Desnivell de pujada acumulat: 1.111 m
Índex IBP: 80
De petit no només ma mare me deia que era un capgròs, si no que també me deia que m'agradava fer les coses difícils.... segueixo igual!!!
Aquest matí en Miquel i jo havíem planejat pujar a Cadiretes, però pel camí més llarg, venint de Tossa.
Quedem a les 8h, jo no podia abans ja que la setmana ha sigut molt dura i he descansat relativament poc.
Així que un cop fetes les salutacions i la presentació de la ruta, iniciem camí cap a Caulès... no disposem de gaire temps, ja que el Miquel te compromisos hi ha d'estar a les 12 a casa, així que creuem la urbanització Can Gotarra i agafem un tall la carretera de Tossa fins arribar a la rotonda, on ja connectarem amb el camí habitual per anar a Santa Ceclina.... avui he fet la pujada a l'ermita amb el plat mig... no m'ho creia, i al final de tot de la mateixa he baixat al molinet per guardar forces.
Arribem a Caulès en menys d'una hora. Aquest era el temps de referència per veure que fèiem si continuàvem el track o fèiem una altra ruta mes curta... decidim anar cap a Tossa.
Pel camí passem pel puig Ventós on les vistes de la comarca de la Selva són meravelloses. Faig una foto d'aquestes que tant m'agraden.
Vistes al Puig Ventós
Iniciem la baixada a gran velocitat, la pista és ample i en relatives bones condicions... arribem a un punt alt... les cames fredes i la pujada dura... costa pujar... li havia dit al Miquel que tot era baixada fins a Tossa, ningú esperava aquest Collet. No és l'ultim, ja que després d'un altre tram de baixada trobem el Puig de Montgròs... quina putada.
Baixem pel camí vell de Tossa i comencem a trobar gent amb bici, estem aprop de la població. Passem pel Càmping Tossa, on un cotxe que sortia no mira i me fa frenar per evitar l'accident.
Circulem pels camins, pel darrera de Sant Eloi, que per fora és com un castell, però per dins és un complexe turístic dels de tota la vida...
Arribem al camp de Futbol de Tossa, i decidim esmorzar. Avui dúiem bocates, ja que la duresa de la sortida feia necessari agafar força i no repetir el que va passar a Montnegre que vam quedar petats.
Després d'una estona menjant, amb una discussió per quin bocata és millor (jo dic que un bocata de formatge no és bo per fer exercici), decidim reprendre el camí... ja han passat dues hores i vint minuts i queda l'ascensió a cadiretes.
La pujada esta super ben senyalitzada, i un cartell al inici ens fa referencia a la distancia que hi ha... 6km.
Les primeres rampes són dures, a més s'afegeix a la duresa que han passat una màquina per anivellar el camí, i no han compactat, per la qual cosa queda molt material remogut que fa patinar la roda del darrera i enfonsar-se la del davant.
Es pugen 500 m en quasi 6 km... les rampes són dures. Anem agafant aire cada quilometre, al principi, i quan fa falta al final. Jo no havia suat mai a la meva vida com en aquesta pujada.
Primera parada, el Coll des Sastre; segona, els pins del Bisbe; tercera Mare de Deu de Gràcia; quarta, cinquena, sisena....
Els pins del Bisbe
Mare de Deu de Gràcia
A uns metre del cim parem i compartim una barreta que tenia a la motxilla, comencem a trobar en falta energia.
Arribem al cim i fem les fotos de rigor. Les vistes són brutals... tot el macís de Cadiretes!!
Cim de Cadiretes
En Miquel al Cim
Foto panoràmica allà dalt
Descansem una mica.
Ja no tenim gaire temps... el Miquel ha de tornar, així que decidim baixar per la carretera de Sant Grau. Feia temps que no anava tan ràpid en bici.
Arribem al pavelló i ens despedim... el dissabte que ve no sortirem, ja que tenim compromisos, però quedem per anar a Santa Coloma diumenge de la propera setmana amb el Club.
Demà hi ha sortida-esmorzar amb els del Club BTT, però no vaig poder comprar els tickets i cagada pastoret... me quedaré a casa dormint.
