Desnivell de pujada acumula 342 m
Índex IBP: 25
Avui he gaudit d'un dia de festa a la feina, i aprofitant que no tenia moltes coses planificades, he fet el primer test del Camí de Santiago.
Seguint els consells d'en Pep que ja ha fet unes quantes rutes d'aquestes, he anivellat el transportin per tal de que els suports de les alforges treballin per igual, i que la càrrega no marxi cap endavant.
Havia de realitzar un invent per tal d'impedir que les alforges entrin als radis per la part de darrera, però al ser rígides vaig decidir no fer-ho.
Com no tinc temps de pesar el que portaré omplo les alforges amb quatre ampolles d'aigua de 1,5 litres (aproximadament 6 quilos), a més d'eines, bomba, càmera de recanvi, cartera, telèfon, càmera de fotos i el GPS. Avui problemes d'aigua no tindré.
Seguint els consells d'en Pep que ja ha fet unes quantes rutes d'aquestes, he anivellat el transportin per tal de que els suports de les alforges treballin per igual, i que la càrrega no marxi cap endavant.
Havia de realitzar un invent per tal d'impedir que les alforges entrin als radis per la part de darrera, però al ser rígides vaig decidir no fer-ho.
Com no tinc temps de pesar el que portaré omplo les alforges amb quatre ampolles d'aigua de 1,5 litres (aproximadament 6 quilos), a més d'eines, bomba, càmera de recanvi, cartera, telèfon, càmera de fotos i el GPS. Avui problemes d'aigua no tindré.
La càrrega. El primer que he enganxat per casa.Sospeso la bici, i renoi, pesa una mica. A més, acostumat a la Stumpjumper que és mes lleugera, la Hardrock sembla que no s'hagi de moure.
Començo la ruta... res de carril bici, ni llargues distàncies. Avui toca provar això de les alforges, i decideixo fer una ruta que he fet molt i moltes vegades.
Enfilo cap el Bosc de la Torre, i el primer que noto és l'inercia de la bici... amb tanta càrrega has de canviar el xip per girar, i frenar, ja que costa molt més fer aquestes operacions.
A la segona cosa que m'he de reacostuamar és als canvis. La Stumpi te les manetes de canvi SRAM mentre que a la Hardrock són SHIMANO. Apart de la diposició de les palanques, el tacte és molt diferent, i mentre al SRAM sents el "truc" al polsar la palanqueta, al SHIMANO te queda el dubte de si l'has apretat el que has d'apretar o no... res, cinc minuts i adaptats.
Així que inicio la primera pujada, les meves referències amb aquesta bici eren pujar amb el plat del mig i el pinyó gros... no fa falta arribar al gros... pujo tranquilament i sense forçar... tot i portat la sobrecarrega que porto.
Això m'anima i fa que me posi molt content!!!
Traveso el veinat de Creu de Serra i me dirigeixo cap a Can Siu, per tal de enfilar cap a Can Companyó. Traveso l'autovia pel pas superior (carretera de Tossa), i primer error. Estic tant concentrat en el comportament de la càrrega que me fico en contra direcció pel ramal que accedeix de la autovia... m'adono i reculo inmediatament. Agafo el camí correcte. La pujada be... comenso a creure en la millora de forma.
Aprop de Can Fullanet, inicio una baixada una mica técnica ja que està plagada de xargais... comencen els problemes. Es mou la càrrega dintre les alforges, començo a tocar amb el peu a la carrega... això no va be!!! Paro i intento estabilitzar les ampolles dintre les alforges... és complicat però sembla que ho aconsegueixo... la veritat que les ampolles no s'asemblen gaire al que portaré, però si que espero que en pes s'asembli.
Després d'una estoneta treballant recolocant tot... segueixo camí... la veritat, que amb tanta càrrega les coses s'han de pendre amb més calma.
Pujo fins a la urbanització Santa Ceclina... be!!
Vaig amb temps i decideixo donar la volta per Santa Ceclina, pujo... és una pendent pronunciada pero curta, ja el dia de Cadiretes la podia pujar en plat mitjà amb l'Stumpi, i ara, veig que també... decideixo guarda forces i passar al molinet... la cadena surt. L'Oscar de Medina Llagostera, me va fer un apanyo que veig no ha funcionat... una altre cosa que he de revisar.
A l'hombra coloco la cadena de nou, i segueixo cap amunt, ara ja he perdut l'inercia i costa una mica pujar, però be!!!
Arribo a Santa Ceclina i aprofito per beure una mica d'aigua.
Zona d'aparcament a Santa Ceclina
Santa Ceclina
Tercer punt a acostumar-me. Beure amb el bidó. Estic acostumat al Camelbak i això del bidó mai m'ha agradat; primer per la capacitat, totalment insuficient per mi, i segon per la maniobra d'ajupir-te i agafa-lo... és una mica insegur.
Faig una foto, i enfilo cap a Can Carbonell, on surto en direcció a Can Poc, com si fes la ruta de les ermites de Caldes (està senyalitzat). Paso pel Moli de la Selva i creu l'autovia novament pel pas inferior de l'Snack. Agafo el primer camí a la dreta que està senyalitzat direcció a Caldes i Sant Maurici.
La pujada molt suau es fa facil, ja que es va pel mig d'un bosc de pins... la calor comença a ser durilla.
