Desnivell de pujada acumulat: 645 m
Índex IBP: 43
Amb en Miquel havíem comentat de sortir el diumenge a fer una ruta ràpida.
Aquest cap de setmana és Festa Major a Llagostera, així que tots dos teníem compromisos i havíem d'arribar a una hora límit.... les 11h.
La solució... sortir abans... així que quedem a les 7h del matí. L'Albert (el meu germà mitjà) s'apunta i arriba a casa meu a les 6:55 h.
La proposta d'avui és pujar a la Trencada.
Així que després de les salutacions i els comentaris de la sortida de dissabte, emprenem la ruta cap a el Pla de Sant Llorenç.
Baixem ràpidament cap Can Moner. És una baixada amb un camí relativament ample, ple de corves i tobogans. La veritat que avui he disfrutat la baixada com feia molt de temps que no ho feia!!
Creuem el riu que baixa sec... i comencem l'ascens paralels al riu. El ritme que porten en Miquel i l'Albert no és de'anar de passeig, i me costa seguir-los, encara que no els perdo de vista.
Arribem a una de les pujades amb més pendent de la ruta... la pujem tots a caball, encara que un cop amunt necessitem una estona per baixar les pulsacions.
Ara anem per un corriol bastant planer, amb alguna zona una mica técnica on l'Albert te un parell d'ensurts... porta uns pneumatics amb molt poc tac i molt dur totalment incompatibles amb aquest terreny.
Arribem als peus de Sant Baldiri, on fem una estoneta de tertulia. És una de les coses que m'agrada sortir amb en Miquel, que de tant en tant parem i reposem les cames.
Aquest cap de setmana és Festa Major a Llagostera, així que tots dos teníem compromisos i havíem d'arribar a una hora límit.... les 11h.
La solució... sortir abans... així que quedem a les 7h del matí. L'Albert (el meu germà mitjà) s'apunta i arriba a casa meu a les 6:55 h.
La proposta d'avui és pujar a la Trencada.
Així que després de les salutacions i els comentaris de la sortida de dissabte, emprenem la ruta cap a el Pla de Sant Llorenç.
Baixem ràpidament cap Can Moner. És una baixada amb un camí relativament ample, ple de corves i tobogans. La veritat que avui he disfrutat la baixada com feia molt de temps que no ho feia!!
Creuem el riu que baixa sec... i comencem l'ascens paralels al riu. El ritme que porten en Miquel i l'Albert no és de'anar de passeig, i me costa seguir-los, encara que no els perdo de vista.
Arribem a una de les pujades amb més pendent de la ruta... la pujem tots a caball, encara que un cop amunt necessitem una estona per baixar les pulsacions.
Ara anem per un corriol bastant planer, amb alguna zona una mica técnica on l'Albert te un parell d'ensurts... porta uns pneumatics amb molt poc tac i molt dur totalment incompatibles amb aquest terreny.
Arribem als peus de Sant Baldiri, on fem una estoneta de tertulia. És una de les coses que m'agrada sortir amb en Miquel, que de tant en tant parem i reposem les cames.
Queda la última pujada i arribem a la carena de la muntanya. Les vistes, com sempre, són magnifiques, amb tot el mar de fons. Aquí decidim per on tornar.
Tots dos tenim el record de la ruta del Pollastre que vam intentar per separat fa uns 15 dies. La veritat, la meva esperiencia no va ser dolenta, però no m'agrada garire això de les trialeres... si és que se les pot dir així.
Decidim anar cap a Sant Feliu. Pasem per Can Codolar i a uns metres mes endavant, trobem un plafò amb els itineraris marcats.
Consensuem seguir el GR-92, passant per Pedralta, i en direcció Romanyà, interceptar-lo al carrilet per tornar. Sembla la ruta més ràpida. S'ha de dir que cap dels presents havia passat per aquest camí mai i que per nosaltres començava la aventura.
L'estudi de la ruta.Així que enfilem pel GR. Als poc metres comencem a trobar un asces complicadisim, mes de BikeTrial que de BTT, baixem del les nostres montures i comencem l'ascens amb les bicis al coll.
Alternem zones intransitables amb zones ciclables (molt poques).
Punxo novament, ja porto dos en dos caps de setmana. La meva mitjana s'en va a fer punyetes i començo a pensar en les bondats del tubeless.
En aquest moment, proposem tornar pels nostres pasos, ja que ningú està disfrutant. Entre tots ens convencem que no pot ser tot el camí així, i seguim.
La pujada a peu
La baixada, també a peu. Quins Pedregots!!La baixada cada cop és pitjor. En els moments en que realment és pot anar sobre la bici la sensació d'inseguretat és molt alta. La veritat, acabo d'aborrir les trialeres per una bona temporada.
Arribem a la Casa Nova. Aquí ja l'hora s'ens tira a sobre i proposo baixar fins a Sant Feliu per asfalt i tornar pel carrilet. Me secunden tots i baixem pels carrers de la Urbanització a tota màquina fins a Sant Feliu.
Un cop a Sant Feliu, proposo baixar fins a Santa Cristina pels corriols paralels a la carretera. Ja desconfien de tot i me pregunten si els conec. Els hi dic que si i que me segueixin. M'ho passo pipa baixant.
Fem un tram de carretera fins al carrilet i ja enfilem pel carrilet. Hi ha mota gent, fa un dia molt bo.
Veiem un grup que està reparant una punxada en un banc. Quina sort punxar en un banc!!!
Seguim, i en Miquel te ganes de forçar una mica la màquina... tira com un poses. L'Alber afluixa una mica i seguim un bon ritme.
Fa molta calor i costa pujar, en Miquel està esperant al creuement de Panedes, i tornem a anar junts fins a Llagostera.
Arribem a la Casa Nova. Aquí ja l'hora s'ens tira a sobre i proposo baixar fins a Sant Feliu per asfalt i tornar pel carrilet. Me secunden tots i baixem pels carrers de la Urbanització a tota màquina fins a Sant Feliu.
Un cop a Sant Feliu, proposo baixar fins a Santa Cristina pels corriols paralels a la carretera. Ja desconfien de tot i me pregunten si els conec. Els hi dic que si i que me segueixin. M'ho passo pipa baixant.
Fem un tram de carretera fins al carrilet i ja enfilem pel carrilet. Hi ha mota gent, fa un dia molt bo.
Veiem un grup que està reparant una punxada en un banc. Quina sort punxar en un banc!!!
Seguim, i en Miquel te ganes de forçar una mica la màquina... tira com un poses. L'Alber afluixa una mica i seguim un bon ritme.
Fa molta calor i costa pujar, en Miquel està esperant al creuement de Panedes, i tornem a anar junts fins a Llagostera.
Entrades
2 comentaris:
En referència al tubuless: abans de passar-te t'aconsello que canviïs de marca amb les camares. Abans de montar la nova camara, repasa amb la mà la coberta pel seu interior, no fos cas que t'hagi quedat una petita punxa.
He vist montades amb el famòs líquid unes llandes i dir-te que segons com sigui la punxada per molt líquid res de res.. Que triga en sellar i fer el "tap" al poro i que si rebentes o tens un tall al lateral de la coberta el líquid no et farà res.
En fi... de totes formes ja pots estar content perquè mira que no punxar dissabte!
Salutacions,
Hola!
Les punxades han sigut en diferents rodes, i sempre, abans de muntar la nova càmera reviso que no hi hagi la punxa. En tots dos casos la vaig treure.
Ara les dues càmeres són de diferent marca. A veure que tal funcionen.
El meu germà portava tubeless i es veia sortir el suquet verd i res a seguir...
Ja veurem que faig... de moment tinc dos càmeres reparades....
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada