Decepció


El tipus de sortida en BTT que m'agraden són les llargues, les que no abusen de corriols, i les que tenen alguna cosa interessant a veure pel camí.

Entre unes quantes, la de Fitor és la que més m'agrada... només pujar al Puig d'Arques, que fins fa no gaire, era tot un repte, suposa l'inici de la ruta per les Gavarres... després resta baixar fins a La Bisbal, i tornar per Fitor, La Ganga, novament pujar al Puig d'Arques i baixar cap a Llagostera. Pel mig, el pont de les Dobles, el pou de glaç de Mas Calç... en resum, 70 quilometres i 1.700 m de desnivell.... un "rutón" en btt.

És una ruta que fas un cop a l'any, i que aquest me feia especial il·lusió. Potser per això ahir me va costar molt adormir-me. Potser per això, vaig apretar al gimnàs de manera especial durant la setmana. Potser per això vaig sopar preveient el gran esforç.

En resum, que quan sona el despertador a les 6:00 no hi havia qui s'aixeques. Estava cansat, adormit i amb l'estomac pesat. Tot hi això, decideixo anar al punt de trobada per tal de compartir la ruta amb els company. Erem en Pep, en Dani i jo.

Enfilem camí, i de seguit veig que me costa seguir als companys, tinc les cames que no reaccionen als impulsos del meu servei. Ja m'ha passat alguna vegada, i amb una mica de temps, tot torna a la normalitat, però tal com passen els quilometres veig que no. La primera pujada abans de la Cabra penjada, he de fer un gran esforç per seguir a en Pep. A la Pujada de Can Llac, intento pujar amb el pinyó de sempre, però implica un esforç brutal i baixar la cadència. "M'atranco".

Estic patint, i tot això, no puc seguir el ritme dels companys... no estic fi, i decideixo abandonar-los. Abans, faig un altre intent, però les sensacions són les mateixes, vaig atrancat i amb 1.700 metres de desnivell no vull patir, ni fer patir als companys.

M'acomiado d'en Dani i en Pep, i tiro cap a Font Josepa... el ritme és bo, segons el comptaquilòmetres, però les sensacions són dolentes... trobo a uns "beteteros" que han punxat, els hi deixo la manxa, tot i que el problema era la càmera... petem una mica la xerrada, resulta que soc client d'un d'ells... un cop solucionat uns cap a una banda i jo cap a casa.

Decepcionat, però conscient d'haver pres la decisió correcte. He de buscar a l'agenda un dia per tornar.

2 comentaris:

manel marina ha dit...

No te preocupes, un mal dia lo tiene cualquiera. No todos los días se puede estar al 100%.
Besos

César C.A. ha dit...

Dies d'aquests tots hem tingut. Rebusca a l'agenda i quan trobis data, no apretis tant la setmana anterior ;) .

Salutacions,
César