III Marxa per parelles de Llagostera... divorci

Aquest any, i després del mono que vaig passar l'any passat, havia decidit córrer la Marxa per Parelles... i és que a mi el que m'agrada és pedalar!!!!

La parella? Com l'Arnau ja s'està "independitzant" i s'havia buscat algú del seu nivell, quedava en MAD lliure... portem 2 anys pedalant junts sempre que ens deixen, així que la compatibilitat està assegurada... formem parella.

Ja portàvem uns dies pressionant amb el resultat, en MAD tenia uns objectius que havíem de complir com sigui... és molt competitiu.

Ahir vam coincidir prenent un cafè, i me comenta que l'Edu (un company de feina d'en MAD i fins fa poc un dels PROS d'això del btt competitiu de Girona ) s'havia quedat sense parella, i que havia convençut a en Víctor per que anessin junts... el principal problema era que el nivell d'un i l'altre era molt i molt diferent... així que oficialment anirien de parella, però a la pràctica en Víctor vindria amb nosaltres... formant un TRIO!!!

Vam marcar l'estratègia: Donar-ho tot, no parar ni als avituallaments, i anar esperant als companys...

Quedem a es 8:30 h al pavelló i vestits de curt amb l'equipació de Club...

Sona el despertador i m'aixeco corrents a veure quin temps fa... farà sol, però ara fot una rasca de collons... dubto entre l'equipació curta del Club, o la llarga sense referències... penso, amb dos collons!!! la curta!!!

Esmorzo i preparo especialment la bici... dimecres vaig tenir alguna patinadeta amb la roda de davant, així que repasso pressions, engreixo be la cadena, ja que creuarem unes quantes vegades el riu, i cap al pavelló!!! De casa a la zona esportiva hi ha 500 metres de baixada, però, "quin fred que fot!!!"

Veig la bici d'en MAD, però a ell no el trobo, intento localitzar una equipació del Club, però no hi és, de cop veig que me fan senyals... és en MAD que va abrigadet!!! Ha omplert la butlleta de la inscripció, SOM UN TRIO, és el nostre nom...

En MAD omplit la butlleta

Comencem a trobar gent coneguda, els Arnaus, el meu amic NAVA, que fa la llarga, en Vicens, els Morales....

Intentem estirar una mica i escalfar per combatre el fred que fot, anem amb els Morales donant voltes per l'aparcament, quan de cop perdo de vista a en MAD... on s'ha ficat? Miro de trobar-lo, dono 20 voltes per l'aparcament, m'acosto al pavelló per si ha tingut un apreton d'última hora... no apareix... L'organitzacoó crida per donar la sortida i no hi és... estic al cantó del Víctor i penso el que he de fer, aquest "tiu" ha desaparegut, m'ha deixat tirat... surto o no? Decideixo que faré la cursa!!! A l'últim moment, apareix... ha anat a cambiar-se de roba!!! Te fred!!! Que "cabrón"... m'ha fet patir!!!

Sortim els últims... com que la sortida és neutralitzada, ja que s'ha de passar per un pas inferior de l'autopista, no podem avançar... això marcara els primers quilometres de la marxa...

Un cop tots hem creuat el pas inferior, que ha costat lo seu, donen la sortida... al principi no ens movem, molta gent a la "retaguardia"... el camí és ample i anem guanyat posicions... iniciem una suau pujadeta que ens fa entrar en calor de seguit, i ja, de cop, baixada cap a Ridaura... perdo en MAD, jo no vull arriscar avançant a gent, ja que molts van de cantó a cantó... creuem per primer cop el riu...

En Víctor creuant el riu

Molta gent ho fa a peu, jo he de creuar per la zona més fonda, però aprofito per fer-ho en bici i guanyar moltes posicions...

Ara ja enfilem un corriol estret on no es pot avançar... toca anar a ritme dels de davant, de cop parón... merda!!! A en MAD el tinc uns tius més endavant i a en Víctor li he perdut la pista a la sortida... anem fent... de cop s'aparten un parell de nois amb avaria mecànica i podem muntar de nou a la bici... al corriol hi ha un xargai central on si no vas en conte te pots quedar enganxat amb els pedals... vaig a tope de les meves cames i arribo a dalt.

Ara toca girar molt bruscament a la dreta i baixar per un camí estret, quasi un corriol, porto davant dues noies que crec són de Santa Cristina, baixen be, però jo podria baixar més ràpid... no les vull passar per por a fer-nos mal tot i que ens avança molta gent.

Arribem a un camí més ample i ja anem més a ritme, creuem el riu un parell de vegades i agafem un corriol amb una forta pendent, i un gran xargai lateral, això fa que hagis de posar tots els sentits... força i... eps!!! Parón de nou, començo a caminar pel cantó contrari de la traçada bona i avanço a molta gent... el cor està a punt de sortir-se per la boca, però segueixo a tope... arribo a la pista de l'abocador i veig que l'esforç ha sigut fructífer, he avançat a molta gent i ara vaig al meu ritme, tot sol, però al meu ritme... ha costat però he trobat el meu lloc...

Veig a en MAD esperant a l'entrada del corriol que baixa, esperem al Víctor. Ens passa la gent que he avançat al corriol del xargai. Uns minuts més tard arriba en Víctor, tirem i trobem a les noies de Santa Cristina, aviso que al final del corriol s'ha de girar a l'esquerra... baixen molt al seu ritme, jo puc anar millor, me queda la pujada a Banya Croua i ja m'avançaran penso, així que deixo anar els frens i avanço a en MAD i les dues noies, tot increpat per aquest últim...

Arribo al final del corriol i toca girar a l'esquerra tal com havia avisat, hi ha el controlador que me fa senyals, però he de frenar, esquivar un xargai que hi ha al mig de la traçada bona i girar... masses coses alhora... m'ensurto!!

Ara ve un tram de camí ample que puja a Banya Croua, vaig al meu ritme, ja que penso que conto amb l'avantatge de la baixada... a les últimes rampes m'avança en Víctor... collons!!! Darrera en MAD... apreto tot el que puc. Vaig una estona sol i veig que m'ha atrapat una de les noies... intento seguir-la, però la pendent no em deixa... ja es veu l'avituallament quan m'avança la segona noia...

Arribo a l'avituallament i en MAD, que està parat, me diu que tiri. Collons, no puc ni fer una got de cola? Ell va agafant plàtans i barretes i jo li demano a en Toni (avitallament) una cola, que me prenc molt i molt ràpid... en MAD es queda, i marxo... veig a l'Oscar que va amb l'Alan i ens saludem... en Víctor està esperant al desviament de la llarga i la curta i li dic que tirem... comencem a baixar i trobo de nou a les dos noies... ens fiquem en un corriol molt guapo paral·lel al riu i després d'una zona molt i molt tècnica que s'ha de fer a peu ve una forta pujada i aquí ja ho dono tot i avanço a les noies.

De cop m'atrapa en MAD, som molt a prop de l'arribada i comenta d'esperar a en Víctor... ara ve la zona que més me beneficia i penso que com estan més forts que jo ja m'atraparan...

Comença el pla i foto el plat, veig en algun moment els 50 per hora... collons!!! Trobo a una parella de l'Ambisist i els hi demano pas, les cames me couen, i penso que m'he passat fent un esprint de 3 o 4 quilometres, però és una zona que me beneficia... arribo al pas inferior i afluixo ja que patina molt amb l'aigua... miro enrere i no veig als companys... collons!!! Els espero? Tenia a en MAD darrera, ha d'estar aquí mateix... segueixo!!!

Entro a META i sorpresa!!! En Víctor ja ha arribat... però quan m'ha passat!?!? L'Oscar també!!! No l'havia deixat a l'avituallament!? I en MAD no arriba!!!

En Víctor arribant a META

Ostres, començo a pensar que s'ha quedat esperant a en Víctor, i ell està aquí... s'ha colat en un desviament i ha aparegut a la carretera i no ha reculat... truco a en MAD,però crec que no porta telefon... Trobo als Arnaus que ha fet un carreron i en MAD no arriba!!!

Al final el veiem que ve.

Arriba tot cabrejat fotent crits a en Víctor, i després a mi... intentem evitar la confrontació i anar a esmorzar...

La veritat que m'ho he passat mot be, el terreny estava ideal, hem pagat en excés una mala posició a al sortida, i els objectius quasi complerts... els Arnaus ens han tret 12 minuts, quan l'objectiu era que fossin menys de 10, però segur que amb una bona posició a la sortida s'hagués assolit!!!

A la tarda 2 hores i mitja de patejada per refrescar les cames.... o no!!!

Classificacions

Fotos del CLUB CICLISTA SERINYÀ

Fotos de l'Albert Domenech al control depas del Molí de Can Nadal

Fotos del CLUB CICLISTA BICIOCI

Recorregut marcat...

Fins demà...

Com els PROS...

Modalitat: BTT
Distància total: 28,61 km
Desnivell de pujada acumulat: 989 m
Índex IBP: 91

De tots es sabut que els PROS entrenen el circuit abans de les curses, i nosaltres com "PROS de pacotilla" que som també ho fem...

Avui ha tocat ensenyar-li a en MAD el recorregut llarg de la III Marxa per parelles de diumenge, no sigui que se li acudeixi voler fer la llarga.

Sortim d'hora.... molt d'hora. No se que li passa a aquest home, però cada vegada me fa matinar més. A les 8h havíem quedat, amb l'absència de l'Arnau que no se que dimonis li ha passat amb uns controladors aeris...

Iniciem el recorregut i veiem que ja està parcialment marcat... seguim les marques i anem fent el recorregut ja conegut, donat que els primers quilometres són comuns pel recorregut llarg i el curt...

A la primera pujada una mica tècnica me trobo a en MAD al ben mig del camí... imagino que m'espera, però jo vull arribar al final... no s'aparta!!! De cop me diu si tinc ganes d'arreglar una cadena... no m'ho crec. Si la bici només te 100 km!!!

Que fots al mig!?

Tronchacadenes en ma, trèiem un parell d'eslavons i fiquem un enganxe ràpid d'SRAM. No sabem si funcionarà be, donat que és per cadenes de 9 marxes i aquesta porta 10... rodem una mica i funciona be...

La cadena pels terres


"Beneit" enganxe

En MAD es vol retirar, però li dic que amb això pot anar tranquil·lament, i seguim amb "l'entreno". Hem perdut temps, però ell va controlant... puja... baixa... puja... baixa.... començo a estar cansat... queda la última pujada fins al desviament de la llarga i la curta i apreto els dents... veig gent coneguda, en Josep Guinó i el seu fill. Han quedat amb en Duran, en Recasens, i els PROS de l'equip MEDINA LLAGOSTERA... quedem que seguim i que ja ens atraparan.

Ara iniciem el recorregut totalment nou per en MAD... baixem pel nou corriol del Molí... el tiu el baixa tot... aquesta SCALE és una meravella... jo "patejo" una mica... pujar, el pujo fins a la zona de Can Crispins... collons quin fart de pujar!!!

Seguim per un camí relativament ample que dona al pont que vam fer tot passant per sota un pi tombat....

Passat el pont fem una paradeta per menjar una barreta, en MAD comença a estar cansat també, i li dic que es prepari, que encara queda el pitjor... de cop ens avança el grup marcador...

En Vicenç amb la cinta

Els seguim, trobem a un grup de caçadors que no s'ho prenen gaire be... passem el corriol del tub i ara toca lo bo... un nou corriol per aquest any... comencem a pujar-lo... primer sobre la bici, i de seguit al cantó de la bici... pujada super tècnica molt i molt llarga amb una necessitat brutal de força i mans!!! Qui la faci sencera tindrà la meva admiració de per vida!!!

Arribem a dalt amb els bessons carregats, els companys volen seguir per un camí planer... no saben res!!! Però no, el veritable circuit segueix pujant... ja sabeu, després d'emprenyar-vos com a crancs a la pujada "infernal" el camí segueix pujant i no amb una rampa suau... anem cap a Terra Negra... amb dos collons!!!

Baixem fins a una pista que porta fins a la Ruira... aquí hi ha un bucle, però en MAD i jo decidim que ja n'hi ha prou!!! Agafem el camí de baixada cap a casa, una pista ample que porta cap a Tossa i agafem el segon trencant!!! "Ojo" el segon!!! Porta directe a la casa de la Ruira...

I ara a saco per una baixada super pedregosa, relliscosa, perillosa... i cap a casa!!! Eps!!! Primer s'ha de fer un avituallament al nostre forn preferit!!!

Per cert, he acabat rostit com mai amb tant pocs quilometres!!!! Un IBP de 91 en 28 km, tela, telita, tela!!!

Diumenge diuen que farà bon dia!!! Ens veiem diumenge!!! Ah!!! I pel que tingui dubtes, el perfil!!!

I un Vídeo a Llagostera TV

Seguint amb la rehabilitació...

Modalitat: BTT
Distància total: 34,79 km
Desnivell de pujada acumulat: 691 m
Índex IBP: 51


Havia quedat amb en MAD per fer "l'estreno" com Deu mana de la seva nova bici. Per temes personals havia d'estar a les 11:30 h a casa, així que decidim sortir d'hora... a les 8!!!! Per sort no feia fred, tot i que una mica d'aire molest si que en feia...

Jo no porto res preparat, i no havíem parlat de que fer. A més, amb la meva lesió no me volia fotre a fer trialeres ni patejades amb la bici a l'esquena... li proposo fer pista... i quina és la pista per excel·lència? La que puja als Metges!!!!

Enfilem cap Cassà pel carril tot xerrant... no encerto amb la relació de canvi, si passo a una més petita començo a botar sobre el seient, i si passo a una més gran els quàdriceps comencen a demanar explicacions per la rostida d'ahir...

Trobem una pujada molt curta, però amb una forta pendent i bloquejo la suspensió, baixo un pinyó i m'aixeco... veig que en MAD es queda molt endarrerit... dubto entre si segueix petat, i que no era cosa d'un mal dia... o, entre si serà la seva coneguda estratègia de deixar-te fer i després fotre't un pal?

Arribem a Cassà i ens desviem per anar a buscar la pista que puja als Metges... anem be, xerrant una mica de tot... i de seguit la primera pujada... ja deixem de xerrar i cada escu a lo seu... el vaig seguint i no el perdo... començo a tenir caloreta i m'adono que vaig molt abrigat... un descans , retirada de roba i tornem a pujar... ara si que el perdo i veig que abans no ha volgut forçar... segueix com sempre o pitjor per la motivació extra de la nova bici...

Fem una paradeta al final de la pujada i com sempre una bona xarradeta per baixar pulsacions... ara toca baixar una estona... de cop el perdo.. com baixa el tio... no se si és la bici o que cada vegada està més zumbat, però anava a tota llet.... jo passo de fotrem una hòstia com un pa, que dijous he d'anar a treballar!!!

El nostre destí d'avui

Tornem a pujar, i ara ja si que toca posar el "molinet" el perdo, les cames no poden... tinc la sensació de molt cansament... recordo que ahir no me vaig prendre la dosis "esportiva" de la meva medicació i ara ho pagaré... arribo a dalt fotut, tot i que me va esperant. Parada per canviar les olives i ara cap a baix... o això pensava.

