És divendres per la tarda, divendres dia 3 de juliol, jo havia plegat d'hora ja que volia preparar-ho tot i anar a dormir aviat, donat que dissabte havia d'agafar el tren a les 6:00 aproximadament direcció Barcelona. El desplaçament estava previst en bici fins a Caldes.
Quan arribo a casa, sona el telèfon... el meu germà Manel. No veia clara la informació en quant a equipatges al tren que teniem els bitllets cap a Pamplona i ha trucat per informar-se. No podem portar les bicis amb el tren!!!
S'havia de buscar una solució ràpida... autobus? Hi ha un en el que es pot portar les bicis, però li han tret les dues places a l'ultim moment.
Pensem ràpidament... un cotxe de lloguer!!! Mirem per internet i poder és el més assequible. Així que truco al meu pare i li demano me porti a l'Aeroport... a la primera empresa de vehicles de lloguer no tenen res... tot està reservat fins les 00:00 h i fins demà no tindran res... passo a la següent... tenen un cotxe petit!! És igual... desmuntant les bicis segur que hi caben!!!
Agafo el cotxe i cap a casa, desmontu la meva bici i preparo les alforges per demà... ara toca descansar una mica després de la tarda que he tingut.
És dissabte, són les 6:00 h, sona el despertador... m'aixeco, dutxa ràpida i agafo el cotxe... esmortzo a Can Casoles i cap a Barcelona, en busca del meu germà.
Arribo ràpid a Barcelona, es nota que és dissabte i no hi ha transit... en Manel m'està esperant, i flipa amb el cotxe, però si la meva bici està dintre, la seva també!!! Busquem uns cartrons per separar-les i entren les dues amb els paquets inclosos.
El Manel es despedeix de la seva dona, i cap a Pamplona, que hi falta gent!!!
El viatge amb cotxe sense cap incidència... gasolina i peatges a manta!!!
Arribem a Pamplona i haviem de deixar el cotxe a l'aeroport, seguim les indicacions de les senyals de transit, i de cop es perden... donem dos boltes a una rotonda per veure si realment trobem la senyal... no!! Seguim camí, alguna altre senyal trobarem. Al final veiem que estem creuant Pamplona i preguntem a un conductor vei que s'espera en un semàfor. Anem en direcció contraria. Reculem i el trobem de seguit.
Descarreguem les bicis, deixem les claus a la finestreta i muntem les rodes que haviem desmuntat, així com les alforges... això és convertirà en un ritual cada matí.
Enfilem cap a Pamplona ja en bicicleta, i haviem de buscar l'estació d'autobusos... pregunto a un conductor i me diu que queda molt, que segueixi i que després pregunti... al final, i després de uns metres veig una senyal que indica la estació de busos... la seguim... la trobem!!! Baixem per l'ascensor fins a la zona de taquilles, i localitzem les de l'empresa d'autobusos que cubreix la línia regular fins a Roncesvalles. En aquell moment, el personal de taquilla estan fent el canvi de torn, i hem d'esperar una mica... apareix un peregrí amb unes bares molt i molt llargues, i hens demana si li comprem el bitllet a Roncesvalles, ja que ha estat descansant una mica a un parc proper, i les bares que tenia recolçades a un arbre li han caigut a terre cap a l'esquerra i que això no li donava molt bona espina... llabors a decidit fer a cara o creu d'on sortiria i ha decidit sortir des de Puente la Reina. Li diem que demani si li canvien, ja que nosaltres portem les bicis i és una mica més car, però que si no cap problema, li comprem... al final li canvien i nosaltres comprem els nostres bitllets amb dret a portar les bicis.
A la sala d'espera hi ha ambientillo de peregrí... alguns ciclistes... uns, que són de Ripoll la porten totalment embalada, a taquilla han informat que només s'ha de desmuntar la roda de debant... m'acosto a un noi jove, però no te gaires ganes de parlar...
Prenem una cervesa, ja que no tenim gana... seran els nervis!!!
Arriben 2 autobusos, la gran afluencia fa que hagin de flotar un segon de reforç. Carreguem les bicis, es nota la profesionalitat del conductor, ja que les coloca perfectament.
Després d'una estona, entrem a l'autobus i comencem camí cap a Roncesvalles... el trajecte és aproximadament d'una hora i fa algunes parades per recollir o deixar algún passatger. Pasem pels pobles per on demà baixarem, circulant per una carretera de muntanya!!!
Arribem a Roncesvalles, i ràpidament descarreguem les bicis, muntem les rodes i les alforges en un moment, i hens dirigim a l'oficina del peregrí. Omplim una fitxa, amb les nostres dades, i paguem un donatiu per tal de dormir aquesta nit. Ah, i segellen per primer cop la credencial del peregrí que dona dret a fer servir els albergs, i dona fe del pas per les diferents poblacions a l'hora de recollir la "Compostelana" un cop finalitzat el peregrinatge.
Un cop "fitxats" hens dirigim al "campamento", seguint les ordres del personal de l'esmentada oficina. Al "campamento" trobem unes casetes i unes tendes de campanya de l'exercit... per sort el nostre tiquet te un número... el 7 i veig que hi ha uns 10 barracons... al menys no dormirem al terra.
Un voluntari hens informa del funcionament de l'alberg, horaris, sopar, misa del Peregri... entem al barracó i intentem agafar lloc... pel que sembla falta un llit... uns italians s'han ficat tots junts, encara que tenien destinades barraques diferents... una noia que anava sola proposa marxar a l'altre barraca i així podriem estar tots junts... un cop tot organitzat sortim a donar un tomb.
A Roncesvalles no hi ha gaire a veure... l'impressionant alberg, els dos restaurants, aprofitem per encomanar el sopar i prendre una cerveceta... comença a ploure i deixem la ronda per un altre estona... recordem que a les 19 h és la missa del peregrí, i decidim anar a veure aquest ritual... el pare, al final de la missa, canta els orígens de tots els peregrins inscrits, hi ha gent de tot el mon, i demana que hens acostem a ell siguem creients o no... i hens veneeix a tos... va ser un moment emocionant, ja estàvem fent el camí.
Després de la missa, i com seguia plovent, anem a descansar una mica al barracó... només hi ha dos persones, de les vuit que hauríem de ser... hens presentem, són de Sabadell, també van en bici. Xarrem una estona i marxen a sopar, nosaltres fem el mateix, però a no coincidim al restaurant.
Sopem el menú del peregrí... que per cert, a mi me sembla una mica car... crema de verdures i "trucha" amb patates... de postre iogurt. Al sopar, coincidim amb una parella d'alemanys que no sabien parlar res d'espanyol ni d'anglés, així que intetar entablir conversa era inutil... sopem i marxem a dormir.
Els de Sabadell havien posat la calefacció al barracó, i el soroll era insuportable... intentem dormir, però ni hi ha manera... intentem dormir... demà serà un dia dur!!!
Quan arribo a casa, sona el telèfon... el meu germà Manel. No veia clara la informació en quant a equipatges al tren que teniem els bitllets cap a Pamplona i ha trucat per informar-se. No podem portar les bicis amb el tren!!!
S'havia de buscar una solució ràpida... autobus? Hi ha un en el que es pot portar les bicis, però li han tret les dues places a l'ultim moment.
Pensem ràpidament... un cotxe de lloguer!!! Mirem per internet i poder és el més assequible. Així que truco al meu pare i li demano me porti a l'Aeroport... a la primera empresa de vehicles de lloguer no tenen res... tot està reservat fins les 00:00 h i fins demà no tindran res... passo a la següent... tenen un cotxe petit!! És igual... desmuntant les bicis segur que hi caben!!!
Agafo el cotxe i cap a casa, desmontu la meva bici i preparo les alforges per demà... ara toca descansar una mica després de la tarda que he tingut.
És dissabte, són les 6:00 h, sona el despertador... m'aixeco, dutxa ràpida i agafo el cotxe... esmortzo a Can Casoles i cap a Barcelona, en busca del meu germà.
Arribo ràpid a Barcelona, es nota que és dissabte i no hi ha transit... en Manel m'està esperant, i flipa amb el cotxe, però si la meva bici està dintre, la seva també!!! Busquem uns cartrons per separar-les i entren les dues amb els paquets inclosos.
El Manel es despedeix de la seva dona, i cap a Pamplona, que hi falta gent!!!
El viatge amb cotxe sense cap incidència... gasolina i peatges a manta!!!
Arribem a Pamplona i haviem de deixar el cotxe a l'aeroport, seguim les indicacions de les senyals de transit, i de cop es perden... donem dos boltes a una rotonda per veure si realment trobem la senyal... no!! Seguim camí, alguna altre senyal trobarem. Al final veiem que estem creuant Pamplona i preguntem a un conductor vei que s'espera en un semàfor. Anem en direcció contraria. Reculem i el trobem de seguit.
Descarreguem les bicis, deixem les claus a la finestreta i muntem les rodes que haviem desmuntat, així com les alforges... això és convertirà en un ritual cada matí.
Enfilem cap a Pamplona ja en bicicleta, i haviem de buscar l'estació d'autobusos... pregunto a un conductor i me diu que queda molt, que segueixi i que després pregunti... al final, i després de uns metres veig una senyal que indica la estació de busos... la seguim... la trobem!!! Baixem per l'ascensor fins a la zona de taquilles, i localitzem les de l'empresa d'autobusos que cubreix la línia regular fins a Roncesvalles. En aquell moment, el personal de taquilla estan fent el canvi de torn, i hem d'esperar una mica... apareix un peregrí amb unes bares molt i molt llargues, i hens demana si li comprem el bitllet a Roncesvalles, ja que ha estat descansant una mica a un parc proper, i les bares que tenia recolçades a un arbre li han caigut a terre cap a l'esquerra i que això no li donava molt bona espina... llabors a decidit fer a cara o creu d'on sortiria i ha decidit sortir des de Puente la Reina. Li diem que demani si li canvien, ja que nosaltres portem les bicis i és una mica més car, però que si no cap problema, li comprem... al final li canvien i nosaltres comprem els nostres bitllets amb dret a portar les bicis.
A la sala d'espera hi ha ambientillo de peregrí... alguns ciclistes... uns, que són de Ripoll la porten totalment embalada, a taquilla han informat que només s'ha de desmuntar la roda de debant... m'acosto a un noi jove, però no te gaires ganes de parlar...
Prenem una cervesa, ja que no tenim gana... seran els nervis!!!
Arriben 2 autobusos, la gran afluencia fa que hagin de flotar un segon de reforç. Carreguem les bicis, es nota la profesionalitat del conductor, ja que les coloca perfectament.
Després d'una estona, entrem a l'autobus i comencem camí cap a Roncesvalles... el trajecte és aproximadament d'una hora i fa algunes parades per recollir o deixar algún passatger. Pasem pels pobles per on demà baixarem, circulant per una carretera de muntanya!!!
Arribem a Roncesvalles, i ràpidament descarreguem les bicis, muntem les rodes i les alforges en un moment, i hens dirigim a l'oficina del peregrí. Omplim una fitxa, amb les nostres dades, i paguem un donatiu per tal de dormir aquesta nit. Ah, i segellen per primer cop la credencial del peregrí que dona dret a fer servir els albergs, i dona fe del pas per les diferents poblacions a l'hora de recollir la "Compostelana" un cop finalitzat el peregrinatge.
Un cop "fitxats" hens dirigim al "campamento", seguint les ordres del personal de l'esmentada oficina. Al "campamento" trobem unes casetes i unes tendes de campanya de l'exercit... per sort el nostre tiquet te un número... el 7 i veig que hi ha uns 10 barracons... al menys no dormirem al terra.
Un voluntari hens informa del funcionament de l'alberg, horaris, sopar, misa del Peregri... entem al barracó i intentem agafar lloc... pel que sembla falta un llit... uns italians s'han ficat tots junts, encara que tenien destinades barraques diferents... una noia que anava sola proposa marxar a l'altre barraca i així podriem estar tots junts... un cop tot organitzat sortim a donar un tomb.
A Roncesvalles no hi ha gaire a veure... l'impressionant alberg, els dos restaurants, aprofitem per encomanar el sopar i prendre una cerveceta... comença a ploure i deixem la ronda per un altre estona... recordem que a les 19 h és la missa del peregrí, i decidim anar a veure aquest ritual... el pare, al final de la missa, canta els orígens de tots els peregrins inscrits, hi ha gent de tot el mon, i demana que hens acostem a ell siguem creients o no... i hens veneeix a tos... va ser un moment emocionant, ja estàvem fent el camí.
 |
| De CAMÍ DE SANTIAGO - DIA 0 - 2009_07_04 |
 |
| De CAMÍ DE SANTIAGO - DIA 0 - 2009_07_04 |
Després de la missa, i com seguia plovent, anem a descansar una mica al barracó... només hi ha dos persones, de les vuit que hauríem de ser... hens presentem, són de Sabadell, també van en bici. Xarrem una estona i marxen a sopar, nosaltres fem el mateix, però a no coincidim al restaurant.
Sopem el menú del peregrí... que per cert, a mi me sembla una mica car... crema de verdures i "trucha" amb patates... de postre iogurt. Al sopar, coincidim amb una parella d'alemanys que no sabien parlar res d'espanyol ni d'anglés, així que intetar entablir conversa era inutil... sopem i marxem a dormir.
Els de Sabadell havien posat la calefacció al barracó, i el soroll era insuportable... intentem dormir, però ni hi ha manera... intentem dormir... demà serà un dia dur!!!
Entrades
2 comentaris:
Bona aquesta primera part!!! seguim atents al bloc!
Esperant a properes actualitzacions.
Ei... per cert... demà a les 8:30h a cada de'n Miquel, ruta ni idea.. però sortim un quants. Tu mateix.. tot i que poder després de fer el camino l'últim que et ve de gust és tornar-te a seure al seient d'una bici, ejjejeje.
Tu mateix!
Publica un comentari a l'entrada