Aterratge forçós

Pi, pi, pi, pi, pi.... que cony és això???

És el despertador... ahir el vaig posar a les 7:30 per arribar a temps a la sortida del Club... en aquesta ocasió tocava l'Ardenya... La Trencada, Caputxins, Mare de Deu de Gràcia...

Apago el despertador i me faig el ronxo una estona... estic molt cansat... no puc... penso en quedar-me dormint... al final m'aixeco... me vesteixo ràpidament, cafè i torrades i cap al "punt de trobada"

Puntuals com sempre en Josep i en Dani... de seguit arriba en Pep, en MAD, la Xènia, en Víctor, en Fernando, en Marc, el cosí del Fernando (en Pedro), i en Tià. 11 BTeTeros apunt de patir.

En MAD me crida... la Xènia ha desmuntat la roda del darrera per portar la bici al maleter del cotxe i no pot muntar-la... porta un eix passant i va diferent... a rosca... estudiem la situació i eix muntat.

Enfilem pel pla de Sant Llorenç.... uy!!! que malament ho passaré avui... les cames no responen... s'han quedat al llit!!!

Baixem fins al Ridaura i comencem a creuar-lo en les diferents ocasions que toca... és un fet excepcional donat que en aquesta època de l'any és molt estrany que baixi aigua. Tot i això, els camins estan molt secs... De cop, començo a pedalar, i a patinar... no puc, me vaig quedant parat, no avanço.... me desenganxo dels pedals in extremis i peu a terra... uf!!!. quina merda de rodes porto, tot i que el meu mecànic de confiança me les va recomanar per situacions com aquestes... la veritat penso que les patinades eren al l'ordre del dia.

Comencem a pujar... en Pep i la Xènia primers tot xerrant... jo darrera esbufegant, però vull agafar un marge d'avantatge per fer quatre fotos...

Tornem a baixar ja ni intentem veure si el nostre corriol preferit està net... és perdrà!!!

Els fotògrafs (en Josep i en Tià)

Tornen les pujades, i ara les fotudes, les de fort desnivell... jo vaig dels últims ja que he estat esperant a en Josep i en Tià... trobo al Fernando que va al seu ritme, en Dani que cau a la pujada... en Pep que espera a la resta.... me vaig trobant més be, imagino la suada acompanya...

Tots estan esperant a la Trencada, a l'ombra... en Fernando es retira i amb ell el Marc i el Pedro.

Seguim i enfilem cap el corriol dels Caputxins... en Pep avisa que és molt estret i que es vagi amb prudència amb les banyes.... les del manillar, malpensats!!!!!

Els Caputxins... de nit i amb una copa de més poder si!!!

Vaig l'ultim, de cotxe escombra... en un punt on sembla que les motos han fresat el camí... me patinen la roda de davant i salvo la situació in extremis... el precipici cap avall és considerable i la pujada d'adrenalina també!!! Uns segons per baixar pulsacions i segueixo... atrapo a en Dani que va darrera... final del corriol.... divertit!!!

Ara toca una "pujadeta" fins a Sant Grau... renoi... pugem com podem... de seguit perdem la referència dels primers, no se que menja aquesta gent!!! A Sant Grau reagrupament... i avituallament...

Agafem un camí que ens portarà fins al Bike-Park de Sant Grau... una colla de boixos del descens s'han fet un circuit que és veu que és molt guapo....

Rampa del Bike-Park

Seguim, baixant... el camí ara s'obra i ens ofereix unes vistes magnífiques a la vall...

Reagrupament... tots buscant l'ombra

Arribem a la Font del Xifrè... on aprofitem per omplir bidons...

La Xènia agafant aigua.


En Pep a la font

Un cop refrescats, seguim fins a Mare de Deu de Gràcia... on enllaçarem amb el GR i pujarem fins a Cadiretes... és una pujada dura... són uns 500 metres de desnivell en 6 quilometres. Nosaltres només farem els últims 4.

Mare de Deu de Gràcia

Aquí ja (alguns) fiquem el molinet i "na fent"... en Tià te alguns problemes amb el canvi però aguanta com un "jabato" fins dalt... en Dani i jo anem intercanviant posicions... aprop tenim a en MAD, la meva referència, i els intocables per allà dalt!!!

Trobem molts beteteros que baixen... i algun 4x4 que ens fa parar per que passi...

Reagrupament al punt més alt i cap a Can Cabanyes!!! Ara ja el que toca és baixada i de les guapes... tot l'esforç queda recompensat!!!

De cop, anant per una pista, la meva roda del darrera s'aixeca del terre i me vol avançar... començo a tenir el cap per davant del manillar i veig que la sortida d'orelles serà imminent... tot ha sigut un moment, però ha sigut etern.... miro de veure com puc caure fent-me el menys mal possible, i crec que el millor es de costat... vaig ràpid i les pedres que hi ha al terre me faran molta "pupa"... aterratge forçós!!! La roda de darrera a final m'ha avançat i és clava el manillar a terra... la reducció de velocitat és molt forta, i el quadre segueix cap endavant... m'ha enganxat la cama i me l'està retorçant... sento a en Víctor, que anava davant meu, que demana ajuda!!! en Tià venia per darrera... que vingui ja per treure'm la bici de sobre... me fa molt mal la cama... no ve ningú i com puc me la trec de sobre.... quin mal!!!! Arriba tothom... m'agafen la bici, i miro si tinc algun os trencat... rascades i prou.... sembla... amb aigua netegem les ferides... en Josep me diu que baixa amb mi per la carretera.... li dic que no... que vull acabar la ruta...

Enfilem uns metres per la carretera fins el desviament de Can Cabanyes, i me comencen a fer molt mal les ferides... el cop a la cama també. Així que m'estimo més baixar per la carretera... en Dani que ha caigut dos vagades s'apunta, en MAD i en Josep venen també per no deixar-nos sols... gràcies nois.

La baixada molt ràpida... poder massa... a casa, dutxa i pràctiques d'infermeria... no paren de supurar les ferides... i el pitjor... el cop a la cama fa molt mal, i apareixen altres cops que no he notat en calent...

Ruta accidentada, però molt divertida!!!