I seguim pujant, el camí està ple de pedres, i costa agafar ritme... començo a tenir aquella suor freda símptoma de una gran petada... les cames, dures com un tronc no poden, i he de reduir la cadència... decideixo parar i fer un avituallament improvisat... m'acosto a un arbocer i començo a menjar cireres d'arboç... recordo que són molt indigestes, però amb el sucre que tenen segur que me revifo... bec aigua, molta aigua, i intento continuar... en MAD recula per buscar-me, i jo ja començo a tirar una mica...

Per fi fem l'ultima pujada. Ara ja toca baixar... ho fem a bon ritme, però sense arriscar. Trobem moltes basses que hem d'anar esquivant... de cop veig a en MAD que surt d'una... ha volgut passar per un cantó i sortir, la roda li ha patinat i s'ha fotut de ple dintre... per sort, no ha passat res ni a ell ni a la bici.

Sortint de la bassa... al final m'hauré de comprar una càmera d'aquestes del casc

Seguim baixant i començo a trobar-me millor, hi ha molt de tràfic en sentit contrari... molta gent ha escollit les Gavarres per la seva sortida betetera de dilluns, tot i que no ha matinat com nosaltres!!!

De cop noto que la roda de darrera no va pel camí... ahir vaig canviar la coberta per una d'hivern i no vaig mirar si hi la càmera estava punxada donat que porto líquid segellant dintre... he de parar a inflar per por a fotre un "llantaso" i empitjorar la situació... dues manxades i a seguir... arribem a Llagostera amb mitja hora d'avanç sobre l'horari previst, i anem a carregar piles al nostre forn preferit, que falta tinc... un cafè amb llet i cap a casa...

Comença a bufar un fort vent, en MAD m'explica el per que de tant matinar... ha organitzat una sortida betetera amb barbacoa inclosa amb els companys de la seva filla... nens entre 5 i 7 anys... me convida... al principi no me sedueix la idea, però de seguit m'adono que pot ser divertit... el vent segueix bufant amb molta força i ens refugiem mentre no venen els nens...

Sortim un primer grup fins al primer punt de trobada on s'afegiran la resta... fa molt de vent i patim per haver de suspendre la "festa"...

Un cop tots, enfilem cap a la Pineda Fosca, on hi ha una zona habilitada per fer pícnic... els nens ja se sap, tots volen anar davant, algun te problemes... en MAD sol ho hagués passat malament!!!

Arribem i no veiem a ningú... està tancat... decidim fer servir les barbacoes i deixar una nota amb una quantitat de diners pel lloguer, quan de cop una persona baixa d'un cotxe i s'acosta ràpidament cap a nosaltres... ens comenta que esta tancat i que esta prohibit fer servir les instal·lacions, ens convida a anar a Llambilles o a Santa Cristina, que hi ha unes zones semblants a aquestes... amb els nens no podem fotre'ns aquesta pedalada, així que decidim anar a La Canyera, on hi ha una barbacoa...

Al final els nanos arriben justets, però els hi espera un dinar de collons...

Ja a casa miro el comptaquilòmetres: 60 i pico!!!

Provant el genoll

Dijous, jugant un partit de futbol entre empreses, me vaig lesionar. Quan faltaven 10 minuts per acabar el partit, en un mal gest me regiro el genoll i el turmell. El resultat va ser brutal 12-2, i una elongació dels muscles laterals del genoll i del turmell.

Vaig estar un parell de dies veient les estrelles, amb antiinflamatoris i molt poca activitat física.

Dissabte havia quedat amb en MAD per fer una ruta en BTT per estrenar la seva nova muntura, una SCOOT SCALE 40... al final, anul·lada.

De totes maneres vaig mirar de forçar una mica la màquina i vaig fer un parell de caminades lleugeres... tenia molèsties al frenar i girar de cop, però caminant constantment no. Això m'anima i decideixo planificar una sortida per carretera per tal de provar el comportament del turmell, que és el que més mal me feia...

Els enemics a priori eren el fred i el fort vent que ha estat bufant tota la nit. Quan me desperto miro per la finestra el cel i està molt tapat, però no fa pinta de ploure. Sembla que fa fred, però no tant com ahir, així que me poso la roba més canyera que tinc, el buf de forro polar, i surto... no fa tant fred com pensava, però la roba no fa nosa... això si, el temps tapadot que veia des de la finestra, te una altre perspectiva mirant cap al Oest... núvols negres i amenaçant pluja!!

Estic preparat i ara no me "rajaré", així que enfilo cap a Romanyà... de seguit m'adono que vaig a tope, planejant a 40 km/h... així no aguantaré la ruta que vull fer, i afluixo una mica... comença la pujada a Romanyà i ja me vaig regulant... me creu amb l'Albert Conesa que surt del Puig dels Lladres a tota llet amb la BTT.

Baixada fins a Santa Cristina i a planejar s'ha dit... intento trobar algun grup que m'ajudi a portar un bon ritme, però no hi ha ni un ciclista per la carretera... a Santa Cristina paro un moment per veure els corredors del Marató de l'Ardenya que ha organitzat el club Matxacuca.

Ara canya fins a Platja d'Aro... ni un ciclista per la carretera... tots acollonits!?!?

Enfilo cap a S'Agaró, Sant Feliu, i decideixo tirar cap a Tossa... aquest tram m'encanta tot i que és un trencacames de collons...

Començo a pujar els primers metres i comença a ploure de veritat... reculo i me refugio a una parada d'autobús... uns minuts més tard para de ploure, tot i que segueix caient aquell xirimiri que va calant... decideixo recular i tornar a casa pel mateix camí... puc estar be del genoll, però el que no faré és agafar un refredat.

Torno a tota llet intentant evitar una remullada segura... passo pel Pavelló de Santa Cristina per si veig algú conegut que me porti cap a casa, però al final res, i decideixo tirar...

Quan arribo al desviament per anar a Romanyà per Belloc, m'adono que tinc un ciclista darrera que va xupant roda... no m'ha fet ni un relleu!!!

Ell segueix per l'autovia o cap a Solius, i jo giro cap a Romanyà... pujo be, i les primeres gotes de suor comencen a caure... la baixada a tope, i al pla de Panedes torno a veure els 40 km/h constants al meu marcador...

Arribo a casa amb fred, remullat, però content ja que sembla que el genoll i turmell estan correctes, amb petites molèsties, però correctes.

Al final han caigut 55 km al 75% de la FCM...

Demà BTT!!!

MOBIAT 2010

El proper 19 de desembre, Els cremats motor club esportiu de Llagostera organitza l'excursió per portar el pessebre al Puig de les Cadiretes, i a fer un bon esmorzar.


Ens reunirem al pavelló municipal de Llagostera a les 7 del matí els que hi vagin caminant i a les 8 els que ho facin amb bicicleta, corren, amb moto de muntanya, quad, cavall, 4x4 ...

L'esmorzar val 12 € i es poden comprar els tiquets a Llibreria Sureda de Llagostera, al taller de motor Jorma7 de Jordi Rusiñol i al Taller Brugulat. Si teniu algun dubte ens podeu contactar amb elscrematsmce@hotmail.com.

Després d'esmorzar es realitzarà la típica subhasta de cada any amb els lots de nadal i la meitat dels beneficis aniran destinats a la Marató de TV3.

Com l'any passat, pujaré en BTT.

Un mal dia el te qualsevol

Modalitat: BTT
Distància total: 19,25 km
Desnivell de pujada acumulat: 524 m
Índex IBP: 45

Avui havíem quedat uns quants membres del Club per fer el recorregut de la cursa que estem organitzant i donar el vist i plau final al circuit. També es contava amb la presència de Llagostera TV que filmaria algunes imatges del recorregut.

Com sempre passo a recollir a en MAD. Me'l trobo dintre el cotxe i me diu que no ve, que te un petit problema... sortirà més tard. Decideixo quedar-me amb ell i m'acosto a avisar a la resta de companys del nostre "abandó temporal".

Mentre fem temps, aprofitem per fer un cafè. Comentem els últims resultats del petits del Club a la Copa Gironina. També comentem altres actuacions i comencem a discutir que si es pot o no tenir un mal dia. En MAD diu que no, i jo defenso que si...

Al final sortim sobre les 10:30 h amb els problemes resolts...

Iniciem el recorregut i veig que en MAD no tira... collons, penso. Això són les classes d'spining que faig a les nits!!! Comencem la primera pujada que és molt suau i li comento que l'altre dia vaig fer un assaig de la cursa i que aquesta pujada se me va "atrancar"... pujo be, i veig que es va quedant!!! La moral me puja a tope i segueixo pensant en que l'entrenament nocturn està fent els seus efectes...

Seguim el recorregut, ara be una forta baixada fins al Ridaura, ha plogut i el terrenys és una mica argilós... patino unes quantes vegades i m'estimo més no arriscar...

Creuem el riu i ve darrera... increïble, ell no pot anar mai darrera!!!

M'equivoco de camí, i de seguit reculem... ens fiquem per un corriol i pujo davant, i deixant-lo enrere... no pot ser!!! El deixo passar i a una zona amb un gran xargai central passa be, jo aquí me vaig quedar enganxat amb els pedals tocant a terra l'ultima vegada que vaig passar, així que m'ho prenc en plan equilibrista!!!

Tornem a pujar i es queda... tinc tentacions de fotra-li un bon pal, apretar a tope i despistar-lo, però ell mai m'ho faria!!! Així que apreto al principi i després afluixo una mica per que m'atrapi...

Avui fa molt i molt fred, 3º marcava el termòmetre de la farmàcia quan sortíem, i les ulleres se m'entelen, ja no m'hi veig, no veig el GPS... decideixo treure-me-les en una de les parades que fem per reagrupar-nos. Com soc miop i alguna cosa més, no veig gaire per on vaig i no se si és bo o dolent, però vaig tirant...

Iniciem una de les pujades més tècniques del recorregut, amb un gran xargai, jo vaig patinant tot el circuit, així que se que posaré peu a terra segur, li cedeixo el pas a en MAD i jo vaig pujant com puc... que no passi d'aquesta setmana que canvio les rodes!!!

Arribem a dalt i paradeta per canviar l'aigua a les olivetes... resseguim un corriol molt i molt xulo que es va acabar de netejar la setmana passada... al final d'aquest corriol i ha un gir a esquerres molt i molt tancat... fem un parell d'intents per veure com el negociarem el dia de la cursa...

Aquesta no se si és la traçada bona...

Seguim i ja enfilem cap a Banya Croua... anem pujant i el vaig deixant... no pot ser... afluixo una mica per que m'atrapi... arribem a dalt i trobem un bon aplec de caçadors preparant-se un bon esmorzar... passem sense fer molt de soroll i arribem al creuament de camins... aquí hi ha el desviament del circuit llarg i el curt. La cara d'en MAD ho diu tot, agafem el curt... jo no tinc el track però fa estona que veig les rodades dels nostres companys que han sortit abans que nosaltres... les anem seguint fins arribar a la carretera de Sant Grau... en MAD està petat de l'esquena així que carretera i manta!!!

Arribem just després d'en Carles Hierro i en Jordi Llinàs... pel que sembla han parat a fer un avituallament amb els caçadors a Banya Croua i han anat a veure el pont que vam fer fa uns dies...

Un cop a casa i analitzant els temps als tracks dels dos dies que he fet la prospecció, podríem dir que avui hem fet la part inicial del recorregut molt més ràpid que l'altre dia, amb diferencies d'un parell de minuts per tram controlat... després ja vam parant a treure'ns les ulleres, fer "pipi", fer fotos, assajar girs a l'esquerra, i els temps s'igualen, inclús són millors els del primer dia...

