756

   
756 són els quilòmetres que separen l'ultima entrada "seria" d'aquesta.

756 quilòmetres repartits en diferents sortides. De vegades en companyia, de vegades (més de les que voldria) en solitari. Per llocs espectaculars com el Bosc de Canyes de Bambú, o la Font del Bambú. Un lloc molt aprop de Vall Repòs, on expliquen els vells de la zona (no t'enfadis Pipo) que hi havia un peix de color amb un tumor en forma de bulto al coll que feia patir...



Sortides per celebrar aquestes dates, com el tradicional MOBIAT que organitza el Motoclub Els Cremats. Un aplec d'esportistes del mon del motor, del bon caminar, del running, del pedal, dels cavalls... que anem a Cadiretes a pujar el pessebre, i de pas, fer un bon esmorzar, i intentar recaptar algun dineret en pro de la Marató de TV3, mitjançant sortejos, i alguna subhasta.


Sortides per entrenar... ja començo a intensificar una mica els entrenaments, compaginant els grans rodatges, amb les sèries... suaus, eh!!!

Sortides per rodar, i acumular quilòmetres... algú me va explicar, que tot el que es roda a pulsacions moderades es va ficant com en una guardiola, que vas fent servir quan treballes a altes intensitats... estalviant!!!!

Sortides per complir nous objectius. Ja us he explicat això de l'Strava. Dels trams cronometrats, etc. També, es creen chalengers, on competeixes amb altres usuaris. Per exemple, aquest Nadal es va crear la Rapha Festive... s'havien de fer 500 quilòmetres entre el 24 i el 31 de desembre... be, això m'ha mantingut ocupat últimament (molt ocupat). Al final he fet el 2.706 de 15.254 sonats com jo, de tot el mon!!! i el 28 d'Espanya.

Sortides per commemorar el fi d'any. Enrere van quedar propostes com pujar a Cadiretes a veure sortir el sol, i altres animalades... finalment es va decidir anar al Santuari dels Àngels i al Castell de Sant Miquel... érem una bona colla. La crem de la crem del BTT Llagostera...



...però a 10 quilometres de sortir, una branca va segar la patilla del canvi. En Pere G ha intentat fer una reparació d'urgència, convertint la transmissió en singlespeed (monomarxa), però no ha funcionat... la cadena volia saltar al pinyó superior, tensant-se extremadament, i bloquejant-se...


... no m'ha quedat altre remei que tornar cap a casa... pel camí penso en agafar la bici de carretera i pujar als Àngels i mirar de trobar els companys... me costa arribar amb els problemes esmentats... però me canvio de sabates i cap el santuari a tota llet.

Pel camí me trobo a un italià que amb una bici de lloguer a punxat, i me demana la bomba, la "pompa" deia ell, costava molt inflar la roda, quasi més que pujar a dalt de tot... infla mínimament i segueixo camí... a la postre en Pere m'ha comentat que també a ells els hi ha demanat la pompa, però sembla ser que el tio no havia reparat la punxada... amb raó costava tant inflar.

De seguit trobo a bona part del grup que baixen cap a casa... s'ha fet tard i deixen per un altre dia pujar al Castell de Sant Miquel... uns quilòmetres més a munt, trobo a part de la resta del grup... que mig en serio, mig en broma me diuen que pugen cap el Castell... jo segueixo fins al Santuari... agafo una mica d'aire, i torno a tota llet, a veure si els enganxo fent la birra a Can Cassoles, però res... aquest any ens quedem sense brindis de cap d'any!!!

Si al final heu arribat al final d'aquest escrit, i no sou dels que mira només les fotos, desitjar-vos un bon any 2013.

Sento un gran pessimisme al meu entorn, inclús he arribat a sentir quan es parla del nou any, que el millor que pot passar és que només duri tres o quatre mesos. Crec que amb aquesta càrrega/actitud, no avançarem gaire. El moment és complicat, però no ens pot envair la tristor ni el desanim.

La majoria dels que llegiu aquest bloc, sou esportistes, i sens dubte, l'esport, és un gran aliat per tirar endavant, i ser feliços en aquestes èpoques que ens toquen viure. La nostra capacitat de sofriment i força física i mental, ens fa més forts davant la vida diària. La capacitat d'aixecar-nos després d'una caiguda es trasllada a lo quotidià de manera similar.

És per això que aquest 2.013 ha de ser un repte per nosaltres. Patirem si s'ha de patir. Però com vaig aprendre prostrat al llit d'un hospital, la vida és massa valuosa com per perdre un any!!!

Bon any 2.013!!!

2 comentaris:

Paco ha dit...

Bon any Jordi..!!!
Bones reflexions amb les que estic totalment d'acord !!

Els millors desitjos per tots els Bikers de Llagostera..!!

Ricard ha dit...

Bon any