Desnivell de pujada acumulat: 617 m
Índex IBP: 36
Després de la pallissa d'ahir, avui tocava una ruta tranquil·la, de les de gaudir del paisatge.
Quedem per sortir a les 8:00h a casa dels meus pares a Mont rei, així que enfilo pel Bosc de la Torre cap allà.
El meu germà ha portat pa i estan preparant uns entrepans pel camí (un detall).
Intento reparar la càmera que vaig punxar ahir, però la pega està passada i no puc reparar-la. No tinc recanvi i he de sortir sense garanties, així que si punxo tocarà trucar algú...
Un cop tot preparat, enfilem cap a Can Companyó i creuem pel pas superior la carretera. Arribem al Pantà de Can Companyó, i pugem fins a la urbanització Santa Ceclina, on hem de trobem un ascens pronunciat però curt. A dalt hi ha l'ermita de Santa Ceclina.
Sta Ceclina
Després de les fotos de rigor, torno al track... el meu germà no ha vingut a veure l'ermita, i no hi es aquí esperant!!! Reculo per si ha tingut algun ensurt a la pujada... no. Ha seguit sense esperar-me. Accelero el pas i el trobo uns metres mes enllà.
Arribem a Can Carbonell, i comencem a baixar... ens passem el trencant que marca el track, però decideixo seguir, ja que podem enllaçar per la via de servei que han fet al construir la carretera nova.
Seguim un track que es va gravar quan la carretera encara no era autovia, així que el punt de creuament queda totalment obsolet, i decidim creuar pel segon pas inferior, encara que hagués sigut millor pel primer que passa per davant l'Snak del Moli de la Selva.
Agafem un camí ample i senyalitzat ara en sentit Sant Maurici. Els camins estan llisos i són amples, i la senyalització és molt i molt bona.
Camins entre Santa Ceclina i Sant Maurici
La ruta està molt ben senyalitzada, encara que hi ha algun punt que han esborrat les marques
Passem per Can Vendrell, les Mateues, i arribem a Sant Maurici. La veritat que és impressionant, allà dalt, i tan ven conservat. Hi ha una acampada al prat que hi ha davant, i sembla que s'estiguin aixecant. Jo vull esmorzar, tinc gana!!! el meu germà s'estima mes esperar una estona.
Sant Maurici
Seguim el track i bordegem el pantà de Sant Maurici, el camí està una mica trencat, però queda compensat per la fresca que gaudim al estar dins d'un bosc de pi, molt cuidat, la sensació és molt bona.
Creuant un rierol
No se que és, i me va fer gràcia. Poder un Bunker
Seguim camí i passem per Can Sant, i Can Ramada on agafarem un camí que discorre paral·lel a la Riera de Santa Maria. Després d'una estona, arribem a la urbanització el Llac dels Cigne, on en un parc aprofitem per esmorzar. Ja queda menys de la meitat de la ruta.
Un cop fet l'avituallament, reprenem el camí, ara arribant a la carretera on després de circular uns metres per ella, agafem el trencat cap al Butano. Seguim el camí cap a Can Solà Gros. Al final de la urbanització tornem a agafar un camí cap a Franciac.
El cul comença a fer mal, i es noten els quilometres del cap de setmana, la postura sobre el sillin cada vegada és mes compromesa, però ja s'ha passat el pitjor.
Passem per Can Català, Can Massic i arribem a Franciac. L'ermita està maquisima... molt ben conservada, i amb un jardí verd i molt agradable. Reposem una mica.
Franciac
Tornem al track, i per camins asfaltats, arribem a Sant Andreu Salou. L'ermita és també molt maca... aquesta ja la coneixia, ja que un company de batalles juvenils es va cassar aquí.
Sant Andreu Salou
Descansem una altra estona al banc que hi ha a l'entrada de l'església. Fa molt de mal el cul!!
Seguim el camí, aquesta vegada per la carretera fins arribar a la que va de Caldes a Cassà. Aquí agafem una pista que passa per la Sureda. Hi ha unes bases impressionants al camí. Amb tota la calor que està fent és un bon simptome de que el terreny està xop.
Arribem a la carretera de Caldes a Llagostera, i reculem cap a Caldes uns metres per tal d'endinsar-nos en un camí que porta a Can Matetes. Girem cap a la carretera de nou, i trobem a tres "ginets" passejant a caball. Un dels caballs s'espanta i patim pel "ginet", però el pot controlar i seguim tots camí tranquil·lament.
Aprop, novament, a la carretera, sense ficar-nos en ella, pugem cap a Can Gasconell, La Canyera i fins a Montrei, on deixo al meu germà.
Baixo pel Bosc de la Torre fins a Llagostera.
Objectiu aconseguit. Dos rutes llargues en un cap de setmana. El millor entrenament pel camí.