Seguirem entrenant!!!

PD. Ho sento MAD, però per un dia que t'he fotut un pal, s'ha d'enterar tot-hom!!!! Cuida't

Netejant camins... reportatge de Llagostera TV

Llagostera TV, s'ha fet reso de les tasques de preparació de la III Marxa per parelles, emetent un reportatge.


Per fi ha sortit a la llum David "Krueger" Ventura. No us perdeu el final!!!!

Pregant... ruta de les ermites

Modalitat: BTT
Distància total: 45,00 km
Desnivell de pujada acumulat: 634 m
Índex IBP: 40

M'he despertat amb un mal de quàdriceps impressionant. Imagino que fruit del descens vertiginós ahir del Matagalls... dubtava si aixecar-me o quedar-me al llit descansant... al final... bici!!! La ruta ja és una coneguda per nosaltres... suaveta!

El grup a la sortida... feia fresca!!!


Per fi el sector femení s'anima!!!


Primera parada... Santa Ceclina


Segona parada... Sant Maurici


Arribant a Sant Maurici


L'aigua està molt freda i s'ha d'aprofitar el pont






No, no és una ermita!!!


I ja en portem 3!!! Sant Sebastià!!!


Franciac!!!


Altres mitjans de transport


En Victor sortint de la riera, on va voler fer-se un bany integral!!! Sembla que l'aigua no estava a la temperatura desitjada!!!


L'altimetria...

Amen!!

No només de bici viu l'home... treking al Matagalls

Modalitat: Treking
Distància total: 8,16 km
Temps: 2:53
Desnivell de pujada acumulat: 589 m

Avui en MAD m'ha deixat tirat, així que s'havia de buscar una alternativa...

En Manel, el meu germà petit, s'en va a l'estiu a pujar el Kilimanjaro, així que ha d'entrenar força. Jo, que m'apunto a un bombardeig, m'afegeixo a la sortida que organitza ,juntament, amb el seu company Kako...

Sortim de Collformic... quins records on a la Transmonseny la màquina de begudes del restaurant me va salvar la vida a la segona etapa.

Comencem a pujar i pujar... els primers metres guanyem alçada ràpidament... en Kako va marcant el ritme, en Manel s'endarrereix i jo al mig... de cop veiem que puja gent a tot drap per altre camí, i ens adonem que ens hem colat... camp a través tornem a enllaçar amb el GR i seguim cap a munt...

Trobem la primera neu de la temporada... la temperatura baixa, la boira ens embolica, no es veu res, i el fort vent que bufa fa que la sensació tèrmica sigui molt baixa.

Ens guiem per les pintures al terreny, pels hitos... no es veu res... queda poc, estem a tocar, ho intuïm, però no veiem el cim... de cop, la creu!!! Ja som a dalt...

Ens amaguem rera la creu per fer un mos protegits del fort vent que bufa, però hem de menjar ràpid o ens quedarem glaçats... jo ja tinc les mans gelades, i no he portat guants... en Manel me deixa els seus i comencem a baixar a tota llet!!!

Baixem molt ràpid i comencem a trobar gent que puja... a aquestes hores i amb aquest temps!?!?

Seguim al nostre ritme i cap a baix... en Manel comenta que ara, només faltaria que plogués... i comença a ploure, be, al principi a nevar!!!

Seguim baixant, hi ha zones amb molta pedra, que juntament amb l'aigua que cau, fa que sigui perillós i afluixo una mica...

Seguim trobant a gent, alguns ens pregunten com esta el temps per dalt... els aconsellem baixar...

Al final arribem a Collformic, molls, i amb fred... el bar que em va salvar la vida una vegada, ara me la salvarà un segona... un cafè amb llet ben calent fa que entri en calor ràpidament...

Bona sortida, encara que el temps no ha acompanyat gaire...

Fotos d'en Manel. Gràcies