Caulès... la revenja


Durant la tarda d'ahir, el meu cap no estava ni per bicis ni per res... "unpluguet" total!!!

Però a la nit, mentre escrivia la crònica, una sensació de revenja va envair la meva ment.... com podia ser que una simple ruta hagues acabat amb dos dels millors components dels arreplegats!?!?

Aquest sentiment s'ha anat madurant durant el dia... pel matí la sensació de cames buides i pesades m'han fet prendre un bon esmorzar pensant en revenjar als meus companys a la nit... dinar ràpid per poder avançar amb la feina... i posar tots els sentits durant la tarda i així poder plegar a una hora prudencial...

Total que a un quart de nou estic a casa... me poso l'armadura (eps!!! l'equipació ciclista), carrego el llum i un "enganxe" ràpid per la cadena i cap a Caulès!!!!

Pel camí me trobo a en MAD que ve de deixar la bici al nostre mecànic de confiança per tal de que li posi una cadena nova... me pregunta on vaig i li explico... me mira amb una cara com dient... estas penjat, i quedem per sortir demà a la nit.

Així que a un molt bon ritme, enfilo cap a Caulès... estic apretant de valent, i crec que subestimo la ruta... vaig a tope (a tope per mi és a punta de gas per uns altres!!!)

A la primera baixada tècnica penso en la caiguda de l'Arnau... afluixo una mica, i miro d'entendre com va caure... la veritat, que tal com està de sec el terreny, tocar una mica el fre és una caiguda segura... no penso gaire, i me tiro cap avall!!!

Arribo a Santa Ceclina i les cames van buides... no tiro, tot i que pujo a plat mitjà... uns moments de reflexió... no puc abandonar... miro dintre del Camel i veig que tinc una barreta que me van donar a la Cabrerès... te bona pinta i me la menjo, te gust als pastissets "Pantera Rosa" que menjàvem de petits... juro que si arribo a dalt amb les sensacions de cames buides que porto, només compraré d'aquestes barretes...

Començo a baixar i ara ja no hi ha marxa enrere... he decidit seguir cap a Caulès!!!

La primera pujada forta, la de plat petit on en MAD va trencar la cadena, la pujo be... les cames comencen a reaccionar... la "Pantera Rosa" sembla que comença a fer efecte!!!

Venen un seguit de pujades, que normalment estan plenes de bases molt fondes, però que avui estan seques... arribo a una plaça que anomenem el "merendero"... miro el contaquilometres i vaig a una molt bona mitjana... no paro gaire... s'ha d'aprofitar l'ultima llum natural... segueixo pujant, i les cames responen... baixo pinyons... de cop miro a la dreta i veig el magnífic espectacle... la posta de sol... el Montseny... he de parar i fer una foto encara que sigui amb el telèfon.



Segueixo pujant i arribo a Caulès...



Ja queda molt poca llum i decideixo muntar el llum de davant que porto a la motxilla... enfilo cap al Puig Ventós, i en menys del que me pensava, estic a dalt....



Enfilo cap a baix, i he d'encendre el llum... la pista es va tancant i juntament amb la velocitat fa que sigui important veure per on vas...

Arribo a Terra Negra... que faig? ...pujar fins al Coll de Mallorca me portarà una bona estona i és tard... al final decideixo tornar per la carretera... porto un bon llum davant i un acceptable darrera...

Pensava que tot seria baixada fins a casa, i ... qui ha posat aquesta pujada aquí quan porto tot el "desarrollo" ficat!!!!

És la part maca de la nit, que no pots anticipar-te a la ruta, ja que no la veus!!!

Arribo a casa amb una sensació de felicitat important... la veritat, que m'ho he passat teta, sobre tot quan les cames han començat a reaccionar!!!

Companys, doneu-vos per revenjats!!!!

Caulès... la maledicció continua


Avui tocava sortida amb el Club i a Caulès...

Caulès és una de les meves preferides... es pugen dos ports; la zona és la que més m'agrada; es roda per diferents materials, sauló, pissarra negra; és dura i exigent... i a més, ha sigut una de les que més m'ha costat completar, no físicament, si no que sempre han sorgit imprevistos que han impedit acabar-la. Sempre he dit que aquesta ruta està maleïda....

Així que a les 9:00h tots puntuals a la cita... a més, avui estrenàvem les noves equipacions del Club...



Enfilem tot xerrant pel camí paral·lel a l'autovia... es va a bon ritme i jo tinc les cames que no tiren... al cantó meu en MAD me comenta que sent un soroll estrany a la transmissió, i li salta la cadena... li recomano que tensi una mica del cable del canvi, que és possible que se li hagi desajustat... seguim, encara que no ha solucionat el problema...

De seguit ens endinsem a la zona del pantà de Can Companyó, i a la primera baixada una mica tècnica "parón"... en MAD i jo anem dels últims i no entenem que passa, però de seguit reiniciem la marxa. Al final de la baixada trobo a en Marc que me diu que l'Arnau ha caigut... de seguida ve en MAD (és el oncle de l'Arnau) i mirem el que ha passat.... te una ferida al genoll que netegem amb aigua... en Pep de seguit es dona conta de l'abast de la ferida i recomana portar-lo al metge... decidim acompanyar-lo en MAD i jo...

No pot pedalar, i comença a fer-li mal el genoll... fem servir el "comodí de la trucada". Caminem fins a una zona transitable amb un cotxe i truquem a la seva família per que el portin a centre d'assistència més proper i s'eviti el pedalar fins a casa... el recull el seu pare.

Ens quedem sols en MAD i jo i decidim continuar la ruta... atrapar-los és impossible, però si més no gaudir d'un dia de pedals...

La transmissió d'en MAD segueix donant problemes... ara salta la cadena... ara se sent un soroll... parem i ajustem una mica el canvi...

Pugem fins a Santa Ceclina, i en ple esforç... li salta la cadena i es queda clavat.

Seguim, i els problemes continuen... tornem a parar i ajustar de nou el canvi... comença una nova pujada, aquesta de plat petit... en MAD va davant meu, i de cop sento... clac, i veig una cosa negra que va pel terre... com una serp.... és la cadena que ha dit prou!!!



Miro a la bossa... recordava portar un "enganche" ràpid... merda, el tinc a la bossa d'eines de la Stumpjumper...

Mirem de fer una mica el McGuiver, i amb el tronchacadenes trèiem un eslavó, guardant amb molt de comte el passador... muntem la cadena i amb el passador que hem guardat mirem de unir la cadena.... queda molt precari, però suficient per arribar a casa...

Arribem a Llagostera i truquem al pare de l'Arnau per informar-nos del seu estat... al final tot ha quedat en un supertatuatge permanent de 3 punts, i uns quants dies amb antibiòtic... també tenia un cop a l'esquena que sembla que, sense conseqüències... quedem a un cèntric bar per esmorzar i comentar la jugada...

Aquesta ruta l'hem hagut d'abandonar en moltes ocasions... una vegada amb el meu germà petit, ens va caure un diluvi i vam abandonar; a en MAD i l'Arnau els va nevar a la zona del coll de Terra Negra i els van haver de recollir en cotxe; una altre vegada el grup es va partir, perdent-se una part el reste de la ruta... infinitats d'aventures que fan pensar que aquesta ruta està maleïda...

El contaquilometres marcava 20 km... la veritat que sabia a poc... així que en MAD canvia de bici, agafa el "muletto" i fem una sortida/entrenament amb la Xènia la seva filla i la Carme, la seva dona...

Impressionant la progressió de la Xènia, que ens ha portat per uns camins molt tècnics, amb pujades dures de veritat... al final 11 quilometres que juntament amb els 20 que portàvem han salvat la jornada bttera.

Nova equipació


Ja la tenim aquí... amb un mica de retard sobre el previst, però just per les dates programades ha arribat la nova equipació del Club BTT Llagostera...



Avui la hem repartit als primers que han passat a recollir-la... dimecres la segona tongada.

Demà a estrenar-la.

Mirarem de no desprestigiar molt els colors!!!

PD. Agrair a en Manuchampi i en Pep la feina realitzada en el diseny i producció... gràcies nois!!!

Cabrerès 2010


Divendres


Les cames les tenia "torpes", com pesades, necessitava agafar la bici. Tenia intenció de trencar el descans que m'havia imposat i fer una pujada a Sant Grau després de plegar de la feina, i descansar dissabte... en MAD m'envia un SMS on me convida a sortir dissabte amb ell... li demano si serà una sortida suau i respon que si. Posposo la sortida de divendres a la nit i la canvio per la de dissabte.

M'acosto al taller de l'Oscar per veure si ja te la Stumpjumper, que m'anirà més be que la Giant per la Cabrerès... encara no esta... m'hauré de conformar amb la rígida.

Dissabte

Sortim en MAD i jo a les 8 en punt... esperem a en Duran uns minuts de cortesia, ja que en MAD i ell van estar parlant divendres, i possiblement s'apuntaria. No ve. Decidim la ruta... el destí Sant Feliu, definir per on arribar era la nostra tasca... proposo anar fins a la Font Josepa, baixar pel GR, Puig dels Lladres per la carretera, un altre cop el GR i carrilet fins a SFG. Li demano que me vagi esperant, ja que la meva intenció és no forçar molt i reservar per diumenge.

Al final van caure 52 km, això si, a ritme patxanguero i 120 pulsacions de mitjana. Vam xerrar molt, com feia temps que no ho fèiem... vaig gaudir molt d'un dia de BTT, sense preses ni l'estres d'últimament. Fins i tot va caure un "Bike and Breakfast".

A la tornada, ja a la costa d'Alou, trobem a en Josep. És uns dels que ha anat a la TITAN representant el Club BTT Llagostera. Després de tornar ha patit força amb unes pedres al ronyó que li han fotut canya... ja torna a pedalar. Bona senyal!

Vam xerrar de l'experiència de la TITAN, del que li va passar el primer dia (es va perdre), de com li va afectar això, de com estava muntat tot... un altre dia ampliarem més la conversa.

Per dinar uns macarrons expres i una bona migdiada... de les de pijama!!!

Diumenge

Sona el despertador a les 4:35... no m'ho puc creure!!! M'aixeco i me vesteixo. Ho tenia tot preparat de la nit anterior.

Entro a ala cuina i s'ha d'esmorzar... preparo un bocada de gall d'indi i formatge, un cafè amb llet i torrades... no entra!!!

Sento el cotxe de l'Albert que me ve a buscar... carreguem les bicis, les boses i cap a l'Esquirol. És de nit, molt de nit... trobem a tots els joves del poble que surten de la festa nocturna, i és que estem de Festa Major.

Aprop de San Julià de Vilatorta, comença una boira tancada, no veiem res... el GPS ens va guiant... entrem a l'Esquirol i ens indiquen on aparcar.

Anem a buscar els dorsals... tot molt ben indicat, menys mal, ja que amb la boira costa orientar-se. Agafem els dorsals... tot està molt ben organitzat... truca l'Ignasi.

L'Ignasi és el company de sortides de l'Albert (el meu germà) i ha vingut a disputar la marxa...

Repartim els dorsals, les brides, les barretes, els tiquets dels bocatas i quedem de nou a la línia de sortida...

Fa molt de fred i l'Albert ha vingut en màniga curta... està tremolant... comença a sortir el sol.



Arribem a la línia de sortida i la gent està preparada... és pot sortir entre les 7 i les 9h. Aquest any no hi ha xip, per la qual cosa no se com es controlarà el temps... jo per si de cas me cronometraré amb el pulsòmetre.


Moment de la sortida... la gent super concentrada...


L'Albert i l'Ignasi abans de sortir


Veiem com surten els primers... hi ha dos de bicis Morenito que surten disparats... de seguit els primer embus i el ritme tranquil...

Decidim sortir... seguim escrupolosament el recorregut marcat de la sortida per veure si ens controlen el temps... sembla que aquest any no hi ha control de temps.

Comencem a ritme molt i molt tranquil... una volta pel poble, i de seguit iniciem la baixada per un corriol... coneixerem el primer enemic del dia... una barreja entre fang, caca de vaca i pixat de vaca... molt i molt enganxós i amb nul·la adherència... ho notarem de seguit a la primera pujada del dia, consistent en un ascens per un massis de pedra desgastada per l'atmosfera, que juntament amb les restes de "xapapote" fa que sigui complicat mantenir-se en peu donades les constants patinades de les rodes...

En aquest moment coneixerem el segon enemic del dia... els companys ciclistes... tots volen avançar a qualsevol cost... t'avancen per la dreta, per l'esquerra... alguns agosarats fins i tot per sobre... algun afilador m'han fet!!!

Arribem a un camí formigonat i la cosa canvia una mica... primer baixar i després pujar... aquí ja s'estira el pilot, i comencem a prendre les posicions naturals segons el nivell de cadascun... de cop m'adono que no tinc darrera ni a l'Ignasi ni a l'Albert... decideixo esperar-los per no fer la marxa totalment en solitari...


Parada tècnica de reagrupament


Arriba l'Ignasi


Arriba l'Albert... se li ha xupat la cadena

Ja tots en grup, comencem la pujada... primer per camí formigonat, després per un caminet de pedra i xapapote... anem a ritme tranquil... l'Ignasi es despenja per davant, l'Albert me segueix... anem avançant posicions, però el més prudent és mantenir el ritme del pilot...

Sobre el quilometre 12 l'Albert me demana si vull parar... la veritat és que m'aniria be menjar-me una barreta i a ell segur que també... parem i mengem alguna cosa... jo li havia preguntat a quina alçada estava el primer avituallament... me deia que sobre el quilometre 30 i pico...


Primer avituallament particular. La boira ens acompanyava tot el camí.


Els efectes del xapapote feien meia en alguns que havien d'empentar la bici..

No se com, però fem tres girs, i trobem el primer avituallament oficial... increïble lo ben informat que anava l'Albert!!! Si s'havia imprès el perfil i tot!!!
Trobem a l'Ignasi que marxava, i decidim anar amb ell, passem de l'avituallament... total ja l'hem fet.

Comencem a pujar per corriols plens de xapapote, pedres, reguerots, bases... avui he agafat més tècnica que en tot l'hivern... per la boira (pixanera) no veia res amb les ulleres, així que decideixo treure-me-les... la cosa no millora donat la meva miopia... i passar pel "puesto" és complicat.





Seguim pujant... segueixen passant-te per la dreta.... per l'esquerra... si hi ha baixades intercalades la gent es pensa que està en una cursa de descens... és passen de frenada... alguns protesten pels embussos...


Alguns embussos


Comença a marxar la boira, o nosaltres que pugem...



Arribem a la butifarrada o també anomenat segons avituallament... la buti està be... encara que n'he menjat de millors... el passatge és impressionat, i esmorzar aquí, tranquil·lament és un plaer...


Vistes que teníem esmorzant...



L'Ignasi i el seu bocata...


L'Albert i la seva personal transformació del bocata... mireu quina panxa més estranya.

Aquí ja decidim anar tots plegats... o arreplegats!!!

De cop els perdo... vaig davant.... els espero una bona estona i reculo... no se que ha passat... problemes mecànics imagino...

L'Albert me comenta que va fatal... portem 25 quilometres i no està acostumat... comença a fallar... li dic que trobi el seu ritme còmode i que li aniré esperant... l'Ignasi ha marxat pel seu conte...


Passant pel mig d'uns prats... guapisism

Jo vaig molt be, i miro d'anar al meu ritme còmode, vaig esperant a l'Albert de tant en tant... de cop trobem a l'Ignasi que ens espera... als prats anteriors, hi havia uns grans esglaons, no ha vist un i s'ha fotut una bona nata... te un bon cop a la cuixa i li comença a fer mal al pedalar... va amb nosaltres...


Cap de vaca... les culpables del xapapote

Entre baixar i pujar, trobem el cartell d'avituallament a 1 quilometre... espero una bona estona a l'Albert i l'Ignasi, i enfilem cap al 3er... impressionant... plàtans, suc, aigua... molt be...





Estem al quilometre 39 i ja l'Albert no pot ni amb la seva anima... va caminant... l'Ignasi va tirant... els corriols i el fang deixen les cadenes fetes caldo...

De cop un embus... hi ha una basa de xapapote impressionant... fonda i de banda a banda del camí, és infranquejable.... alguns anem per dintre del bosc per tal d'evitar-la... de cop se sent... "por la izuierda, por la izquierda.... " un noi s'atreveix a passar-la.... es queda al mig i cau de ple dintre la bassa... surt negre (del xapapote) i la gent, s'ha fotut un fart de riure impressionant... ara, no havia vist mai aixecar-se d'una caiguda a ningú tant ràpid com aquest noi...

Comencem a creuar una zona de rius, molt i molt maca... alguns amb una profunditat considerable... hi ha un que és complicat creuar... una parella ataquen la dificultat... el noi comenta que atacarà per l'esquerra (una altre vegada)... és queda al mig del riu i anima a la seva xicota a creuar... al final jo passo a peu, igual me mullaré, i la noia comenta, ni per l'esquerra ni per la dreta... a peu com aquest noi!!! El seu xicot li diu que millor... sembla que serà la forma bona de creuar...

Arribem al quilometre 45... queden 4 per l'avituallament... l'Ignasi comenta que està patint molt i que està tentat d'abandonar, ja que hi ha un cartell informant d'una ruta alternativa per la carretera... l'Albert està cuit i decideix abandonar... jo els hi dic que si van ells dos, que m'agradaria acabar... que vaig be!!!

Al final l'Ignasi decideix acompanyar-me i l'Albert baixa per la carretera... comença per mi la part més maca de la marxa... un corriol pel mig del bosc, ple de xapapote, però molt i molt divertit...

De cop un cartell "Ojo peligru!!!" - "Trialera"... baixem com podem, talls a peu, talls a cavall... alguns es queixen de la densitat de personal que hi ha, i que no poden gaudir de la trialera en tot el seu esplendor... uns metres més endavant me'ls trobo que s'han fotut una gran nata...

Un cop acabada la trialera, seguim baixant per una zona una mica tècnica... de cop els que van davant meu s'aturen al mig, intento esquivar-los i perdo velocitat per baixar, però ja estic al mig de la baixada... un gran esglao... intento treure un peu, però començo a volar com Superman per davant del manillar.... per sort caic sobre l'herba i no m'he fet molt de mal... només unes rascades a la cuixa amb el GPS i amb la palanca del bloqueig de la forquilla... per cert, el GPS ha quedat inservible... l'Ignasi que venia darrera ha flipat amb l'acrobàcia aerea...

Estic be, i reinicio el camí... de cop m'adono que tinc un fort cop al pit, i que me fa molt de mal al respirar... això me condiciona a partir d'ara i fa que el meu rendiment baixi... m'entra com un baixon...

Arribem a l'ultim avituallament i me segueix fent mal el pit... estem tocats, però s'ha d'acabar com sigui... de cop un noi de l'organització comenta que només queden 7 quilometres... no m'ho crec...

Enfilem l'ultim tram de la marxa, i és un pujada no molt dura, però amb molt de xapapote, pedres, camins sobre roca... on no es pot agafar ritme... anem pujant i ens esperem quan falten uns 2 quilometres....


Magnífiques vistes

El sol apreta de valent... decidim tirar cadascun pel seu conte... de cop sento a l'spiker.... no se per que, però això sempre me dona una mica més d'energia... faig l'ultima pujada i entro dins del poble... impressionat la sensació d'arribar....


Trobo a l'Albert que fa mitja hora que és per aquí... li deixo la bici i vaig en busca de beguda... estic sec...



Torna l'Ignasi i cap a casa, amb els deures fets... estem rebentats, però amb una sensació molt difícil d'explicar.... trist per l'abandonament de l'Albet, content per assolir el repte, enfadat pel poc civisme de la gent... una barreja que dona un resultat molt estrany.

Quan m'estic canviant de roba, sento el telèfon... entre un SMS, és en MAD que pregunta si havia "akabat"... m'havia motivat aquests dies amb la seva psicologia inversa... m'estava dient que no acavaria, per que hi acabes... li contesto el SMS i ara si, cotxe i cap a casa.

Ruta molt i molt guapa, amb un percentatge de corriols impressionant per la quantitat de gent que hi participa... molt ben organitzada i amb un entorn idíl·lic.... llàstima de la boira, el xapapote i la gent incívica...

Per cert, les dades del pulsòmetre:

Temps: 7:37 h
FC màx: 199 (106%)
FC mitja: 129 (69%)
Calories consumides: 4471

El GPS no ha aguntat la Cabrerès... del bloc d'en Jordi Bautista, Històries sobre rodes, he baixat el seu track i aquí teniu el perfil per que us feu una idea...



Descans fins diumenge per la Cabrerès


Ahir vaig fer la meva última sortida fins diumenge on m'espera un nou repte... la Cabrerès.

Pels que no la coneixeu, és una MegaMarxa de 3.000 beteteros rodant per la zona del Cabrerès, que és un territori d’uns 150 km2, aproximadament, a cavall entre les comarques de la Garrotxa, La Selva i Osona.

Hi ha pobles de singular tipisme com Rupit i Tavertet, santuaris i ermites d’antiga història, espadats i abruptes cingleres que contrasten amb el paisatge dels altiplans d’espessa vegetació, de rierols que formen cascades i salts d’aigua, d’importants masies i cases pairals... És un país antic i poblat, ric de llegendes entre la bruixeria i la religió, entre la saviesa popular i la tradició, que la feréstega tipografia ha anat creant al llarg del temps.

Per mi és un repte i a l'hora una incògnita, ja que superaré per primera vegada els 2.200 metres de desnivell en una ruta.


Foto de la pàgina oficial

La filosofia de la marxa és de gaudir el passatge i la ruta, més que lluitar per un temps a la classificació. Això m'afavorirà a l'hora d'assolir el meu repte.

Només me queda que agrair a en MAD i l'Arnau la rostida d'ahir a la nit, que al final es va convertir en un entrenament de qualitat. (I és que no se quina presa tenen aquesta parella últimament). Així mateix, agrair el seu suport incondicional i els missatges de coratge per finalitzar la marxa (o serà, filosofia inversa). Per desgràcia ells no poden venir. En aquesta aventura m'acompanyarà el meu germà Albert, i el seu amic Ignasi...

Diumenge la crònica, segur (be, igual dilluns en funció de lo petat que quedi)



La ruta

Sortida per la mainada a Esclet

Avui hem sortit amb els nens del Club fins a Esclet... gaudint d'un dia asolejat i magnífic.















Peazo sortida... "que no estamos tan mal!!!"


Modalitat: BTT

Distància total: 62,95 km
Desnivell de pujada acumulat: 1456 m
Index IBP: 107


Diumenge passat vam acabar petats a la sortida que vam fer al voltant dels pantans de Sau i Susqueda. Vam estar més d'una hora fent d'estibadors del port, bicis amunt i bicis avall... això és paga!!

Dimarts a la sortida nocturna que vam fer l'Arnau i en MAD vam definir una estratègia... fer sortides més llargues per tal de preparar els compromisos que tenim properament (Cabrerès, Sortida de cap de setmana a l'Escala, Sortida de 3 dies a l'agost pel Montseny...)

En MAD proposa la sortida d'avui, anar a Fitor i tornar... són uns 70 quilometres i 1400 metres de desnivell... li comento que la farem properament amb el Club i que busco una alternativa... tiro d'arxiu i li proposo 3 opcions amb un nivell de dificultat superior cadaescuna... ell vol fer la més canyera, la opció 3. Jo no estic gaire convençut, i preparo les 3 opcions al GPS.

A les 8h me presento a casa d'en MAD, està petat, ha dormit molt poc i no te gaires ganes de patir sobre la bici. Me demana fer una ruta més light. Al final l'encigalo i anem a fer l'opció 3, donat que la podem abandonar en diferents punts que coneixem. Accepta.

Sortim pel carrilet cap a Cassà, donant fe d'els estralls que està fent l'operació bikini entre les dones... ens creuem amb infinitat de grupets de dones que caminen a un ritme alt, tal corredores de marxa atlètica... comencem a debatre sobre les bondats de caminar... jo sempre defenso la postura de que caminar una hora al dia, suposa la pèrdua de 10 kilos a l'any... i si no feu el càlcul!!!

Un cop a Cassà, ens endinsem a les Gavarres, per una zona amb suaus pendents i pistes amples, el que li agrada a en MAD... trobem els símptomes de restitució dels efectes de la nevada del març en forma d'acopis immensos de fusta sortida del bosc, així com infinitat de cartells advertint els treballs forestals.



Acopi de fusta procedent de la restauració dels boscos


Seguim pel camí i trobem un extraordinari exemplar supervivent de la tragèdia d'aquell dia... peazo pi!!!



Arribem a la carretera de Romanyà, i enfilem cap al Puig del Lladres, comencem a baixar a bon ritme, pateixo alguna patinada i afluixo una mica, baixa molta aigua pel camí i no porto les rodes més apropiades per aquestes condicions.

Me creuo amb un betetero i me diu que pugen 2 més, afluixo i miro de no destorbar-los en l'ascens, de cop l'ultim me diu que vagi amb conte que ve un vehicle... peazo 4x4 me trobo... ostres si són més... sembla com una cursa de 4x4, Transcatalunya o alguna cosa així he vist a l'enganxina que portaven... m'aparto per que puguin passar, són uns quants... ens reagrupem de nou al carrilet.

Debatem que fer, si para a esmorzar, fer un cafè ràpid, o comprar alguna cosa. Jo prefereixo no parar, porto barretes i alguna fruita, en MAD es vol comprar alguna cosa a una pastisseria. De cop, el perdo... ha baixat per un carrer, intento trobar-lo, però no hi ha manera, reculo cap el carrilet, ja que segur ha de tornar... en efecte, me'l trobo amb una bosa i la seva pasta... parem a fer un mos a l'estació de Santa Cristina.



Enfilem pel golf cap a Sant Feliu, pugem pels corriols paral·lels a la carretera i en una patinada de roda sobre la sorra dono amb el meu cul a terre... quina caiguda més tonta!!! Intento aixecar-me ràpid, per que en MAD no m'enganxi, però no puc desfer-me dels automàtics i no hi ha manera... seguim pujant, de cop me sembla veure a en Xavi de TOT SUMA que surten de SFG amb la bici de carretera, nosaltres estem buscant un punt per on pujar el talus... comencem a corriolar per una zona propera a La Casa Nova, i no hi ha manera.... al final no podem seguir el track pels arbres caiguts, i al no trobar el camí correcte, i començo a improvisar. Pugem per una línia elèctrica, amb pendents importants, patino alguna vegada, hem de traginar la bici... apareixem enmig d'un camp prop d'una casa, i penso: si hi ha una casa ha d'haver un camí... en efecte, el seguim i enllacem amb el track de nou... trobem una antiga font molt interessant.



De La Casa Nova fins a Can Cabanyes, passem del track, comencem a pujar per la pista ample, donat que no volem assumir cap risc d'anar per corriols impossible i patejar més del conte... la pujada dura i monòtona... en MAD comenta que te molta son i que si es para es quedaria adormit... enfilem fins a Can Cabanyes... aprofitem per fer una barreta i descansar uns minuts.





Ara ja toca pujar fins a Cadiretes, intento fer-ho per un nou corriol, però en MAD s'estima més anar pel camí conegut... reculo i intento atrapar-lo... me costa!!!

Arribem a Cadiretes, on trobem una colla de suisos perduts... en angles ens diuen que volen anar cap a Sant Feliu, intentem guiar-los, i seguim...

Ara toca un tram de baixada brutal... aquesta vegada baixo jo primer, i en MAD me segueix de prop... de seguit toca pujar novament... un cop dur per en MAD que pensava que de Cadiretes tot era baixada fins a casa, li comento que s'ha de pujar el Coll de la Mallorca i m'ordena que busqui una alternativa... no vol pujar més. Portem més de 1.000 metres de desnivell i comença a fer caloreta... al final seguim el track i pugem... ell no recordava aquesta zona d'altres sortides per aquí i li ha agafat d'imprevist... he de parar a engreixar la cadena, ja que fa un soroll impressionat... coronem el Coll de Mallorca, i ara si que fem la última baixada fins a Llagostera... estem cansats, però no petats, me fan mal les cervicals, i les cames estan esgotades... ens liem a l'hora de creuar l'autovia... al final seguim junts fins al Pavelló... trobem al germà d'en MAD i a l'Arnau... l'Albert i jo decidim que farem de control al proper RoadBook infantil del Club BTT, com l'any passat!!!

Quedem per fer alguna nocturna aquesta setmana i cada escu a casa seu!!!

Bona sortida, i veient les dades estic molt content... mireu el perfil que punyetero que es!!!





Altimetria

Volta als pantans de Sau i Susqueda


Modalitat: BTT

Distància total: 48,46 km
Desnivell de pujada acumulat: 1345 m
Index IBP: 98

Avui, estava prevista la sortida del Club BTT Llagostera que fa la volta als pantans de Sau i Susqueda...

Havíem quedat a les 7:00 h ZULU +2 al mateix lloc de sempre, amb la salvetat que avui l'acostament el faríem amb cotxe... en Víctor portaria la furgo i en Tià el cotxe amb el portabicis... així que en MAD i jo ens presentem amb una ma a cada ou per tal de que ens portin... gràcies nois!!!

Hi ha l'Àngel i un company seu... arriba en Tià a l'hora que nosaltres... 5 minuts més tard (com sempre) en Víctor...

Carreguem les bicis, xarrem una estona... i en Pep? Havíem quedat que vindria!!! Una trucadeta de cortesia, i entra un sms... es troba malament i no ve...

Be, tenim el track, l'Àngel, en Tià i jo coneixem la ruta així que cap al pantà de Susqueda...

Quan estem apunt d'arribat, el germà d'en Tià, que venia pel seu conte, hens truca... la pressa està tallada i s'ha de donar una bona volta... quedem al desviament al Sot del Clascar.

Un cop tots junts, decidim sortir de la presa del pantà de Susqueda, ja que a la tornada evitarem la pujada d'uns 3 quilometres que hi ha del sot fins a la pressa...

Un cop arribem a la pressa, comencen els dubtes... alguns proposen saltar la balla de l'obra que te tallada la pressa per tal d'evitar la volta... al final valorem...són uns 5 quilometres de més que haurem de fer, i no hens pot endarrir molt... decidim fer la volta!!!


Descarregant les bicis



La pressa. Estan canviat les comportes i per això esta tallat

Iniciem la baixada per asfalt fins al Sot del Clascar, uns 2 quilometres... la temperatura fresca, de fet soc l'únic que ha sortit amb màniga curta i maniguets... la resta amb chaqueta o chuvasquero... de seguit comença l'ascens... ara ja entrem en calor... uns 3 quilometres més... intento mantenir una conversa amb l'Àngel, però no puc seguir el seu ritme... està fort com un toro... a cada pedalada se sent el neumàtic que pateix per no perdre tracció...

Be tornem a ser al punt de partida del track original i només hem perdut uns 15 minuts... la gent ja no està tant preocupada per la tornada...

Enfilem camí, cada escú al seu ritme... jo vaig dels últims, com sempre, però en aquesta ocasió tinc el PODER!!! El GPS!!!

Anem fent reagrupaments a cada trencant... on alguns aprofiten per inflar les rodes, ja que hi ha molta pedra a la zona que pot provocar un "snike bike"...



Les pujades segueixen a les baixades, és un camí molt trencacames i tècnic per les pedres... anem avançant a un ritme molt còmode per mi...

Comencem a trobar els primers imprevistos...



Jo m'enrecordo perfectament dels diferents desviaments, i l'Àngel i el germà del Tià també... quasi no fa falta GPS...

Arribem a una bifurcació... hem de decidir per on anar... el GPS diu que el camí del track és el de la esquerra... dubtem i m'avanço.... els hi faig un crit i venen, encara que pels improperis sembla que no m'han sentit...







De cop, el corriol es comença a tancar... hi ha despreniments, arbres caiguts, el camí es torna intransitable... jo no recordo aquesta situació, però ells si, així que seguim... perdem molt de temps, ja que hem de passar-nos les bicis, fer-nos pas entre la vegetació... no hi ha camí, estem fent camp a través amb la bici a l'espatlla...

Tot i això, gaudim d'uns regals en forma de imatges, que compensaran les esgarrinxades amb les romegueres i les ortigues... com tenim les cames!!!


Salt d'aigua


Per aquí hem anat


El final de la tortura


I les compensacions paisatgístiques

Finalment arribem a un camí transitable, que no vol dir ciclable, per la forta pendent... que de seguit ens portarà fins al Mas Puig de Ragols... on descansem uns minuts, mengem alguna cosa i bevem... Hi ha una pila on en Tià aprofita per netejar-se les esgarrinxades, amb tant mala sort que fica tot el peu dintre la pila... amb lo freda que estava l'aigua...


En MAD arribant al Mas Puig de Ragols


Merescut descans


El nostre objectiu

Ara toca guanyar alçada, havíem calculat que la pendent mitja que trobaríem a partir d'aquest punt és d'un 10%, però en algun punt te molt més... són 4 quilometres per guanyar 400 metres. Comencem a pujar... aquí si que cadascú al seu ritme... jo vaig al grup d'en Tià i en Victor... a mitja pujada en Victor marxa i connecto amb en MAD que va fatal. Me comenta que no es troba be... i li dic que no pari, que segueixi caminant... trobem uns 4x4 que fan la ruta a l'invers... es paren molt amablement per deixar-nos passar, i amb la intenció de no destorbar gaire apreto una mica... arribo a 187 pulsacions... no havia arribat mai!!!! En MAD no va be i baixo de la bici, començo a caminar amb ell.. fem una bona part de la pujada que queda a peu... estem patint!!!


Vistes durant la pujada

Al final la pendent afluixa una mica i tornem a pedalar... arribem a dalt de tot, on estan els companys esperant...

El camí pedregós ara es converteix en asfaltat, i les pujades donen pas a les baixades...


Ara toca baixar, amb El Pendis al fons

La baixada fins a La Riba, que són uns 10 quilometres, la fem en molt poc temps i a bon ritme, tot i les "pujadetes cabrones" que trobem intercalades a la baixada....


Cavalls de tir... els del fons, eh!!!


Les vistes són impressionants

Fem una barreta, ja que no tenim temps, i baixem fins a la pressa de Sau...

Aquí ja comencem una zona més suau, amb constants puja i baixes, encara queden 20 quilometres i les forces comencen a anar justes... patim 3 punxades, una "pàjara" i arribem sobre les 14:30h al punt de partida... me sona el telèfon, és en Pep... pregunta com ha anat en el precís moment que arribem en Tià i jo... minuts més tard, en Víctor i en MAD, l'Àngel i el seu company i el germà d'en Tià...

Estem rebentats... molt cansats!!! Recollim i cap a casa!!!

A la tornada, amb el tran-tran del cotxe, la radio per veure com anava la Formula 1 i el solet, m'he quedat adormit... menys mal que en Tià m'ha començat a parlar, que si no me quedo al cotxe!!!

A la tarda tenia molt de fred tot i que m'he estat una bona estona sota l'aigua calenta de la dutxa... imagino que he quedat tant buid que no tenia energia ni per escalfar el cos...

Ara, estic petat, amb les cames que me couen per les ortigues i les esgarrinxades, i cansat, molt cansat!!! Menys mal que he fet una bona migdiada!!! Però ha valgut la pena!!!


Altimetria


Per cert, les dades del pulsòmetre certifiquen que ha sigut durilla, però no tant:
FC màx: 188 (104%)
FC med: 130 (72%) -> Contant les parades... uf!!!!
Calories consumides: 4105