxim i torno segur,collons quina aventura,vem passar,eh? Animeu-vos tots val la pena!jo em vaig quedar al km202 ja dins d´Andorra amb unes 8:45,BRUTAL!!

Jaume Enrich ha dit...

A mi el bus em va agafar a 4 km del final,era el que li va tocar el movil amb uns crits terribles ,je,je. L'any que be tornemi, segur.

Txarly ha dit...

Esto si que es todo un reto y una aventura en toda regla.
Aunque no hayais acabado, os doy mi enhorabuena, los hay que tener bien puestos para salir así en un día como ese.
Sois unos máquinas!!!

Quel ha dit...

Ostres, pel que expliques vam rodar junts en més d'un moment. Jo també anava coincidint amb els irlandesos. El meu relat, al meu bloc. Qui sap, a la millor sortiu a les fotos i tot.
Salut, i a veure si a la propera fa millor dia.