Terra d'Indiketes 2012 - Es Pollastre


L’ultima vegada que vaig fer “es Pollastre” vaig dir que no el faria mai més. 

Greus errors en la organització, en aquella ocasió, me van fer prendre aquesta decisió. 

Però com rectificar és de savis, i els companys volien fer-lo aquest any, dons apa, cap a Santa Cristina. 

Anem en bici, que per això està al cantó de casa. Estem inscrits, i només hem de recollir el dorsal. Ben organitzat. 

La sortida es dona, en aquesta ocasió, a la carretera vella, al ben mig del poble... bona decisió!!! Mentre fem temps, ens trobem amb mes companys del Club, i coneguts.



S’acosta el moment de la sortida, i ens plantem sota l’arc. Be, sota, sota, no. Aquet lloc, avui està reservat pels corredors locals. Crec que estaríem per la filera 10 aproximadament. 

Estic preocupat. Hi ha un punt, on se separen la volta llarga (Pollastre) i la curta (Gallina), limitat per temps. És a dir, si no passes pel quilòmetre 13 en una hora i mitja, has de fer forçosament la Gallina. Jo vull fer el pollastre!!!

Normalment, és una cursa/marxa molt tècnica i dura, on s’acostumen a fer forces embuts a les primeres de canvi, i perdre molt de temps, i com he dit, estic preocupat per fer una bona sortida i mirar d'evitar al màxim els embussos esmentats.

Es dona la sortida, i com sempre “Maricon l’últim!!!”. 



De seguit comencem a pujar cap a l’església. M’avança en Josep Guinó, nervis, enganxades, algú que demana pas... ja, ja, ja!!! 

De cop sento algú que crida “Por dretras, por detras!!!” És en Quim que m’avança fotent-me empentetes com als Monegros. 

Me vaig consolidant en un grupet que anem al mateix ritme, i “nar” fent. En Miki, m’avança, jo l’avanço, me torna a avançar, fins que ens foten cap al Masnou pel camp del golf. Si, literalment pel camp de gol, i collons!!! Com s’arrapa l’herba, no!!! 

I de cop, el primer embús. Penso que hi haurà una baixada super tècnica, o alguna cosa així, però no, és com aquelles retencions que te trobes a les autopistes, que quan passes, no hi ha res, dons igual... 

Baixades divertides, pujades guapes i dures, fins al punt de separació dels dos circuits. Miro el rellotge i vaig be. El primer objectiu del dia assolit!!

Aquí comença la part més dura del circuit (com és lògic) camins i corriols totalment nous per mi, fins que arribem a la pujada estrella del dia... collons!!! Ho intento, però no hi ha manera, peu a terra, i a empentar la bici... els bessons es van carregant, però jo cap amunt; els bessons segueixen dient “aquí estoy yo”, però jo cap amunt. Veig un petit descans, i m’enfilo sobre la bici, i res, 10 metres i un altre cop peu a terra, i els bessons tornen a dir... je, je... ara veuràs... zas... collons, quin mal... afluixo una mica, i segueixo pujant amb un fort dolor als bessons. 

Un tall de carretera, i ja per pista cap a el Puig d’Arques, aquí ja és el tercer avituallament i decideixo parar a menjar una mica de fruita. 

Baixada cap a Sant Cebrià, corriol impressionant fins a la pista que ve de la Bisbal cap al Puig d’Arques, i pujada de nou cap al Puig d’Arques. 

Vaig pujant, veig al GARMIN que portem uns 25 quilometres i de l’ordre de 1.000 metres de desnivell. Me sento còmode dins del grup de gent amb el que estic rodant, quan de cop, aixeco el cap, i no veig a ningú, unes marques al terres, i unes cintes m’indiquen que he de girar a l’esquerra, tinc la sensació de que estic fent el mateix camí que fa un moment, però un company que pujava darrera meu me diu que no li sona, així que baixem un altre cop fins a Sant Cebrià, on m’adono que m’he perdut i que he de fer el recorregut de nou. 

Torno pels meus propis passos, però no trobo cap desviament, així que decideixo tornar cap al avituallament a que m’orientin. Els hi comento que m’he perdut, i m’indiquen que segueixi. 

Desmoralitzat i sol, afronto la resta del circuit. He perdut molt de temps, i pel que veig, no se si porto algú enrere. El plantejament canvia totalment, d’anar amb el fetge sortint per la boca, ara miro de gaudir i memoritzar els diferents camins que vaig descobrint. A la pujada del pollastre ho intento un parell de vegades, evidentment sense èxit. 

Vaig fent, fins al arribar a Romanyà, que, a partir d’aquí, començo a trobar gent davant meu. La dona d’en Jordi Mont que ha punxat, i miro si necessita alguna cosa; altres corredors amb rampes... be, que veig que si tiro una mica puc anar avançat gent. I així és, atrapo un parell, pels corriols guapíssims pels que ens han fotut; alguns problemes amb els frens... i me planto a una línia on, per indecisió, o pel que vulguis, quasi me la foto... passem per l’interior d’un tubo de drenatge i cap al Pavelló. 

Trobo als companys i els hi pregunto si fa molt que m’esperen. Si, és la resposta. Collons, pensava que havia perdut temps, però no tant. 

Ens donen els obsequis, que per cert, han sigut els 15€ més ben invertits últimament a les marxes, i me donen la samarreta de “Sa Gallina”, estranyat miro de canviar-la per la del pollastre, i me diuen que el dorsal no tenia la marca “d’es Pollastre”. Parlo amb els de cronometratge i els hi explico el cas, i canvien la classificació. Total, quasi soc dels últims!!! Je, je, je 

Be, que ha sigut una marxa brutal, dura, però menys tècnica del que m’esperava. Decepcionat pel fet d’haver-me perdut, quan crec que estava en una zona de la classificació molt bona per mi, però, molt i molt content per gaudir d’un dia de bicicleta brutal, i per que l’organització no m’ha defraudat al donar-li una segona oportunitat. 

Per cert, els companys, brutals!!!!

3 comentaris:

Joan X ha dit...

Molt ben explicada la crònica. M'has fet patir i tot. Suposo que el fet d'haver rodat per aquestes muntanyes fa que m'hi possi a la teva pell.

Una abraçada!

Dani ha dit...

Llastima el haver-te perdut si no haguessin fet un molt bon temps. M'has de dir, en veritat, que es el que estas menjant ultimament. Per cert, ja no podràs acollonar més a en Miki per haver-se perdut a la duatló.

arnau i xavier ha dit...

Molt bona la cronica, va ser una pedalada força dura i molt tècnica.
El més important no es el temps empleiat sino participar.
Un 10 crack.
Salut bttro.