Ruta molt i molt maca, que segurament repetirem per tal de finalitzar-la.... poder en sentit invers.
Aquest matí en Miquel i jo havíem planejat pujar a Cadiretes, però pel camí més llarg, venint de Tossa.
Quedem a les 8h, jo no podia abans ja que la setmana ha sigut molt dura i he descansat relativament poc.
Així que un cop fetes les salutacions i la presentació de la ruta, iniciem camí cap a Caulès... no disposem de gaire temps, ja que el Miquel te compromisos hi ha d'estar a les 12 a casa, així que creuem la urbanització Can Gotarra i agafem un tall la carretera de Tossa fins arribar a la rotonda, on ja connectarem amb el camí habitual per anar a Santa Ceclina.... avui he fet la pujada a l'ermita amb el plat mig... no m'ho creia, i al final de tot de la mateixa he baixat al molinet per guardar forces.
Arribem a Caulès en menys d'una hora. Aquest era el temps de referència per veure que fèiem si continuàvem el track o fèiem una altra ruta mes curta... decidim anar cap a Tossa.
Pel camí passem pel puig Ventós on les vistes de la comarca de la Selva són meravelloses. Faig una foto d'aquestes que tant m'agraden.
Vistes al Puig VentósIniciem la baixada a gran velocitat, la pista és ample i en relatives bones condicions... arribem a un punt alt... les cames fredes i la pujada dura... costa pujar... li havia dit al Miquel que tot era baixada fins a Tossa, ningú esperava aquest Collet. No és l'ultim, ja que després d'un altre tram de baixada trobem el Puig de Montgròs... quina putada.
Baixem pel camí vell de Tossa i comencem a trobar gent amb bici, estem aprop de la població. Passem pel Càmping Tossa, on un cotxe que sortia no mira i me fa frenar per evitar l'accident.
Circulem pels camins, pel darrera de Sant Eloi, que per fora és com un castell, però per dins és un complexe turístic dels de tota la vida...
Arribem al camp de Futbol de Tossa, i decidim esmorzar. Avui dúiem bocates, ja que la duresa de la sortida feia necessari agafar força i no repetir el que va passar a Montnegre que vam quedar petats.
Després d'una estona menjant, amb una discussió per quin bocata és millor (jo dic que un bocata de formatge no és bo per fer exercici), decidim reprendre el camí... ja han passat dues hores i vint minuts i queda l'ascensió a cadiretes.
La pujada esta super ben senyalitzada, i un cartell al inici ens fa referencia a la distancia que hi ha... 6km.
Les primeres rampes són dures, a més s'afegeix a la duresa que han passat una màquina per anivellar el camí, i no han compactat, per la qual cosa queda molt material remogut que fa patinar la roda del darrera i enfonsar-se la del davant.
Es pugen 500 m en quasi 6 km... les rampes són dures. Anem agafant aire cada quilometre, al principi, i quan fa falta al final. Jo no havia suat mai a la meva vida com en aquesta pujada.
Primera parada, el Coll des Sastre; segona, els pins del Bisbe; tercera Mare de Deu de Gràcia; quarta, cinquena, sisena....
Els pins del Bisbe
Mare de Deu de GràciaA uns metre del cim parem i compartim una barreta que tenia a la motxilla, comencem a trobar en falta energia.
Arribem al cim i fem les fotos de rigor. Les vistes són brutals... tot el macís de Cadiretes!!
Cim de Cadiretes
En Miquel al Cim
Foto panoràmica allà daltDescansem una mica.
Ja no tenim gaire temps... el Miquel ha de tornar, així que decidim baixar per la carretera de Sant Grau. Feia temps que no anava tan ràpid en bici.
Arribem al pavelló i ens despedim... el dissabte que ve no sortirem, ja que tenim compromisos, però quedem per anar a Santa Coloma diumenge de la propera setmana amb el Club.
Demà hi ha sortida-esmorzar amb els del Club BTT, però no vaig poder comprar els tickets i cagada pastoret... me quedaré a casa dormint.
Ruta molt i molt maca, que segurament repetirem per tal de finalitzar-la.... poder en sentit invers.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada