Els Cavallers de la roda rodona


Modalitat: BTT

Distància total: 33,42 km
Desnivell de pujada acumulat: 870 m
Índex IBP: 65

Ens arribaven informacions de l'existència, en terres llunyanes, d'un Castell. El Castell de Sant Iscle.

Aquest castell, va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. El 1241 va ser donat als templers però retornà als Cabrera, i el 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I.

Fou ocupat pels remences durant l’última guerra remença i fou retornat el 1485.

Els cavallers de la roda rodona, o arreplegats com se'ls coneix a la zona, havíem estat planificant conquerir aquest Castell. El dia escollit per la conquesta era avui que es preveia un dia tranquil metereològicament parlant.

Així, que un cop preparades les muntures, cavalls de pura raça, i quan es disposaven a empedre camí, trotant pels carrers del Comtat de Llagostera, apareix un cinquè Cavaller. No per sorpresiva la seva presencia no seria benvinguda, més aviat tot el contrari. De quants més efectius disposem, més fàcil seria el seu propòsit.


Tres dels cinc Cavallers...

Enfilen tots cinc, amb un ambient molt cordial, tot xerrant de les seves últimes aventures i desventures, pels Comtats de Can Fuinerons i Can Boet fins a la Calçada principal que porta fins a Sant Grau... zona de pillatges i mes desventures...

Es desvien pels Terrisos direcció La Ruira, camí conegut per les fortes pujades que a més d'un cavall li ha costat ser sacrificat per no ser digne de ser muntat per algun cavaller. A mig camí els hi comença a fer nosa totes les peces de roba que porten, robes vingudes d'orient pensades per temperatures molt baixes.

Arriben aprop del Coll de Mallorca, però donat l'atreviment de les seves intencions, decideixen anar per un camí més amagat a la muntanya, desconegut per ells, però que farà que puguin reposar millor l'esforç realitzat fins ara.

De nou l'exigència a les muntures és important, s'ha d'ascendir fins al Santuari de Caulès on reposaran una estona, les fortes pujades passant per Can Mundet, i Puig Ventós fan que les forces es vagin gastant sense remissió.


El grup al Santuari de Caulès

De seguit emprenen de nou el camí, porten un manuscrit on indica el camí que han de seguir, però de tant en tant es produeixen petites equivocacions que fan endarrerir breument el moment d'arribar al seu objectiu.

Obstacles al camí...



... camins de difícil circulació...



... res els atura...





Al final i després de passar per camins pocs transitats, envoltar el Puig del Castellar, arriben al seu objectiu...





Les altes muralles i la dificultat d'accedir fan que intentin buscar nous llocs per on llaçar el seu atac...



... investiguen nous accessos, noves estàncies...



... noves formes d'accedir a la torre...



... i al final, certifiquen haver conquerit una nova participació del Comtat de Vidreres com a territori Arreplegat!!!




Enfilen de tornada, amb les alforges plenes de tresors, pel Comtat Can Llobet agafant la pista de ca l'Aulet fins al mític Molí de la Selva i el Santuari Sta. Ceclina, des d'aquí continuaran fins al Comtat de Llagostera on reposaran forces al seu forn preferit.

7 comentaris:

Núria ha dit...

Però al final heu pogut conquerir el castell, i no hi havia princesa?
Jajajaja una cronica molt divertida.

Xavi ha dit...

jajaja... guapo el castell!

Paco ha dit...

Esteu fets uns bons Cavallers..!! Llastima que els castells cauen a trossos..!!
Bona ruta i bona crònica..!!

Mirafiori ha dit...

No em direu que no és més maco això que fer curses!!! Sens dubte m'estimo més aquesta opció de sortides!!

Salut companys!

Raül

Carles ha dit...

He anat a alguna cursa i personalment a mi mai m'havien fet Cavaller...
Jeje...
Molt bona crònica...molt divertida!

Jordi Marina ha dit...

NURIA: No hi havia princesa, avui!!!

XAVI: Molt guapo, si senyor. Si no el coneixes te'l recomano, tot i que els camins no són tot corriols com a vosaltres us agrada!!

PACO: Aquest està força be... han fet excavacions... molt guapo. I tu, com va la ciàtica?

MIRAFIORI: Ostres... que be m'ho he passat... a veure si prepares alguna cosa per la teva zona i puc desenganxar a en MAD de Llagostera...

Jordi Marina ha dit...

CARLES: M'alegro que t'agradi!!!