340

 
Resten menys de 4 setmanes per que comenci l'ABR i ja tenim dosal.

El 340 corresponent a la categoria Master 40.

 

Donant un cop d'ull al llistat de participants m'acollono!!!! Renoi quin nivell!!!

Desnivell

 

A cinc (5) setmanes per l'ABR, me proposo seguir escrupolosament els entrenaments establerts, però les obligacions laborals, juntament amb una matereologia adversa, fan que comenci la setmana sense poder complir els objectius. 

Dimarts, després d'un dia esgotador a la feina, m'obligo a muntar el rodet, i fer una mica més de la meitat de la sessió prevista. Intento fer sèries llargues, d'uns 15 minuts, al 85-90%, però faig una i mitja. Estic, més que cansat, desmotivat!!!

Dimecres fa fred, però llueix sol radiant durant el matí. A mig dia, s'esmorteix, però encara escalfa una mica, i aprofito per sortir una estona. Rodar no me ve de gust, pel fred que passaré, així que aprofito per  fer un dels ports que tinc a la vora... el Coll de Bóxiols. 

Encara queda neu de la setmana passada a les vores

Les vistes són magnifiques, però la temperatura convida a baixar ràpid.

Ascensió divertida i a bon ritme, millorant el temps de l'ultima vegada que ho vaig fer. La baixada amb molt de fred, però ràpida i pedalant en moltes ocasions, per mantenir l'escalfor del cos.

Dijous i divendres, amb problemes a la feina, tornem a tenir un parell de dies en blanc, tot i que la motivació ha augmentat amb la sortida de dimecres.

Dissabte he de recuperar el temps perdut. Me proposo fer una sortida d'unes quatre hores. Pujar a St. Hilari per la banda de Sta. Coloma, i baixar per Osor fins a Anglés és la intenció, un cop allà escolliria per on tornar. Al final decideixo fer-ho per Mas Llunes. 

Segueixo amb les probes i ara me prenc un gel quan porto 3 hores. Segueixo el ritual de sembre, acompanyant-lo amb aigua, i no tinc cap molèstia, i a més noto el "subidon" relativament suau... 

Com estic be, segueixo fent quilòmetres i arribo a casa amb més de 4 hores i quasi 120 quilòmetres a les cames.

Amb l'Strava, analitzo la sortida, i m'adono de la meva millora, fent records personals en molts sectors. Segueixo motivant-me!!!

Durant la tarda, el meu únic objectiu és recuperar. Migdiada espontània. Anar menjant poc, però sovint. Passejada suau, acompanyada d'estiraments. Un bon sopar carregat d'hidrats d'absorció lenta.

La intenció d'aquesta recuperació era mirar de fer Rocacorba a l'endemà. Quedo amb en Pere, la Berta, i l'Alex i ens acostem fins a Medinyà amb la furgo, punt de reunió de la sortida del amb els del Club Ciclista Baix Ter. 

Iniciem la sortida, i de seguit en Pere ha d'abandonar donat el fort constipat que porta. La Berta, també refredada, de seguida es queda despenjada del grup, així que me quedo amb ella fins al punt de reagrupament per tal d'iniciar l'ascensió a Rocacorba.

La Berta es va quedant (jo l'acompanyo), mentre que el grup es trenca, i cada escu puja al seu ritme... inicialment el port el trobo "molt suau", i pujo còmodament al ritme que anem. A mig port, torna en Pere amb la furgo, i es queda amb la Berta, amb el que decideixo deixar-los, i pujar al meu ritme. Collons, justament en aquell moment, comencen les rampes més dures, veient al GARMIN 15 i 16% de pendent.

 

Tot això, vaig fent, atrapant a altres membres del grup. El recorregut està totalment marcat, com els mítics ports europeus, i tinc la informació de cada quilòmetre podent dosificar les forces.

Arribo a dalt, esperem als que venen darrera, ens fem la foto de rigor, i iniciem la baixada.

 

Vaig al grup de davant. A la zona de màxima pendent, i pitjor asfalt es produeix una caiguda. Quan m'hi foto a la corba, veig a una noia estesa a terre. Freno com puc, deixo la bici a terra, i veient que altres companys l'atenen, vaig a senyalitzar el problema, no sigui que els que vinguin per darrera es fotin una nata.

Estem una estona parats. Problemes al canvi, i indecisió si continuar o no. Un fort cop a la cama, i a la boca, fan que decideixi abandonar. Recuperat!!!

Seguim baixant, i a un altre noi, se li surt, en marxa, el pont del fre davanter, just al meu cantó... buf!!! D'un pel li dona un cop a la cara!!! 

Nova parada per reparar, i continuem... estic glaçat, i me plantejo abandonar, també. Me queda l'esperança de començar a pedalar i escalfar-me. No hi ha manera!!! A Banyoles trobem tots els semàfors en vermell. A l'Estany (el qual volem vorejar), motoristes que ens fan parar, conductors que volen aparcar, parant el trànsit... no puc més i me pujo a la furgo... estic glaçat!!! Tot hi això Rocacorba ha caigut!!! Era un deute que tenia amb mi mateix!!!

Setmana amb molt desnivell, amb sortides exigents seguides... encara queda molt per aprendre!!!

Novetats

   

De tant en tant apareixen coses noves per la bici.

No, no són polseres fent propaganda de la marca de components.

Teniu idea de que pot ser? Dons un guardapols per la tija...

 

A qui no se li ha enganxat una tija al quadre per falta de manteniment, o ha tingut aquells sorollets tant emprenyadors després d'uns dies de fang.

 

I pels maniàtics del pes...

Més info, aquí.

Inventant

  

Les adverses condicions metereològiques, a Coll de Nargó, aquesta setmana passada han fet que reinventés els meus entrenaments. Sortir a rodar amb temperatures sota cero, o pujar algun port amb neu a cotes baixes, la veritat, no me seduïen gaire.

 

 

 

He treballat molt sobre el rodet simulant ascensions a petits ports. Sessions d'uns 50 minuts, amb un parell de sèries al 85% de les meves pulsacions màximes, i amb cadències baixes.

 

Per complementar, he tornat a córrer. Potser no és el millor, i per això, he sigut molt obsessiu en rodar sense passar del 85% ppm. La veritat que tornar costa, i te n'adones de la importancia de la continuïtat en qualsevol esport.

 

Si durant la setmana, l'acumulació d'hores de treball ha sigut poc significativa, durant el cap de setmana s'havia de recuperar.

 

Amb en Dani, havíem planificat, dissabte,  fer un simulacre de Marxa per Parelles. Ens plantegem anar a bon ritme, però no a tope, i sobretot, sense arriscar gens als corriols.

 

Inicialment marco jo el ritme, però de seguit li deixo a en Dani que vagi davant. Patim una mica, sobretot ell, que sembla que no te un bon dia.

 

 

Al final del recorregut curt, li demano que com va, i me diu que "rostit". Li proposo deixar-ho per un altre dia, i com si se li obrissin les portes del cel, accedeix.

 

Jo me quedo i segueixo pujant i baixant per la zona de Ridaura... la pujada del xargai sense cap peu... ara, arribo a dalt cuit, però supermotivat... baixades arriscant una mica... estic gaudint!!!

 

Al final de la meva segona hora, començo a tenir una mica de debilitat, és el moment d'improvitzar un avituallament, és també el moment de provar noves solucions... no soc gaire de gels, donat que sempre que prenc algun me fan mal d'estomec... provo de disoldre'l a la botillola, i anar fent glopets... ha funcionat d'aquella manera... tot i que he tingut la sensació de recuperació, i no he tingut cap molèstia estomacal, no he recuperat l'energia com pensava, potser massa aigua... tot i això m'ha semblat una bona solució, encara que seguirem investigant.

 

M'oblido del simulacre de cursa, i decideixo seguir pujant i baixant a bon ritme fins completar les 3 hores... acabo rostit.

 

Durant la tarda, intento recuperar per poder sortir a pedalar diumenge amb el Club. Hi ha planificada la pujada a Argimon, una ruta rodadora d'uns 75 quilòmetres i uns 1.200 metres de desnivell, amb la pujada a Argimon, sempre exigent.

 

Diumenge, m'aixeco be, però amb les cames adolorides del tute d'air. Fa fred! Intento buscar escuses per quedar-me a casa, però he de sortir...

 

Al punt de reunió no som molts, però amb els que hi som, no anirem parats, així que me mentalitzo per patir i a pedalar... rodar rodo be, però a les pendents el mal de cames es nota... intento no forçar gaire, i m'adono que he de treballar molt més. Intentar concatenar intensitats dies consecutius.

 

Amb tot això, cau la sortida, i al final de tot m'atreveixo a mantenir el ritme que maquen els que van frescos... uf quin mal de cames.

 

A la tarda, cau una bona migdiada... no estic acostumat a fer-ne, però avui ha sortit espontània... caminar una mica també m'ha anat be... uf aquests invents me deixaran cuit. I el pitjor, que aquesta setmana pinta igual o pitjor!!!

 

 

Seguirem inventant.

Demà sortim

  

Demà sortim. Aquesta era la frase amb la que quedaven els germans Bobet per fer les seves sortides en bici, un cop jubilats. 

Els germans Bobet, van ser uns dels ciclistes més importants dels anys 50. Lousion  Bobet, va ser el primer en guanyar tres (3) Tours de França seguits. 

El seu germà Jean, no va ser tant bo com en Lousion, però va ser bo. A més, va ser un ciclista atípic en aquella època; Jean era un ciclista intel·lectual. La seva condició de llicenciat universitari, juntament amb una gran sensibilitat, el converteix en un narrador de luxe de L'Època d'Or del ciclisme de carretera.

Gràcies a ell, i a la editorial Cultura Ciclista, podem rememorar aquella epoca mitjançant el llibre "Mañana salimos", que me van portar els reis. 

He esperat a acabar-lo per tal de aconsellar-vos-ho. Si us agrada llegir, i voleu conèixer el mon rústic del ciclisme dels 50, de com eren les carreres, de com era el dòping en aquella època, etc, etc, etc. No dubteu a comprar-lo. 

Els meus reis, m'han informat que el van portar de RadikalBikes Llagostera. Es veu que en Pere te un bon stoc, i no fa falta comprar-lo directament a l'editorial i esperar a que el portin i tenir despeses de transport.

Un llibre molt recomanable... en compraré més de la col·lecció. Segur!!

Demà sortim. Va ser amb la frase amb la que vam quedar en Dani i jo. 

Els reis li han portat una bici de carretera, i s'havia d'estrenar amb una bona ruta.

Vaig pensar en fer una ruta circular, per carreteres amb molt poc trànsit, que tingués un recorregut d'unes 3 hores, i que fos una mica exigent, per tal que es pogués adaptar a la nova muntura.

La proposta: Llagostera - Romanyà - La Ganga - Sta. Paiaia - Llagostera

Quedem a les 9. No fa ni fred ni calor!!! 0º marcava el termòmetre!!! Se'm presenta amb culote curt, com si anesim a fer btt. "Puja i possat culote llarg, que a la carretera es va molt depresa", li dic

Això, i una petita reparació, enfilem cap a Romanyà més tard del que pensàvem, però no tenim pressa. 

Les primeres rampes a plat, marcant el ritme en Dani. Jo que pensava que seria una sortida plàcida per prendre contacte amb la bici... uf.. arribem a Romanyà i no fa fred!!! A més, se sent una oloreta a cames rostides important

Enfilem cap a Calonge, amb precaució ja que està la carretera xopa. La Ganga també a bon ritme... aquest nanu és incansable!!!

Al pla abans d'arribar a La Bisbal, totalment acoplat al manillar (no se qui cony li ha donat aquestes idees!!) rodant a bona marxa... i ja a la Bisbal enfilem cap a Santa Paiaia.

Trobem la marca d'inici de port (queden 6 km), i pim, pam!!! 

Anem pujant a bon ritme!!! Quan me pregunta si estan marcats tots els puts quilòmetrics. Li contesto que si... "mira, ara passem pel 4", i veig que es queda... jo aprofito i converteixo la pujada en una sèrie... quan falten 2 quilòmetres avanço a un nano amb el que intercanvio quatre paraules... m'atrapa quan falta només un quilòmetre, i me diu que fa molt que no agafa la bici... li comento que puja prou be, i fem l'ultim quilòmetre a tot el que dono, acabant el port a l'esprint juntament amb ell... ha estat be!!! Riguem una mica, i li comento que espero al meu company. Ell me diu que recula i que torna...

En Dani  no m'atrapa, i penso que li ha passat alguna cosa, així que quan dono la volta per anar-lo a buscar, apareix al final de la carretera... l'espero, i me comenta que va cuit... be, precaució a la baixada amb les humitats, i cap a casa a roda.

La veritat és que me fa por aquest "nano". Hauré d'aprendre a dir que no!!!!

Regal de reis

 

Buscava una ruta per fer la vispera de reis. Una ruta diferent, una ruta tècnica, una ruta que rondes la cinquantena de quilòmetres, una ruta dura... vaig trobar una que feia molt bona pinta, tot i que tenia el seu inici i final  a Sant Feliu, però amb imaginació i un pel, coneixent el terreny, trobaríem camins per enllaçar-la.

Il·lusionat com quan de petit escrivia la carta als reis, envio un correu a la colla, proposant-la com a sortida de reis... de seguit van aparèixer aportacions, que si podem enllaçar per aquí, que si retallem per allà...

Divendres, quan arribo de treballar me sento malament, com engripat... faig un mos i me fico al llit a horaris que ni els nens petits hi van, tot desmotivat per que penso que segur me perdré la sortida que he plantejat.

Dissabte quan sona el despertador, me desperto baldat... no se, igual he cobat alguna cosa, però tinc forces per sortir a pedalar i passar-m'ho be.

Amb les preses no m'enrecordo d'omplir els bidons d'aigua.

Enfilem cap a la Trencada... estava freda l'aigua creuant el Ridaura!!! Patino en infinitats d'ocasions, i es que el neumàtic està demanant un canvi urgent.

A la Trencada, enllacem amb el track, i comencem una successió de corriols de puja, baixa, de torna a pujar, i de torna a baixar... alguns molt tècnics, altres de senzills i divertits.

L'Ardenya Marítima, ens fa el regal de reis, obsequiant-nos amb vistes impressionants.

Donat que no porto aigua, al trobar una casa, li demanem al propietari si ens pot donar una mica. Ens diu que no en te de potable, i que la que te no ens la vol donar, per por a que ens senti malament... be, tot això que en 10 segons està dit, vam estar una bona estona per que ens ho expliques... ja sabeu que m'agrada molt fer amics.

En un altre casa, ens donen aigua fins esgotar les seves existències, i continuem, ara si més tranquils donat que tenim reserves. Sembla que no, però entre la temperatura, l'esforç de pedalar per aquells corriols tant tècnics, i el ritme que portàvem, les provisions d'aigua anaven minvant.

Arribem a un camí romà i just quan comença la zona empedrada, a l'esquerra, hi ha un petit caminet que puja fins a la Cova d'en Cirera.

Segons la gent que va penjar el track, la cova situada en un gran bloc de pedra es troba orientada a sud-est i té forma de corredor amb sortida per l’altre costat; l’indret ha estat estudiat i per les troballes aparegudes s’ha determinat que es tracta d’un sepulcre paradolmènic (lloc d’enterrament megalítics).

Ens estem una bona estona sobre la roca, gaudint de les espectaculars vistes.

Tornem, ja que encara ens queda una bona part del recorregut. Fem un tram de pista que puja per la Divina Pastora, collet de la Mare de Déu, camí de les Sorres, camí de la Mula Espenyada, St. Benet i can Rifà sempre amb el mar com a teló de fons, fins arribar de nou a La Trencada, on tornem pel mateix camí.

Una bona birra per hidratar-nos, i celebrar el regal que ens han fet els reis, amb aquesta ruta tant corriolera i la nova troballa megalítica.

Buf!!! Vaig quedar baldat!!!!

756

   

756 són els quilòmetres que separen l'ultima entrada "seria" d'aquesta.

756 quilòmetres repartits en diferents sortides. De vegades en companyia, de vegades (més de les que voldria) en solitari. Per llocs espectaculars com el Bosc de Canyes de Bambú, o la Font del Bambú. Un lloc molt aprop de Vall Repòs, on expliquen els vells de la zona (no t'enfadis Pipo) que hi havia un peix de color amb un tumor en forma de bulto al coll que feia patir...

Sortides per celebrar aquestes dates, com el tradicional MOBIAT que organitza el Motoclub Els Cremats. Un aplec d'esportistes del mon del motor, del bon caminar, del running, del pedal, dels cavalls... que anem a Cadiretes a pujar el pessebre, i de pas, fer un bon esmorzar, i intentar recaptar algun dineret en pro de la Marató de TV3, mitjançant sortejos, i alguna subhasta.

Sortides per entrenar... ja començo a intensificar una mica els entrenaments, compaginant els grans rodatges, amb les sèries... suaus, eh!!!

Sortides per rodar, i acumular quilòmetres... algú me va explicar, que tot el que es roda a pulsacions moderades es va ficant com en una guardiola, que vas fent servir quan treballes a altes intensitats... estalviant!!!!

Sortides per complir nous objectius. Ja us he explicat això de l'Strava. Dels trams cronometrats, etc. També, es creen chalengers, on competeixes amb altres usuaris. Per exemple, aquest Nadal es va crear la Rapha Festive... s'havien de fer 500 quilòmetres entre el 24 i el 31 de desembre... be, això m'ha mantingut ocupat últimament (molt ocupat). Al final he fet el 2.706 de 15.254 sonats com jo, de tot el mon!!! i el 28 d'Espanya.

Sortides per commemorar el fi d'any. Enrere van quedar propostes com pujar a Cadiretes a veure sortir el sol, i altres animalades... finalment es va decidir anar al Santuari dels Àngels i al Castell de Sant Miquel... érem una bona colla. La crem de la crem del BTT Llagostera...

...però a 10 quilometres de sortir, una branca va segar la patilla del canvi. En Pere G ha intentat fer una reparació d'urgència, convertint la transmissió en singlespeed (monomarxa), però no ha funcionat... la cadena volia saltar al pinyó superior, tensant-se extremadament, i bloquejant-se...

... no m'ha quedat altre remei que tornar cap a casa... pel camí penso en agafar la bici de carretera i pujar als Àngels i mirar de trobar els companys... me costa arribar amb els problemes esmentats... però me canvio de sabates i cap el santuari a tota llet.

Pel camí me trobo a un italià que amb una bici de lloguer a punxat, i me demana la bomba, la "pompa" deia ell, costava molt inflar la roda, quasi més que pujar a dalt de tot... infla mínimament i segueixo camí... a la postre en Pere m'ha comentat que també a ells els hi ha demanat la pompa, però sembla ser que el tio no havia reparat la punxada... amb raó costava tant inflar.

De seguit trobo a bona part del grup que baixen cap a casa... s'ha fet tard i deixen per un altre dia pujar al Castell de Sant Miquel... uns quilòmetres més a munt, trobo a part de la resta del grup... que mig en serio, mig en broma me diuen que pugen cap el Castell... jo segueixo fins al Santuari... agafo una mica d'aire, i torno a tota llet, a veure si els enganxo fent la birra a Can Cassoles, però res... aquest any ens quedem sense brindis de cap d'any!!!

Si al final heu arribat al final d'aquest escrit, i no sou dels que mira només les fotos, desitjar-vos un bon any 2013.

Sento un gran pessimisme al meu entorn, inclús he arribat a sentir quan es parla del nou any, que el millor que pot passar és que només duri tres o quatre mesos. Crec que amb aquesta càrrega/actitud, no avançarem gaire. El moment és complicat, però no ens pot envair la tristor ni el desanim.

La majoria dels que llegiu aquest bloc, sou esportistes, i sens dubte, l'esport, és un gran aliat per tirar endavant, i ser feliços en aquestes èpoques que ens toquen viure. La nostra capacitat de sofriment i força física i mental, ens fa més forts davant la vida diària. La capacitat d'aixecar-nos després d'una caiguda es trasllada a lo quotidià de manera similar.

És per això que aquest 2.013 ha de ser un repte per nosaltres. Patirem si s'ha de patir. Però com vaig aprendre prostrat al llit d'un hospital, la vida és massa valuosa com per perdre un any!!!

Bon any 2.013!!!

Monocicle

   

Degut a les constants retallades. Que si el sou, que si pujada de l'iva, etc, etc, etc. He decidit "retallar" el meu pressupost i fer l'ABR en monocicle.

Redueixo a la meitat el consum de cobertes, pastilles de fres, etc

Excuses

   

Excuses per no sortir en bici. Últimament n'he  sentit de tots els colors. Que si he d'anar a l'escola, quan fa mes de vint anys que no la trepitgen. Que si tinc tota la roba a la rentadora (aquesta és bona i segur que la faig servir més d'un cop). Que si fa fred, i estem a 10 graus.

Be. Tot i això he anat sortint, sol o acompanyat, i acolorint les sortides. Ja no he d'estar tant pendent del pulsòmetre i puc donar-me alguna alegria que altre.

La setmana passada va ser bona... contant els dos caps de setmana 9 de 9... 100% d'efectivitat. Anar combinant la bici de carretera amb la de muntanya, i una mica de carrera a peu. 

Especialment divertida la sortida de dimecres fent el recorregut curt del circuit de la Marxa per parelles, amb els craks de Radikal Bikes Girona, un crack de Cassà, i els megacraks de Llagostera... seguim aprenent!!!

A finals de setmana vam optar per allargar les sortides per muntanya, i vam anar en busca de corriols per la zona del Puig d'Arques. Vam trobar de coneguts, i algun de nou... fotia fred, però ens ho vam passar molt be!!!

En Manel, jo i en Dani al Puig d'Arques. 

I diumenge vaig fer el recorregut de la Marxa per parelles desmarcant el circuit, i revisant que no hi quedes ningú tirat pel circuit. Cabenparit ens va quedar el circuit!!! Tot i estar tota l'estona parant i arrancant, m'ho vaig passar teta. Felicitar als últims de la llarga, que tot i anar cuits, i donar-lis la possibilitat d'escurçar el recorregut, van voler fer-ho sencer i acabar de manera "legal". Felicitats nois!!!

Aquesta setmana per contra, ha sigut molt dura... els dilluns, les temperatures van començar a baixar, i només m'he dedicat a caminar per la muntanya al migdia, o a la nit amb el frontal. Dimarts vaig fer una bona sessió de rodets, i fins avui no he tocat la bici. Un fort refredat (és el que te treballar a 11 sota cero) amb un parell de dies amb febre, me van relegar a aparcar-la.

Pujar és dur, però les vistes recompensen... no?

Església Sant Miquel

Nou corriol... per quan tingui una mica mes de temps

El pantà d'Olina glaçant-se. Fred!!!

Però avui, amb la climatologia a favor, i amb ganes de pedalar, he anat a fer la volta típica per rodar... Llagostera-Girona-Sta Coloma-Caldes-Llagostera. He lluitat amb els mocs, i a final me n'he ensortit... crec.

Divertit ha sigut el moment, que he atrapat a un altre ciclista, l'avanço i el saludo, però ell no me'l retorna. El ritme era molt diferent entre els dos, i no pensava que poguéssim anar junts, així que segueixo al meu ritme. Però després d'una estona i al girar en una corba, veig la seva ombra darrera de la meva. Me giro, i era ell... sense dir res, s'ha posat a "xupar" roda... m'aparto per veure si me dona un relleu o es posa al meu cantó per entabler conversa, i res... així que penso... si vols "xupar" roda t'ho has de guanyar, i me foto una serie des de Vilobí fins a Santa Coloma on les cames m'han quedat rostides, i l'entreno s'ha anat a can pistraus... l'he perdut a mig camí... je, je, je

Demà toca muntanya... no se que de les galetes Marbú, o Mambru se fue a la guerra, o canyes de bambú...

Cabenparit

   

De petit sempre me deien que tenia una imaginació desbordada. M'inventava històries, paraules...

Avui quan buscava la paraula que havia de definir les meves últimes sortides amb la bici, no la trobava, així que res millor que inventar-me-la!!!

Cabenparit és el recorregut que vaig fer dissabte. 

Feia dies que el volia fer. Tenia mono per fer-lo. Posar una mica de color a la meva rutina ciclista. 

Feia fred, m'ho vaig pensar dues vegades, el termòmetre marcava 0 graus, me preguntava: "i si alguns surten a -7, per que jo no puc sortir a 0?" 

Així que agafo es meves millors robes d'hivern, i cap a Tossa, St. Feliu, Platja d'Aro, m'ho penso, i enfilo cap a Santa Cristina, Castell d'Aro, Romanyà, no tinc temps per pujar al Puig d'Arques, i cap a casa... Cabenparit!!!!

Tossa... mmmm. 

Cabenparit és el circuit de la V Marxa per parelles de Llagostera.

Diumenge es va fer l'ultima prospecció al circuit per tal de confirmar el recorregut, mirar de situar tots els controls, i que la gent sàpiga el que ha de fer. Conec tots els camins i corriols per on discorre el recorregut, però he de dir: "cabenparit que ha quedat aquest any el circuit!!!"

Colla de senglars.

Cabenparit és el ciclisme!!!!