Volia anar cap a Sant Maurici, però miro el rellotge i veig que vaig molt just. Així que travesso Can Carbonell i agafo el camí en direcció Can Matetes. Baixó per la Serra d'en Xiberta i començo a notar molta calor, i les forces a baixar... l'aigua!! No he begut molta i amb la calor que fa m'estic deshidratant... bec aigua i segueixo camí cap a Mas Andreu, segueixo bebent a glopets i enfilo cap a Can Gasconell, la pujada costa molt fer-la, però al final arribo a dalt...segueixo i me desvio cap a Mont-rei, a casa dels meus pares... bec aigua en cantitats, i menjo alguna cosa... sembla que m'estic recuperant...
Després d'una estona, segueixo camí cap a casa, desmonto la paradeta i dutxa.
Bona experiencia i segur que corretgeixo moltes coses.
En resum:
1. Estabilitzar be la càrrega.
2. Conducció tranquila amb canvis de sentit i frenades suaus.
3. Baixades a velocitat de cargol.
4. Beure aigua. Encara que sigui amb el Bidó.
Començo la ruta... res de carril bici, ni llargues distàncies. Avui toca provar això de les alforges, i decideixo fer una ruta que he fet molt i moltes vegades.
Enfilo cap el Bosc de la Torre, i el primer que noto és l'inercia de la bici... amb tanta càrrega has de canviar el xip per girar, i frenar, ja que costa molt més fer aquestes operacions.
A la segona cosa que m'he de reacostuamar és als canvis. La Stumpi te les manetes de canvi SRAM mentre que a la Hardrock són SHIMANO. Apart de la diposició de les palanques, el tacte és molt diferent, i mentre al SRAM sents el "truc" al polsar la palanqueta, al SHIMANO te queda el dubte de si l'has apretat el que has d'apretar o no... res, cinc minuts i adaptats.
Així que inicio la primera pujada, les meves referències amb aquesta bici eren pujar amb el plat del mig i el pinyó gros... no fa falta arribar al gros... pujo tranquilament i sense forçar... tot i portat la sobrecarrega que porto.
Això m'anima i fa que me posi molt content!!!
Traveso el veinat de Creu de Serra i me dirigeixo cap a Can Siu, per tal de enfilar cap a Can Companyó. Traveso l'autovia pel pas superior (carretera de Tossa), i primer error. Estic tant concentrat en el comportament de la càrrega que me fico en contra direcció pel ramal que accedeix de la autovia... m'adono i reculo inmediatament. Agafo el camí correcte. La pujada be... comenso a creure en la millora de forma.
Aprop de Can Fullanet, inicio una baixada una mica técnica ja que està plagada de xargais... comencen els problemes. Es mou la càrrega dintre les alforges, començo a tocar amb el peu a la carrega... això no va be!!! Paro i intento estabilitzar les ampolles dintre les alforges... és complicat però sembla que ho aconsegueixo... la veritat que les ampolles no s'asemblen gaire al que portaré, però si que espero que en pes s'asembli.
Després d'una estoneta treballant recolocant tot... segueixo camí... la veritat, que amb tanta càrrega les coses s'han de pendre amb més calma.
Pujo fins a la urbanització Santa Ceclina... be!!
Vaig amb temps i decideixo donar la volta per Santa Ceclina, pujo... és una pendent pronunciada pero curta, ja el dia de Cadiretes la podia pujar en plat mitjà amb l'Stumpi, i ara, veig que també... decideixo guarda forces i passar al molinet... la cadena surt. L'Oscar de Medina Llagostera, me va fer un apanyo que veig no ha funcionat... una altre cosa que he de revisar.
A l'hombra coloco la cadena de nou, i segueixo cap amunt, ara ja he perdut l'inercia i costa una mica pujar, però be!!!
Arribo a Santa Ceclina i aprofito per beure una mica d'aigua.
Zona d'aparcament a Santa Ceclina
Santa CeclinaTercer punt a acostumar-me. Beure amb el bidó. Estic acostumat al Camelbak i això del bidó mai m'ha agradat; primer per la capacitat, totalment insuficient per mi, i segon per la maniobra d'ajupir-te i agafa-lo... és una mica insegur.
Faig una foto, i enfilo cap a Can Carbonell, on surto en direcció a Can Poc, com si fes la ruta de les ermites de Caldes (està senyalitzat). Paso pel Moli de la Selva i creu l'autovia novament pel pas inferior de l'Snack. Agafo el primer camí a la dreta que està senyalitzat direcció a Caldes i Sant Maurici.
La pujada molt suau es fa facil, ja que es va pel mig d'un bosc de pins... la calor comença a ser durilla.
Volia anar cap a Sant Maurici, però miro el rellotge i veig que vaig molt just. Així que travesso Can Carbonell i agafo el camí en direcció Can Matetes. Baixó per la Serra d'en Xiberta i començo a notar molta calor, i les forces a baixar... l'aigua!! No he begut molta i amb la calor que fa m'estic deshidratant... bec aigua i segueixo camí cap a Mas Andreu, segueixo bebent a glopets i enfilo cap a Can Gasconell, la pujada costa molt fer-la, però al final arribo a dalt...segueixo i me desvio cap a Mont-rei, a casa dels meus pares... bec aigua en cantitats, i menjo alguna cosa... sembla que m'estic recuperant...
Després d'una estona, segueixo camí cap a casa, desmonto la paradeta i dutxa.
Bona experiencia i segur que corretgeixo moltes coses.
En resum:
1. Estabilitzar be la càrrega.
2. Conducció tranquila amb canvis de sentit i frenades suaus.
3. Baixades a velocitat de cargol.
4. Beure aigua. Encara que sigui amb el Bidó.
Altimetria
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada