Ruta per les Gavarres - Objectiu Montnegre

Distància total: 57,69 km
Desnivell de pujada acumulat: 1076 m
Índex IBP: 68


"Ruton" per les Gavarres.

Tal com havíem quedat, en Miquel surt de casa a les 8:00h en punt.

La ruta ja la havíem decidit, volíem anar a Sant Mateu de Montnegre, i seguiríem un track descarregat del Wikiloc d'en rocs.

Fa un dia grisot, però no fa fred com havien pronosticat els homes del temps.

Iniciem el camí en direcció Cassà que és on comença el Track. Anem pel carrilet tranquil·lament xerrant, i comentant la setmana.

Un cop a Cassà ens dirigim al Supermercat Caprabo, i aquí ja seguim el Track original.

Pugem pel carrer Ramon Llull i al final del mateix, iniciem l'ascens per un corriol que va a petar a un caminet asfaltat, que porta a la Carretera de Santa Pallaia.

Després d'uns 750 m per l'esmentada carretera, girem a la dreta i agafem una pista molt ampla i còmoda... no deixem de pujar...

Arribem a un creuament de 5 camins.... al plànol només hi ha 4 grafiats, i s'ha de decidir per on anar... jo començo a recordar que per aquí vaig estar per Setmana Santa, i després de un intent dolent agafem un caminet que en un descens vertiginós i molt, molt divertit, ens porta fins al Daró. Aquí el camí es converteix en riu, o al inrevés... per sort no baixa tanta aigua com per setmana Santa.

Tot i que s'ha de creuar en varies ocasions el riu, la temperatura que gaudim aquests dies fa que no molesti anar amb els peus xops una estona.

En un dels creuaments, el calat del riu era més profund del que preveia i la remullada va arribar per sobre el pedalier... remullada assegurada.


El Daró



Després de l'ultim creuament del riu, comencem una altre vegada a prendre cota cap a Santa Paialla. La Pujadeta es fa per un camí relativament còmode, però ple de pedres.

Comencem a baixar un altre cop fins arribar al Riu Ritorl. Ja aquí tornem a pujar, per tornar a baixar i creuar novament un riu.

Ja portem dues hores pedalant i decidim descansar i menjar alguna cosa. Avui l'avituallament és de regim total. En Miquel porta unes galetes que li ha tret a la seva filla (tio!!!) i jo una barreta energètica d'aquestes que anuncia el Fernando Alonso, que costa un fotimer menjar-te-les sense que marxin per l'altra banda. Només s'han de menjar en parat!!!

Zona d'avituallament

Seguim camí i arribem a la carretera de Santa Pallalla novament. La seguim uns metres i agafem un caminet on passem per una masia abandonada, on el camí està ple de bardisses. Aquí en Miquel comença a pensar que m'he liat amb el GPS, però de seguida agafem la pista que porta a la carretera de Montnegre.

La pista puja sense cap descans, però és una pujada ciclable, de les d'anar fent.

A l'alçada del Puig Boi, el track es desvia... no me fa gràcia ja que havia llegit alguna crònica d'aquest ruta que deia que el camí és perdia, però la baixada que apuntava el caminet era temptadora... l'agafem.

Al final és un corriol mig perdut que ens porta fins a uns camps erms... el track segueix per la riera, però no hi ha ningú que pasi per aquí en les condicions en que està. Comencem a investigar i trobem una mena de caminet que sembla que porta al camí principal que segueix el track... el seguim....

Aquí comença la dificultat més important del dia... una pujada infernal que no hi ha ningú que la pugi... be si...el "cabezón" del Miquel.

Jo decideixo pujar-la a peu, encara que el meu pulsòmetre marca 150 pulsacions (a peu)... ell, amb alguna parada, decideix pujar-la a caball.... i aquí peta.

Imatge d'una parada d'en Miquel a la pujada infernal.... el cor li debia anar a tope.

Un cop a dalt, maleïm al tal rocs 1000 vegades... inclús alguna mes. I seguim pujant.

A dalt de tot, trobem a uns beteteros de Llambilles, i pregunten d'on venim.... els hi diem que no tenim ni idea, que estem seguint el track d'un "animal" que quasi ens mata... es fan un fart de riure...

Ens animen dient que tot es baixada i... seguim pujant!!!


Vistes al Puig del Suro Robat.

Al final arribem a la carretera de Montnegre, on seguim pujant!!! El Miquel està desfet, i cada pujada que veu comença a renegar... no pot el pobre, però puja!!!

Arribem a Sant Mateu de Montnegre. Descansem una mica i faig les fotos de rigor.

En Miquel descansant una estona

El Monestir


Estem descansant i se sent com una fresa, com si una roda perdés aire.... no fem gaire cas.

Inicio el camí de nou, i m'adono que tinc la roda fluixa... he punxat. Fem un canvi de càmera no molt ràpid, i és que feia molt i molt de temps que no punxava, i la pràctica es perd...

Baixem, amb molta precaució, per un camí ample, però amb moltes pedres, i com no he pogut donar molta pressió a les rodes, tinc por de fotre un llantaso i tornar a punxar...

Aquí ja tots dos pensem quan queda... estem fets pols, fa estona que no tenim aigua i el dia grisot al inici del matí s'ha convertit en un dels dies mes calorosos del que portem d'any.

Seguim baixant, i me despisto uns metres... el trencant l'hem passat... a aquestes alçades de la ruta no volem riscos i tornem a recular per agafar el camí correcte.

Baixem paral·lels al riu Bugantó, passant pel Quintà de Morell, Plana d'en Sabater...

Arribem a la Font de Sant Cristòfol, però donat que hi ha un cartells que diu que no es pot considerar aigua amb condicions sanitàries, decidim seguir amb els bidons buits...

Font de Sant Cristofol


Passem per Llebrers de Dalt, per Can Matabous, i arribem a Cassà.

Decidim fer una Cola per ternir una mica d'energia per poder afrontar el carrilet de tornada... la fem a la plaça de la Coma.

Una estona després, tornem a agafar les bicis cap a Llagostera seguint el carrilet... encara que estem petats, tornem a bon ritme.

Arribem a Llagostera i cada escú agafa el seu camí... en Miquel a casa seu, i jo a casa dels meus pares que avui tinc dinar familiar...

Demà la ruta de les ermites de Caldes.... a veure com es porta el meu germà Manel.

2 comentaris:

mirafiori ha dit...

Molt maca la ruta!!! nosaltres avui diumenge ens hem decidit l'Ivan i jo a fer carril, Girona - Llagostera. 50km de rodatge.

Fa setmanes que cap dels dos hem tocat la bici i abans d'endinsar-nos en qualsevol ruta per la muntanya hem volgut veure com responien les cames.

Salutacions,

raül

Jordi Marina ha dit...

Renoi, al final li agafaràs el gustet als carrils bici!!!

A veure si la setmana que ve planifiquem una sortideta amb el Miquel i t'apuntes!!!

Dew