Quan vam fer la prospecció de la ruta al juliol, vam tenim molt clar tots, que s'havia de incloure dintre de les sortides del Club.
Avui ha tocat estrenar el calendari de sortides (pels grans) amb aquest recorregut. L'expectació era màxima, i 14 beteteros inicialment, i 16 finalment, hem estat rodant per la zona de Romanyà i Calonge, descobrint nous indrets.
Moment de la sortida. Feia fred
El recorregut ha sigut accidentat, dels que més recordo. Segur que molt te a veure la quantitat de gent que hi érem.
A la primera baixada ràpida, noto una derrapada i veig alguna cosa que me vol avançar. Després un cloc metàl·lic. Me giro, i en Dani petit és a terra. Paro i miro d'ajudar-lo, però s'aixeca pel seu propi peu. No ha sigut res.
Ens fiquem per un corriol, on anem planejant, esquivant arbres... entretingut. Al final i al reagrupar-nos, fem la foto de grup.
Foto de reagrupament a la sortida del corriol
Seguim per Ridaura, i pugem per una de les "infinites" pujades que hi ha del carril bici cap al Pla de Panedes. L'anomenem el Surolí pels arbres que hi ha al recorregut. Passem per la zona on vaig fer el "Superman" al ficar-se una branca entre la els raid i la forquilla. M'ho miro amb deteniment.
Les branques que te fan volar (o trencar el canvi)
Nou reagrupament i cap a Romanyà...
Tots a la sortida del Surolí
En Marc i en Fernando s'han afegit a la zona de Ridaura, i han seguit amb nosaltres fins a Romanyà
Enfilant cap a l'Aldrich
Quin grup. Feia patxoca.
Reagrupaments.
Corriols
Pujades
Pugem pel GR. fins a la Roca Grossa d'en Cases. Avui el dia era fantàstic, i permetia gaudir d'unes vistes magnífiques.
La roca grossa d'en Cases. Un bloc de granit que aflora al talús de la muntanya.
Ens fem una foto de grup, que no ha sortit, i enfilem cap a Font Josepa. Al passar per un corriol, patim dos punxades. En Pep que l'ha segellat amb el líquid, i en Jesús que ha hagut de posar càmera.
Reparant la punxada a Font Josepa
Les ferides d'en Dani
Un cop les punxades s'han reparat, enfilem cap a la Zona de Calonge per anar a busca l'objectiu del dia. El bosc de les canyes de bambú.
Els supervivents.
29ou Power
Un cop assolit l'objectiu tornem cap a Romanyà. El camí és dur. Trobem arbres entrebesats, zones complicades, on s'ha de tirar de força bruta... i el pitjor... els tronquets que no deixen pedalar amb ritme...
Pujada llarga, i amb la dificultat afegida dels tronquets. per sort, s'ha fet camí.
Un cop a Romanyà, de nou, reagrupament. Fem balanç, i en Josep ha caigut. Recontem i sembla que falta gent. En Pep, en Tià i en Jesús triguen. En Pep ha tingut problemes amb la punxada d'abans i ha hagut de desmuntar el seu sistema Tubeles casolà i li ha costat una mica...
El grup es desfà i quedem 6 dels 16 inicials. Enfilem per un corriol molt trencat al principi, però divertidíssim al final. El corriol va a petar al carril bici, i donat l'hora que és, decidim enfilar-lo cap a casa per tal d'arribar a una hora "prudent"
Al final més de 40 quilometres i 1.100 metres de desnivell, amb 2 caigudes, 2 punxades (podríem dir 3) i molt bon rotllo i companyerisme. Això s'ha de repetir!!!
Si voleu veure més fotos, avui el reporter oficial ha sigut en Pere i ha fotut una molt bona feina. Gràcies noi!!!!
Avui he fet festa a la feina per fer gestions i m'ha quedat un forat després de dinar. Amb el menjar encara a la boca, he agafat la bici de carretera per fer la típica volta per rodar.
La intenció era rodar i gaudir de les magnífiques temperatures que estem tenint aquesta tardor, però a mida que anava rodant s'ha convertit en un repte.
Enfilo cap a Girona, amb unes sensacions excel·lents. Penso que el descans de diumenge a la tarda i el no haver de matinar excessivament avui ha fet efecte, però el vent que m'empeny emmascara les sensacions reals.
Les xifres que veig al comptaquilòmetres són impressionants, i com fa tant de temps que no agafo la prima, me semblen d'escàndol. Me planto a Girona amb una molt bona velocitat mitjana tot i les obres de asfaltatge entre Quar i Girona, que m'han enganxat.
Un cop a Vilablareix enfilo cap a Santa Coloma. El vent que m'estava empenyent, ara bufa lateralment, i en ocasions de cara. Al comptaquilòmetres començo a veure xifres més normals, però l'esforç que he de fer per mantenir-les és dur.
Analitzant les dades, el meu plantejament, ara, és petar i mirar de no baixar massa la mitjana que porto.
Arribo a Aiguaviva i atrapo a un Bici Oci, que crec comença el seu entrenament, i es posa a roda. La pujada a la sortida del poble és un infern, entre el vent i l'esforç arribo al meu màxim de pulsacions, a tot això, el Bici Oci s'acomiada de mi.
Segueixo camí i acostumat a batre records de velocitat a la baixada de Sant Dalmai, la faig a una velocitat molt i molt discreta, frenat pel vent.
Fins a Santa Coloma ha sigut un infern, amb el vent parant-me totalment. Tot i això segueixo mantenint la mitjana a la zona on jo vull.
De Santa Coloma a Riudarenes, i al estar una mica més protegit, els quilometres han passat depressa i sense tant esforç. La mitjana segueix igual.
A la rotonda de Riudarenes enfilo cap a la N-II. Ja les forces van justes i les dos últimes pujades me fan aixecar de la bici. La mitjana segueix intacta.
M'incorporo ràpid a la N-II. És un tram que no m'agrada gens, però el faig ràpid. Aquí si que entre els camions i el vent ho passo malament. Les cames comencen a estar carregades i no puc deixar de pedalar, ja que si no després costa molt tornar-hi.
Agafo el trencant cap a Caldes, i ja amb més tranquil·litat segueixo amb un ritme còmode i a l'hora exigent, ja estic veient el final i me puc dosificar.
Enganxo tots els semàfors de Caldes. Veig que la mitjana s'en va a can pistraus. Un cop amb via verda, la pujada a la sortida de Caldes la faig tota aixecat i arrosegant tot el que puc, però no puc recuperar el temps perdut.
Passada la rotonda ja intento donar-ho tot, les cames couen, tot i això, tinc el meu objectiu a l'abast.
Arribo a Llagostera i la xifra que surt al comptaquilòmetres està molt propera a la que jo volia. M'ha sortit 29 km/h en 60 km.
Per mi és tot un exit en les condicions en que he fet el "test", totalment en solitari i amb un vent de cara durant bona part del recorregut.
Després de la dutxa i els estiraments no dono per mi ni un cèntim. Estic rebentat!!!! Però content!!!
Amb la colla del Club vam sortir per fer un simulacre/prospecció del recorregut d'una sortida nocturna que tenim planificada pels vols de novembre.
Var ser un d'aquells dies en que me sentia malament de bon començament, però que quan ja tornàvem estava pletòric.
Patin a les pujades
No podria perdre la roda bona
Els que marcaven el ritme
El reporter
Un cop a Romanyà vam trobar a un seguidor del Club que ens va acompanyar una estona. a la seva edat 11.000 km a l'any!!!
A dalt, a les Mirandes
Màquines de pedalar
Ja de baixada vam carregar aigua a diferents fonts, i investigant nous camins.
Al final, crec que ha quedat un recorregut molt xulo.
Dissabte tarda - Outdor Experience - Caminada Temps d'aventura
Dins l'esdeveniment Outdor Experience, el programa Temps d'aventura, celebrava la típica caminada anual. En aquest cas per la muntanya de Montjuic, a Barcelona.
Vaig aprofitar per compartir amb el meu germà petit i la meva cunyada, una tarda d'activitats per la muntanya.
La passejada va donar la volta a la muntanya, compartint part del recorregut de la Copa Catalana de BTT que es celebra avui. Al final 6 quilometres i pico, amb molta xafogor i una organització impecable, amb regals i avituallaments inesperats.
Al vespre, i al tornar, per casualitat, vam coincidir amb una de les representacions que fan a les fonts de Montjuïc... tot un espectacle totalment recomanable.
Diumenge matí - Sortida amb la mainada
El Club ha programat una sortida pels més menuts, celebrant al final del recorregut, el típic esmorzar de tardor.
Uns 42 ciclistes ens hem donat cita a primera hora del matí per fer una volta d'uns 10 quilometres i fer gana per menjar la botifarra que ens esperava al Casal.
Diumenge mig dia - Rodant pel carril
Després de l'esmorzar i recollir una mica, he fet un volt pel carril. En aquesta ocasió ha tocat cap a la costa. 30 quilometres a ritme suau, suau...
Com demà juga el Barça, avui hem fet la nocturna setmanal. Avui érem uns quants més!!!
La primera intenció era fer el final del circuit de la Marxa per Parelles i tastar el corriol que vam netejar diumenge...
Baixem per aquí, pugem per allà... anem recordant tots els puges i baixes... quan de cop se sent: "vinga, entrem al corriol!!!". Seguint el recorregut previst, no toca. Encara queda una pujada i una baixada. De fet, el corriol es farà en sentit invers.
No podem esperar més i es fiquem davant els més tècnics... ostres per aquí no passo!!!, que estret!!!, que guapo!!!, ostres, aquesta rampa!!!, ostres que llarg!!!
Al final ens quedem en Dani i jo sols, mentre ja no queda rastre dels de davant... tècnic, i divertit. S'ha de provar de dia!!! Aneu retallant els manillars!!!
Ara si pugem per on havíem de baixar i baixem per on havíem de pujar... última pujada i cap a casa... quan de cop un senglar d'uns 200 quilos s'ens fot davant!!! En Dani que és el que l'ha vist més de prop encara els te allà dalt... quina pujada d'adrenalina li ha fotut!!! Aquest no dorm avui!!!
La primera opció me l'ha donat en Carles. "Catifa". En referència a com ha quedat el corriol després de recuperar-lo per incloure'l al recorregut de la IV Marxa per Parelles.
Així estava el tema
Així ha quedat
Al final m'he decant pel que veieu. Estic tirat al sofà, arreblegat, desfet, rebentat... el podall i el rasclet han pogut amb mi!!!
Ahir dimecres jugava el Barça. Jugava a les 22:00, l'hora justa en que solem arribar de les nostres sortides nocturnes, però entre que reculls, fas uns estirament i te dutxes, i veient el resultat de diumenge (8 gols), teníem por de perdre'ns 3 o 4 gols. Així que vam passar la sortida a dijous (avui)
Comencem tirant cap a Ridaura, sense rumb fix. Havíem parlat d'anar a inspeccionat el recorregut de la propera sortida nocturna que organitza el Club, però desistim ja que s'ens podria fer tard.
Decidim anar fins al Puig Aldrich i tornar... baixem a Ridaura, pugem al Puig dels Lladres, i ens endinsem en el bosc... un fort soroll a l'esquerra ens indica que hi ha alguna bestiola grossa caminant per allà. Uns metres mes endavant, una branca caient d'un arbre trenca el silenci, propinant-nos un bon ensurt, i accelerant el nostre cor, encara més del que ja ho està. Tres senglars, surten de la nostra dreta, enfilant el camí davant nostre, tornant, de seguit, al bosc a protegir-se.
Arribem a dalt. La tornada vertiginosament ràpida, amb un tram rapidíssim enganxat a en Pep. Afluixem el ritme i baixem el Suroli. Arribem a un desviament i esperem. Ens reagrupem i anem avançant a relativa poca velocitat. De cop sento que la bici es frena en sec de davant. Un tronc s'ha ficat entre els raids i la forquilla. La bici comença a aixecar-se de darrera, i jo inicio el vol. La trajectòria, que fins ara ha sigut ascendent comença a ser descendent, de manera molt ràpida. Estiro les mans i toco terra, per poc no pico primer amb el cap. Les ulleres han volat, tinc la bici a sobre. Estic sencer, i amb tots els companys a sobre, preocupant-se del meu estat (gràcies nois). No hi ha ferides sagnants, una petita pelada al genoll i al colze. El pitjor està per dins, un bon cop que es va inflant per moments al colze i un dolor incipient sobre el genoll esquerre.
Tornem ràpid, abans de refredar-me.
La roda, la forquilla, la bici, està intacta. Increïble.
No ha sigut res, però he volat com en Supermant!!!!
Ara me posaré seriós: Puc entendre que es facin servir màquines trituradores, per convertir les branques dels arbres caiguts, en futura matèria orgànica, que alimentarà als arbres que queden. Segur que és l'opció més econòmica i més sostenible. El que no puc entendre és que deixin aquests troncs al mig del camí. Avui en Toni s'ha clavat un que li ha escopit la roda del davant. Jo he fet un curset de vol sense motor accelerat. No és normal això!!!!
PD: Sabeu si hi ha algun maiot de Superman al mercat!!! Després d'això crec que, si existeix, me'l compraré.
Ahir al vespre me va trucar en Duran per veure si sortíem avui. Li vaig comentar les intencions: Sortida a les 9 amb el recorregut per definir. S'apunta.
Quan penjo el telèfon, m'adono que demà ho passarem be si li deixem fer.
Avui, puntual com sempre s'ha presentat a la cita. Curiosament s'ha presentat amb la bici de ralli, quan jo pensava que ho faria amb la d'enduro. M'he alleugerit una mica. Després han aparegut en MAD i en Dani.
En MAD, i després de les punxades de la Desfrenada, ha renovat neumàtics, deixant de banda els Schable i passant-se als Maxxis ADvantage que tenen molt bona pinta.
Decidim anar fins a la Trencada, i un cop a dalt, buscar una baixada cap a Llagostera.
Només començar el primer ensurt mecànic del dia. A en Dani se li va
doblegar la patilla del canvi durant la sortida nocturna del dimecres, i la cadena se li ha ficat entre els pinyons i els raids, i ha costat una mica treure-la.
Fins a la trencada hem anat a bon ritme, camins de bon rodar, passant el Riudura, que ara està sec, i pujant el tall del camí que va fins a Can Cabanyes traient el cor per la boca.
Un cop a dalt ha començat el festibal. Enllacem corriol rera corriol, alguns coneguts, altres de nous, alguns més técnics altres més fàcils.
Sempre en Duran i en MAD davant, demostrant la seva tècnica, i per darrera en Dani i jo.
No hi ha hagut incidències destacables. Be si. He intentat sortejar una arrel sense estirar el manillar amunt i per més 29ou que portava.... plom, era massa gran i a terra sense conseqüències.
Ja cansats de corriols, hem enfilat cap a Solius, Mas Patxot i de nou a la zona de Ridaura, per pujar per Can Nadal.
En MAD, que tenia pressa, ha marxat abans i ha tornat pel carril.
Nosaltres hem finalitzat el recorregut amb teràpia d'hidratació.
Temps: 1h 21min Desnivell de pujada acumulat: 523 m Índex IBP: 40
Com cada 11 de setembre anem a la Desfrenada.
Aquesta era la primera cursa d'en Dani, així que ahir vam estar xerrant una estona. S'havia sentit parlar molt d'un corriol de 4 quilometres molt tècnic, de zones no ciclables. És a dir, la volta llarga donava una mica de por. Be, por no, però si que es podia fer excessivament llarga si era molt tècnica, ja que la tècnica no és el nostre fort. La curta, semblava d'aquelles que quan acabes te quedes a gust, és a dir, que s'et queda una mica curta, però preferim fer aquesta última opció per que en Dani conegues aquest mon de les marxes.
Un cop a la sortida, som un bon grapat del Club BTT Llagostera, i aprofitem per fer la tradicional foto del Club a Besalú.
La organització fa el corresponent breafing, i sona l'himne.
Comença la marxa. En MAD me pregunta que que fem. Jo li dic que faci el que vulgui, que en Dani va a fer temps i jo ja veuré, segons les sensacions.
Comencem el recorregut pels carrers del poble. M'ha agradat molt, tot i que al trobar, de tant en tant, algun cotxe aparcat, hi havia el perill de picar contra ell. Ens anem avisant del perill i arribem a unes escales. Ha sigut divertit veure a la gent avançant-se a les escales. Veig que m'avança en MAD. En Pere, en Josep i en Dani m'han passat pels carrers.
En Dani Guinó
En Pere
En Dani Troy
El video d'en Calos Teodoro
Sortim del poble i comença la pujada. Camí ample, poca tècnica i pedals. Jo vaig preocupat per si se me queda curt el "desarrollo" i començo a pujar prudentment. Vaig a un ritme còmode, no vull avançar a ningú per si a la propera rampa la cosa es complica i el destorbo. Aprofito les paelles per avançar els que si que van a un ritme molt inferior a mi.
Pugem, pugem i pugem. Cada vegada el terreny va empitjorant, però segueix sent molt i molt còmode. Es van quedant companys, vaig agafant confiança a la nova bici, i veig que puc apretar una mica. Decideixo forçar una mica el ritme en el moment que trobem una paella amb un tram tècnic que dona accés a un corriol. Trobo davant meu dos nois que han posat el peu a terra, però jo passo sense problemes, agraint-lis el fet d'haver-me deixat provar de passaf.
Arribem al avituallament i és un caos. No per l'organització, si no per la gent que deixa la bici en qualsevol lloc, que creuen el camí sense mirar. Miro el comptaquilòmetres, i veig que portem molts pocs quilometres (acostumat al que fem últimament), no me falta res. A més el que veig, refrescos i melò, no és el que més me ve de gust. Vaig be. Tiro.
De cop m'adono que hi ha el desviament de la llarga i la curta, i no he vist el cartell, així que he de recular per veure cap on he de tirar.
Enfilo el recorregut de la curta, i no veig a ningú. Començo a preocupar-me per si m'he equivocat de camí, ja que no trobo a ningú, no hi ha cap cinta, ni cap marca. De cop veig una cinta, i confirmo que estic al camí bo. Comença una baixada molt i molt ràpida que s'ha de fer amb prudència. Una tabanada a la velocitat a la que es baixa, i amb les pedres que hi ha pot fer-te molt mal.
De cop veig a en MAD que s'està apartant a la bora. Tinc la sensació de que ha caigut, i ha petat la llanta. Li pregunto que ha passat, i me diu que només ha punxat i que tiri.
Enfilo cap a baix a tota llet. Be, deixo un marge ja que com he comentat, una caiguda podria ser molt dura. Anem alternant corriols amb camins, però quasi tots piquen avall. Quasi tots, menys un "repetxon" que se m'atraganta. Collons, amb les cames fredes, qui ha posat aquesta rampa aquí? Començo a buscar la relació de canvi que toca, però ja m'adono d'un dels petits problemes que te el anar amb dos plats. Quan passes del gran al petit, i has apurat pinyons fins al final (36), el fet de baixar i baixar pinyons per buscar la relació que toca, te fa perdre velocitat i inèrcia, que és el problema de les 29ou.
Després de superar aquesta rampa, seguim baixant alternant camins, corriols, alguna pujadeta que posa a proba les cames.
En mig de la baixada trobo el segon avituallament, pero els veig tard, i decideixo no parar i seguir.
Trobem el pas d'una riera i al sortir de la corba veig lluny un maiot groc. Me sembla que és en Dani, i me proposo atrapar-lo. El terreny, planer, és favorable per les meves característiques, així que m'exprimeixo a tope. A dos quilometres de meta, l'atrapo, però no és en Dani, són dos noies de Figueres, però aprofito per avançar-les i guanyar un parell de posicions. Segueixo a la velocitat que m'havia marcat, i avanço a un parell o tres corredors més, i arribo a meta.
Els Arnau's fent relleus
En Dani afrontant els últims quilometres
Avançant per l'interior
En Quim
Uf!!! Quina rostida final!!!
Trobo a en Dani, i acaba d'arribar. Be, fa un parell o tres minuts. La veritat és que hi ha poca gent a l'arribada, i anem a fer la botifarra. Hi han els Arnaus del Medina, que han fet 1h05min aproximadament... quines maquines amb 13/14 anys.
Arriba en Quim, que ha fet la llarga. Quin tio, com ha tirat. Ens corrobora que el recorregut llarg era molt tècnic i difícil, així que ens alegrem d'haver encertat amb el recorregut.
En Quim creuant el riu
En MAD no arriba, passa l'estona i veiem que s'endarrereix molt. Comencem a preocupar-nos. L'Arnau surt a buscar-lo, i torna un parell de vegades per preguntar si ha arribat.
Després d'una estona apareix. Ha punxat dues vegades i se li ha clavat el fre davanter, així que ha abandonat i l'han hagut de portar amb el cotxe escombra.
Arriben en Josep i en Dani Guinó (llarga). El fill ha guanyat al pare en aquesta ocasió. I després en Pere (llarga).
En Dani i en Josep (29er power)
Bon ambient, bon rotllo i una organització impecable. Només he trobat el marcatge del circuit una mica escàs. Tot els desviaments estaven molt ben senyalitzats, però de vegades es necessita, quan estas dins d'un camí, confirmar que vas be.
Desfrenats, felicitats!!!
Si trobo fotos i les classificacions, ja les penjaré.
Ahir me la van donar. Una flamant NINER EMD. Si. Una 29ou.
No vaig poder estar-me i vaig sortir a fer un volt pels corriols del bosc de la Torre i rodar una mica pel carril. Les sensacions són de comoditat i velocitat.
Avui, amb en Manel i en Dani he fet el preestreno. Pujada al Poblat Iberic. El camí encara esta brut, però les sensacions són molt bones. M'explico. M'he tirat de la moto i he demanat la bici amb una transmissió SRAM 2x10. Dos plats i 10 pinyons. Vaig estar mirant, calculant i amb aquesta configuració, sumat a les rodes de major diametre, només perdia la combinació plat petit pinyó gros i plat gros pinyó petit (comparat amb la transmissió 3x9 que portava a la 26is), tot hi això, tenia les meves reticències. Avui he aclarit moltes dubtes. Els dos plats són suficients, i és mol més còmode ja que sense canviar de plat tens moltes mes opcions a l'abast. És com el compac a la de carretera, vas amb el plat gros, fins que les coses és compliquen.
La sortida ha anat genial. Estirar una mica les cames per la Desfrenada de demà, crec que ha anat be. El pobre Manel ha tingut un parell de caigudes al barallar-se amb un tronc que hi havia al terre i, tot sigui dit, no portar les cales fixades com hauria de ser.
Les conseqüències "visibles" de la caiguda
En Dani també ha llepat. S'ha barallat amb un arbust que hi havia al mig del camí.
Al final, ha sigut divertit, i jo no vaig demà a la Desfrenada sense coneixer la bici.
El major error: ABANDONAR-SE L'arrel de tots els mals: L'EGOISME La distracció més bella: EL TREBALL La pitjor derrota: EL DESÀNIM Els millors mestres: ELS NENS La primera necessitat: COMUNICAR-SE El pitjor defecte: EL MAL HUMOR La major felicitat: SER ÚTIL A ELS ALTRES L'ésser més perillós: EL MENTIDER El sentiment més roí: LA RENCUNIA El regal més bell: EL PERDÓ La ruta més ràpida: EL CAMÍ RECTE L'arma més eficaç: EL SOMRIURE El millor remei: L'OPTIMISME La major satisfacció: EL DEURE COMPLERT El més bell de tot: L'AMOR
Entrades
