Operació neteja

 
Dins la Setmana Europea de Prevenció dels Residus, l'Ajuntament de Llagostera organitzarà una "batuda" de neteja al bosc.

Dissabte 23 de novembre a les 8h a la Deixalleria. Recordeu que s'han de fer les inscripcions per avançat al 972 831 707.

VeloViewer

Deunidó, el que he descobert!!!

Ja feia temps que l'anava seguint, però ara han millorat molt les opcions...

Si t'agrada l'Strava i les estadístiques, VeloViewer és la teva web. 

Primer de tot has de sincronitzar les dades amb l'Strava... i a partir d'aquí comença l'espectacle... pots comparar dades d'altres anys, inclús obtens una puntuació, en funció de la teva situació dintre dels segments, etc.

Altres estadístiques com la ruta més llarga, la que te més desnivell, la que vas fer en més hores...

Situació dintre dels segments (de pujada) en funció de la categoria dels ports que fa l'Strava.

La teva situació a les challenge.

Pots analitzar les teves activitats aplicant infinitat de filtres. 

Analitzar els teus segements, en funció de la teva posició. 

I el que més me va cridar l'atenció, és que busca els teus "adversaris" dintre del ranquin, a més de dir-te en quin % estàs per davant o per darrera d'ell... per desgràcia només es pot fer aquesta recerca un cop a la setmana.

Recomanable!!!

Primer dia...

   

Amb ben poca bici a les cames, ens plantem al pont de l'1 de novembre. 

 La btt només ha sortit del garaig per fer sortides nocturnes, explosives, corrioleres, i sobretot, sobretot, divertides. 

La bici de carretera roman a l'espera de millors moments. 

Per contra, l'activitat corren s'ha intensificat notablement... dos o tres rodatges durant la setmana. Alguna sortida llarga, amb desnivell, i amb molt bones sensacions, el cap de setmana que fan que agafi confiança pels proper nous reptes. 

Així dons, la previsió per aquest cap de setmana llarg, era que tindríem una nova bici dintre del grup, i vam planificar unes sortides dignes d'aquest esdeveniment. 

Divendres vam intentar emular als nois de l'Escoleta i vam realitzar la ruta que van fer fa uns dies travessant la Vall d'Aro, uns 70 km i 2.000m de desnivell acumulat, els va sortir a ells... en el nostre cas, i donat que sortíem i tornàvem a Llagostera, vam modificar el recorregut enllaçant el seu, al Coll de matxo mort, i de tornada, a Romanyà. Veient que es faria tard, i que ja estavem una mica "petats", vam retallar un baixa i puja, dels Metges a Cassà i de Cassà als Metges. El recorregut... exigent, pistero, corriolero, divertit, patidor, nou... una sortida genial per estrenar una bici que no va arribar. Paciencia!!!

A la tornada, dissimulant la cara de petats després de 60 km i 1.500 m de desnivell

Diumenge vam quedar uns quants del Club BTT Llagostera per tal de fer el recorregut definitiu del la VI Marxa per parelles d'enguany... les cames notaven la pedalada de divendres, però el magnífic recorregut van fer que el cansament quedes en segon termini, i gaudisim dels corriols, dels "piques" a les pujades, a les baixades... que be m'ho vaig passar!!!! 

Aquesta setmana començo a entrenar "oficialment"... avui és el primer dia... descans!!! 

Comença una nova etapa... tornem als rodatges amb la bici de carretera, trauré el rodet del racó on el vaig deixar al començar la primavera, correré suau, suau... crec que he recuperat la motivació per tal d'afrontar aquesta etapa... però una cosa tinc clara... no seré tant estricte com vaig ser l'any passat... no deixaré de sortir amb la colla per no passar de pulsacions... no deixaré de corre per tal potenciar la bici, no m'interessa... no vull deixar la btt que tanta tècnica i força te dona... no vull deixar d'aprendre a millorar en aquest mon.

XXXV Cursa del Carrer Nou - 10Km

 

En totes les facetes de la vida, tenir un objectiu, ajuda.

La cursa del Carrer Nou, era per mi, el meu primer objectiu de la temporada. Objectiu que m'ha "forçat" a intensificar els "entrenaments", per tal de assolir el meu màxim rendiment i que me fos la meva referència.

En Dani, me va inscriure durant la setmana... quan me truca per demanar-me algunes dades personals, i me pregunta en quin temps pretenia fer-la, les dubtes s'apoderen del meu cap... És veu que hi ha "parrilla" i és surt ordenat en funció del temps previst... m'agrada, i li dono un interval de temps entre optimista i realista.

Durant la setmana, intento fer un simulacre de cursa... me poso les bambes amb les que tinc previst córrer, i enfilo un recorregut relativament planer (simulant el recorregut de la cursa), i anar provant ritmes i veure la meva tolerància... decideixo que el meu ritme optim és 5:20 - 5:30 min/km, tot i que penso que, en cursa, i amb el factor "entorn" a favor, puc millorar aquest ritme.

D'hora, arribem a Girona... veiem les curses infantils, i mentre es disputa la cursa de 5 km, nosaltres comencem a escalfar...

Un cop acabada la cursa dels 5 km, ens demanen que ocupem el nostre lloc a parrilla, i els nervis comencen a notar-se a l'estòmac. El pulsòmetre no troba la senyal del GPS, poc espai per moure't que juntament amb les anades i vingudes dels companys de calaix, fan que els nervis encara comprimeixin més la panxa.

Sona la botzina i comencem a córrer... be, millor dit a caminar... fins al moment de sortir al carrer Jaume I, donada la gran quantitat de gent, fa que ens movem molt poca velocitat... a partir d'aquí, "maricón" l'últim... 

Durant els primers dos o tres quilòmetres avanço a moltísima gent, i veig al pulsòmetre que vaig rondant els 5:00 min/km... entre el quilòmetre 4 i el 5, tinc com un baixó... una barreja entre prudència per que ve la temuda pujada... perdo a corredors que han sigut la referència fins ara.

Ha sigut un veritable plaer, córrer per la part vella de Girona, amb tota aquella gent animant!!!

I comença la pujada a la Catedral... a la ment m'ha vingut els últims consells d'en Paco dimarts passat... puja al teu ritme, passes curtes i respiració tranquil·la, no forcis, que ja veuràs com a la baixada avances a moltíssima gent... i així ha sigut... he pujat tranquil·lament, controlant les pulsacions màximes a les que arribava, i avançant moltíssima gent que es paraven rebentats... a la baixada, m'he deixat anar, i he recuperat moltíssimes posicions, retrobant-me amb alguns dels corredors que me van servir de referència durant els primers quilòmetres.

Ja queden 2 quilòmetres i mig, i me trobo, sorprenentment, molt be, amb moltes forces, i decideixo incrementar el ritme... perdent el dorsal totalment desfet per la suor, i agafant-lo al aire...

Veig l'arc de meta,  i intento incrementar el ritme.... hi ha gent amb ganes d'esprintar... ho trobo innecessari... per contra, els meus pensaments es centren en una persona que, malauradament,  ens ha deixat aquesta setmana... i decideixo dedicar-li la meva cursa.... barber, allà on siguis, seguix vigilant-nos com fins ara!! 

Trigo un segons a parar el crono. Tot i això, el temps és molt bo, pel que jo pensava fer... increïble!!

Busco als companys, trobo gent coneguda... molta cua per recollir l'avituallament final. Comentaris. Felicitacions. Feia temps que no gaudia d'aquestes emocions durant la cursa, i el post cursa!!!

Felicitar als companys, pels seus temps, i agrair tots els consells que m'han fet obtenir un bon resultat.

Classificacions

Primer objectiu de la temporada

   

Ja!? Us pregunteu.

Dons si. Després d'un temps d'apatia, de desmotivació i falta de ganes, he decidit marcar-me uns objectius per tal de seguir endavant.

Si, tornaré a entrenar... Aquest any m'he proposat que sigui diferent, combinant dos dels esports que més m'agraden. Amb això pretenc trencar la rutina en que pot convertir-se un entreno monoesport. 

Correré a peu i aniré en bici... així que ja us podeu imaginar de que anirà aquesta temporada...