Sento no haver pogut anar amb els del BTT Llagostera, però avui m'haguessin "petat"
Quedem per sortir a les 8:00h a casa dels meus pares a Mont rei, així que enfilo pel Bosc de la Torre cap allà.
El meu germà ha portat pa i estan preparant uns entrepans pel camí (un detall).
Intento reparar la càmera que vaig punxar ahir, però la pega està passada i no puc reparar-la. No tinc recanvi i he de sortir sense garanties, així que si punxo tocarà trucar algú...
Un cop tot preparat, enfilem cap a Can Companyó i creuem pel pas superior la carretera. Arribem al Pantà de Can Companyó, i pugem fins a la urbanització Santa Ceclina, on hem de trobem un ascens pronunciat però curt. A dalt hi ha l'ermita de Santa Ceclina.
Sta Ceclina
Després de les fotos de rigor, torno al track... el meu germà no ha vingut a veure l'ermita, i no hi es aquí esperant!!! Reculo per si ha tingut algun ensurt a la pujada... no. Ha seguit sense esperar-me. Accelero el pas i el trobo uns metres mes enllà.
Arribem a Can Carbonell, i comencem a baixar... ens passem el trencant que marca el track, però decideixo seguir, ja que podem enllaçar per la via de servei que han fet al construir la carretera nova.
Seguim un track que es va gravar quan la carretera encara no era autovia, així que el punt de creuament queda totalment obsolet, i decidim creuar pel segon pas inferior, encara que hagués sigut millor pel primer que passa per davant l'Snak del Moli de la Selva.
Agafem un camí ample i senyalitzat ara en sentit Sant Maurici. Els camins estan llisos i són amples, i la senyalització és molt i molt bona.
Camins entre Santa Ceclina i Sant Maurici
La ruta està molt ben senyalitzada, encara que hi ha algun punt que han esborrat les marquesPassem per Can Vendrell, les Mateues, i arribem a Sant Maurici. La veritat que és impressionant, allà dalt, i tan ven conservat. Hi ha una acampada al prat que hi ha davant, i sembla que s'estiguin aixecant. Jo vull esmorzar, tinc gana!!! el meu germà s'estima mes esperar una estona.
Sant MauriciSeguim el track i bordegem el pantà de Sant Maurici, el camí està una mica trencat, però queda compensat per la fresca que gaudim al estar dins d'un bosc de pi, molt cuidat, la sensació és molt bona.
Creuant un rierol
No se que és, i me va fer gràcia. Poder un BunkerSeguim camí i passem per Can Sant, i Can Ramada on agafarem un camí que discorre paral·lel a la Riera de Santa Maria. Després d'una estona, arribem a la urbanització el Llac dels Cigne, on en un parc aprofitem per esmorzar. Ja queda menys de la meitat de la ruta.
Un cop fet l'avituallament, reprenem el camí, ara arribant a la carretera on després de circular uns metres per ella, agafem el trencat cap al Butano. Seguim el camí cap a Can Solà Gros. Al final de la urbanització tornem a agafar un camí cap a Franciac.
El cul comença a fer mal, i es noten els quilometres del cap de setmana, la postura sobre el sillin cada vegada és mes compromesa, però ja s'ha passat el pitjor.
Passem per Can Català, Can Massic i arribem a Franciac. L'ermita està maquisima... molt ben conservada, i amb un jardí verd i molt agradable. Reposem una mica.
FranciacTornem al track, i per camins asfaltats, arribem a Sant Andreu Salou. L'ermita és també molt maca... aquesta ja la coneixia, ja que un company de batalles juvenils es va cassar aquí.
Sant Andreu Salou
Seguim el camí, aquesta vegada per la carretera fins arribar a la que va de Caldes a Cassà. Aquí agafem una pista que passa per la Sureda. Hi ha unes bases impressionants al camí. Amb tota la calor que està fent és un bon simptome de que el terreny està xop.
Arribem a la carretera de Caldes a Llagostera, i reculem cap a Caldes uns metres per tal d'endinsar-nos en un camí que porta a Can Matetes. Girem cap a la carretera de nou, i trobem a tres "ginets" passejant a caball. Un dels caballs s'espanta i patim pel "ginet", però el pot controlar i seguim tots camí tranquil·lament.
Aprop, novament, a la carretera, sense ficar-nos en ella, pugem cap a Can Gasconell, La Canyera i fins a Montrei, on deixo al meu germà.
Baixo pel Bosc de la Torre fins a Llagostera.
Objectiu aconseguit. Dos rutes llargues en un cap de setmana. El millor entrenament pel camí.
Sento no haver pogut anar amb els del BTT Llagostera, però avui m'haguessin "petat"
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada