L'Èol ha obert la porta



D'acord amb la mitologia grega, els vents foren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.

Per tenir-los dominats, els déus els tancaren en una caverna sota la vigilància d'Èol (de vegades considerat el seu pare), que només els deixava sortir quan Zeus ho requeria.

Avui, sembla que han sortit de marxa!!!

A les 9h com sempre, quedem al pavelló una colla de beteteros amb intenció de desafiar a les inclemències meteorològiques, ja que el temps es presenta fred i ventós.

A les 9:10 sortim cap a Santa Coloma, una ruta d'aquelles ideal per poder posar-te al dia de les xafarderies del poble, donat que no te cap dificultat tècnica i te pots col·locar al cantó del company i xerrar i xerrar.

Enfilem pel carrilet amb el vent a favor... la mitjana és bona... renoi quina sensació anar a més de 20 per hora sense cap esforç... de seguit canviem el rumb, deixant el carrilet,i el que fins ara era a favor, es torna en contra... comença a estirar-se el grup i a necessitar pinyons més grans per poder seguir als companys...

Arribem a Sant Andreu Salou on ens agrupem tot protegits per una tanca de xipresos i seguim camí... lluitar amb el vent és dur, dur... poder més que amb una bona muntanya... passem per Franciac, i Vilobi on se li acaba el temps a en Tià i ha de tornar sol... a nosaltres encara ens queden uns quilometres fins a Santa Coloma....


El grup en formació d'a 3.



Amb 1h40 minuts ja hi som asseguts a un bar on habitualment parem quan fem aquesta sortida demanant begudes calentes...





Després d'uns minuts de reposar, reemprenem la marxa desfent el mateix camí que hem fet... semblava que el vent estaria al nostre favor, però al igual que abans la lluita és lateral i dura...

Al principi es marca un ritme alt, però de seguit es comencen a establir noves converses que fan que anem fent...

Al retornar a Sant Andreu Salou, ens plantegem tornar per dintre del bosc i estar més protegits, però pensem que serà més llarg i plantegem l'estratègia... fila índia i agafar el rebuf... fent relleus... al final, tots xerrant arribem a Llagostera amb les cames ben calentes per lluitar amb el vent...

A destacar la duresa de l'Arnau que amb els seus 12 anys ha aguantat el ritme durant els 60 quilometres de la sortida... tot s'ha de dir que en MAD l'ha convidat a un "peacho" bocata de llom amb formatge i un cola que despertaven a un mort!! Molt be Arnau!!!

La principal xafarderia és que torna el MOBIAT!!!

2 comentaris:

Noe SLopes ha dit...

Algun dia cuando vayais hacer la ruta del carrilet, igual me acerco para acompañaros y asi lo conozco.
Por cierto, estaba buscando la cerveza para poner mi voto pero res de res, jajaja, asi que tuve que votar por isotonicos. :))

Jordi Marina ha dit...

El Carrilet pasa por nuestro pueblo, por lo que casi siempre entramos o salimos por el. Aunque creo que se ha de hacer alguna vez, no es de las rutas que más me apasionan, sobre todo por la monotonía... he de reconocer que a mi me va de coña por las noches, ya que es muy plano y para hacer cardio es lo mejor.

Uno de esos retos que te puedes marcar, es hacer el carrilet desde Ripoll hasta la costa... eso ya son unos cuantos kilómetros... yo me apunto!!

Cerveza? Eso lo dejaremos para luego, ya que por los senderos por donde va la "Marxa" hay que estar al 100%...

Mira que quería poner vino dulce... para acompañar a los polvorones!!! ;-)