Aquest any, a diferència de l'any passat, els objectius són individuals, amb això vull treure'm pressió en quant als entrenaments... crec que soc prou disciplinat per seguir la rutina establerta, però no vull que aquesta és converteixi en una cadena que no me permeti gaudir d'altres coses. També me converteixo en el meu entrenador, amb el que hauré d'estar molt atent en el que me va be, o malament. Com sempre dic, seguiré aprenent.

Així dons, el proper diumenge correré la XXXV Cursa del Carrer Nou, a Girona. Serà com un primer test per veure el meu estat, i poder seguir la meva evolució.

És una "carrera" urbana, que contrasta molt amb els meus gustos a l'hora de córrer, però si he escollit aquesta cursa, és per que crec, que me pot donar dades objectives, independents d'una orografia escarpada, com pot ser una cursa de muntanya, on afecten altres factors com els desnivells més pronunciats, climatologia, etc. i que varien en cada traçat.

La veritat és que l'efecte motivador al marcar-te un repte hi és, i es nota a la activitat esportiva diaria. He superat la barrera psicològica per aixecar-me de matinada i anar a córrer (entrenar). Quan sona el despertador dissabte o diumenge per fer la sortida amb la bici de carretera o la de muntanya ja no és un "collons quina mandra", si no que és un "vinga, vinga a gaudir!!!".

Així dons, properament, la crònica.

Desintoxicació

   

Ahir el meu germà Albert, me truca, i me demana explicacions de que per que no actualitzo el bloc.

Sorprès, ja que mai havia parlat del bloc amb ell, m'adono que te raó, que no escric res de fa dies.

Analitzo la situació... amb la bici de carretera les sortides són rodadores, acompanyant a en Quim, que curiosament ja ha començat els entrenos, o sortint amb la colla dels dissabtes.

Amb la de muntanya, les nocturnes s'han convertit en pujades d'adrenalina codejant-nos amb els senglars (de quatre potes), o corriolejades fent el circuit del pollastre o pedalant molt per la zona de Ridaura, que ja queda poc temps de gaudir-la.

Corrent m'adono de la força de la ment... surto sol, i al quilòmetre 5 o 6, me desfondo, me desinflo, i baixo el ritme estrepitosament... per contra en grup o acompanyat dono tot el que puc. 

Entre aquesta sortida

i aquesta altra

corrent al mateix ritme, la meitat de distància, cinc vegades menys desnivell, i pitjors sensacions a la primera que a la segona... diríeu que només hi ha dos dies de diferència? Dons si... però a la segona hi anava acompanyat, gaudint d'un recorregut novedòs, i a la primera anava sol i fent el recorregut de sempre... conclussió: si surts acompanyat treus el màxim de tu... o si mes no, t'aproximes al teu màxim. Ah!!! I canvia de recorregut!!!

De totes maneres, la justificació de la meva poca activitat al bloc està aquí:

L'activitat a baixat molt!!! És el que anomeno, període de desintoxicació!!!!

Apa. Ja pots llegir!!!

Normalitat

   

Poc a poc torno a la normalitat. 

Després de tres setmanes sense poder còrrer, diumenge ja vaig fer el primer intent, i ahir el segon. Cada vegada incrementant una mica la distància, però ahir ja vaig notar molesties, que vol dir que estic al límit de recaure, així que poc a poc.

En quant a la bici, poc a destacar. Després de la rajada de la desfrenada, i és que amb el que va ploure durant la nit, no tenia gaires ganes de patir, un parell de sortides a la setmana cauen... dimecres a la nit amb la btt i dissabte amb la de carretera.

Així dons, seguirem així, intentat gaudir de les sortides, i si no estem millor, estem pitjor, però he pres la decisió de que no es pot viure amb el ganxo posat.

Periostitis tibial

   

No havia sentit a parlar d'aquesta dolència fins fa un any, quan me va començar a parlar en Dani dels seus problemes al correr. La periostitis tibial, bàsicament és una inflamació de la capa  que hi ha enganxat a la tíbia, i que anomenem vulgarment barb... be, cony!!! "espinilla". Es produeix per problemes posturals, o incorrecta petxada, o per sobrecarrega al realitzar més volum i desnivell del habitual.

Quan me parlaven d'aquesta dolència i me comentaven lo dolorosa i complicada de tractar, pensava que exageraven... però ara puc corroborar-ho tot.

M'ha deixat KO durant dos setmanes. Amb la cama inflada, i adolorida, inclús per tasques tant quotidianes com conduir.

La rehabilitació ha sigut lenta. Repós. Els ultrasons són miraculosos. Molt de compex i fred.

Ahir va ser el primer dia que vaig agafar la bici, i les sensacions són bones... petites molèsties per les vibracions no me privaran de continuar pedalant. Altra cosa serà la carrera a peu, i aquí esperarem una mica més per tal de seguir corrent.

D'altra banda, crec que mereixeu una explicació per la falta d'activitat al bloc. 

Poques coses interessants que explicar, que sumat a una certa desgana a l'hora de pedalar i de tot el que ho envolta, fan que les meves entrades al bloc, es distanciïn més del que voldria en el temps. Pel meu cap ha passat la idea d'escriure la definitiva i ultima entrada, acomiadant-me de tots vosaltres, però el seguir veient viu el bloc, amb visites constants diàriament, m'han fet decidir que seguiré mantenint-ho viu, explicant les meves aventures, quan les hi hagi.

En quant a la desgana per pedalar, crec que és fruit d'un excés d'hores dedicades a aquest esport que tant m'agrada, però que sense cap objectiu concret, és converteix en monòton. Ara toca dedicar un temps a altres coses, altres esports i altres activitats. Rumiar els nous objectius pel proper any, i tornar a afrontar-los amb ganes i il·lusió.

Tot i això, espero no faltar el proper 11 de setembre a la Desfrenada, cita ineludible del calendari BTT Gironi, no només per l'entorn i el recorregut, si no pel que és més important, la dedicació i ganes que hi posen els desfrenats organitzant-la. 

Apa, fins dimecres!!!

Recorregut Marxa 3 nacions

 

Hi ha rutes que sempre es volen fer... així que aprofitant les vacances, vam fer el recorregut de la Marxa de les 3 nacions que es celebra pel juny.

El recorregut comença a Puigcerdà, i recorre la Vall de la Cerdanya, seguint el riu Segre, fins a La Seu, on comença l'ascens fins a el pas fronterer amb Andorra...

A Andorra la Vella, aprofitem per fer un petit avituallament solid i líquid, i comencem l'ascens del Port d'Envalira (2407 m) amb una longitud de 27 quilòmetres.

Avituallament i reagrupament, i comença un gran descens fins al pas fronterer amb França, pel Pas de la Casa, on ha caigut un bon xàfec d'aigua i toca fer-lo amb molta prudència.

Retencions a la frontera, i baixada fins a l'ultima dificultat del dia, amb la pujada al Coll de Puymorens (1915 m). Són només 3 quilòmetres.

A partir del Puymorens, iniciem una baixada constant, amb molt de trànsit, i un ferm dolentísim, que ens portarà fins a Bourg Madame i de seguit a Puigcerdà, on tenim la furgo.

L'ascens al Port d'Envalira no és el més dur, però si el més llarg que he fet, sent l'ultima part la més divertida...

El pitjor, el trànsit....

Coll de Pradell

Considerat un dels ports més durs de Catalunya, el Coll de Pradell, amb els seus 15 quilòmetres i mil i pico metres de desnivell, s'havia de tastar.

Sortim de Guardiola de Berguedà, i només sortir, comencem una ascensió constant que ens fa començar a suar de seguit...

La dificultat està als últims 6 quilòmetres, on hi ha pendents punta del 23%, segons vaig veure al GARMIN.

Jo vaig sucumbir en aquesta rampa de formigó... els últims 100 metres els vaig fer a peu... la rugositat del paviment, juntament amb la poca velocitat amb que avançava, me van fer posar el peu a terra...

La resta és brutal... amb unes corbes en ferradura de les dels millors ports del Mon...

I amb unes vistes al Pedraforca brutals...

Tot i tenir la foto a dalt del port, encara no soc mereixedor d'ella... tornaré, però amb un 28 al menys!!!!