Sant Cristofol


Modalitat: BTT
Distància total: 39,07 km
Desnivell de pujada acumulat: 653 m
Índex IBP: 45

Avui per aixecar-me he hagut de fer esforços sobrehumans, presagi del patiment que he hagut de passar avui sobre la BTT.

Ja haviem quedat el dilluns a les 8:30h al punt de trobada habitual, la previsió era que vindria en Pol, en Dani, en Duran i en MAD, i aniriem a buscar a en Lluís per que ens ensenyes camins dels seu territori. Al final, ni en Lluís podia sortir, i ni en Pol ni en Dani s'han presentat.

Com ja ens havíem fet a la idea d'anar cap a les Gavarres més cassanenques, i en Duran es coneix la zona, cap a Cassà falta gent.

Així que tots tres enfilem camí per les Gavarres. Inicialment el camí pla no denota que les meves cames no donen per més, però veient la cadència alegre dels meus companys i lo "atrancat" que anava jo, veig que patiré.

De cop, gir a la dreta i la primera pujadeta tècnica del dia. És una toteria de pujada, però veig que els meus companys de sortida desapareixen a gran velocitat. Jo, amb el plat mitjà, començo a baixar pinyons, un, dos, tres... collons, ja no me queda res més!!! El plat petit? No, no posaré el molinet per aquesta merdeta de pujada!!! Així que pateixo com puc, arrossegant-me fins arribar a la Cabra Penjada. Els companys han baixat el ritme i els atrapo... de seguit comencen a mofar-se de que no puc sortir tres dies seguits, que si l'edat... tenen raó!!! En Duran, que és qui avui talla el bacallà, me fa la següent pregunta: light o heavy? Jo, sense dubtar-ho ni un segon li contesto que light!!! i més coneixent-lo!!!

Així que seguim, ara comença una zona més o menys planera en la qual me puc defensar mínimament, tot i que en algun moment m'amenacen amb alguna pujada insofrible. Arribem a la zona urbana de Cassà i ara comença un puja i baixa del Caixa Girona que m'acaba de rematar. Corriol amunt, enganxada de branca al canvi; corriol a baix, ulleres entelades i no veig res; corriol amunt, vols dir que anem be?; corriol a baix, vols dir que calia baixar? Així fins arribar a Sant Cristòfol del Bosc, on hem parat a fer una barreta i visitar la cuidada ermita.


L'ermita de Sant Cristofol del Bosc


Toc, toc.... hi ha algú?




Sense paraules

Ja després de reposar, menjar una mica, anem en busca del carrilet per anar cap a casa...

De cop en MAD te una sensació estranya a la roda de davant... ha punxat!!!


No s'està de res!!!

Després de molts intents, aconseguim treure la punxa, que no és petita, i com porta líquid segellant a la càmera, rodem per que faci el seu efecte. Anem pel carrilet, anem fent relleus, inicialment marco el ritme jo, després en MAD i ja me costa seguir-lo, però quan es posa davant en Duran, ja no, ja no el pot seguir ni en MAD... li fem afluixar i marquem un ritme una mica més suau, tot i que m'agradaria veure a molts darrera intentant seguir-nos... jo pateixo.

Arribem a Llagostera petats... be jo petat i ells comentant lo light de la sortida... be nois, lliçó apresa: NO SORTIRÉ TRES DIES SEGUITS!!! Prenem un cafè calent per escalfar-nos una mica i cap a casa.




3 comentaris:

xavi ha dit...

Jordi si home que es poden sortir tres dies seguits, el què passa és que t'ho has d'agafar més de tranquis, i sobretot aquesta època jajaja... Salut!

Carles ha dit...

No pares!!!
3 dies i el tercer et busques aquestes companyies??

Ha sortit un perfil maco de veure!

Ivan ha dit...

Bon any Jordi i companyia,ostres tu 3 dies seguits de bike jo estaria ja petadissim jejejejeje,ahir dia 1 vaig fer aquesta ruta sant mateu de montnegre i sant cristofol jo sol per començar be l'any com vai anar a dormir aviat i cada vegada menys m'agrada el cap d'any i coses d'aquestes.
Vagi be.