Cabrerès 2010

Divendres

Les cames les tenia "torpes", com pesades, necessitava agafar la bici. Tenia intenció de trencar el descans que m'havia imposat i fer una pujada a Sant Grau després de plegar de la feina, i descansar dissabte... en MAD m'envia un SMS on me convida a sortir dissabte amb ell... li demano si serà una sortida suau i respon que si. Posposo la sortida de divendres a la nit i la canvio per la de dissabte.

M'acosto al taller de l'Oscar per veure si ja te la Stumpjumper, que m'anirà més be que la Giant per la Cabrerès... encara no esta... m'hauré de conformar amb la rígida.

Dissabte

Sortim en MAD i jo a les 8 en punt... esperem a en Duran uns minuts de cortesia, ja que en MAD i ell van estar parlant divendres, i possiblement s'apuntaria. No ve. Decidim la ruta... el destí Sant Feliu, definir per on arribar era la nostra tasca... proposo anar fins a la Font Josepa, baixar pel GR, Puig dels Lladres per la carretera, un altre cop el GR i carrilet fins a SFG. Li demano que me vagi esperant, ja que la meva intenció és no forçar molt i reservar per diumenge.

Al final van caure 52 km, això si, a ritme patxanguero i 120 pulsacions de mitjana. Vam xerrar molt, com feia temps que no ho fèiem... vaig gaudir molt d'un dia de BTT, sense preses ni l'estres d'últimament. Fins i tot va caure un "Bike and Breakfast".

A la tornada, ja a la costa d'Alou, trobem a en Josep. És uns dels que ha anat a la TITAN representant el Club BTT Llagostera. Després de tornar ha patit força amb unes pedres al ronyó que li han fotut canya... ja torna a pedalar. Bona senyal!

Vam xerrar de l'experiència de la TITAN, del que li va passar el primer dia (es va perdre), de com li va afectar això, de com estava muntat tot... un altre dia ampliarem més la conversa.

Per dinar uns macarrons expres i una bona migdiada... de les de pijama!!!

Diumenge

Sona el despertador a les 4:35... no m'ho puc creure!!! M'aixeco i me vesteixo. Ho tenia tot preparat de la nit anterior.

Entro a ala cuina i s'ha d'esmorzar... preparo un bocada de gall d'indi i formatge, un cafè amb llet i torrades... no entra!!!

Sento el cotxe de l'Albert que me ve a buscar... carreguem les bicis, les boses i cap a l'Esquirol. És de nit, molt de nit... trobem a tots els joves del poble que surten de la festa nocturna, i és que estem de Festa Major.

Aprop de San Julià de Vilatorta, comença una boira tancada, no veiem res... el GPS ens va guiant... entrem a l'Esquirol i ens indiquen on aparcar.

Anem a buscar els dorsals... tot molt ben indicat, menys mal, ja que amb la boira costa orientar-se. Agafem els dorsals... tot està molt ben organitzat... truca l'Ignasi.

L'Ignasi és el company de sortides de l'Albert (el meu germà) i ha vingut a disputar la marxa...

Repartim els dorsals, les brides, les barretes, els tiquets dels bocatas i quedem de nou a la línia de sortida...

Fa molt de fred i l'Albert ha vingut en màniga curta... està tremolant... comença a sortir el sol.

Arribem a la línia de sortida i la gent està preparada... és pot sortir entre les 7 i les 9h. Aquest any no hi ha xip, per la qual cosa no se com es controlarà el temps... jo per si de cas me cronometraré amb el pulsòmetre.

Moment de la sortida... la gent super concentrada...


L'Albert i l'Ignasi abans de sortir

Veiem com surten els primers... hi ha dos de bicis Morenito que surten disparats... de seguit els primer embus i el ritme tranquil...

Decidim sortir... seguim escrupolosament el recorregut marcat de la sortida per veure si ens controlen el temps... sembla que aquest any no hi ha control de temps.

Comencem a ritme molt i molt tranquil... una volta pel poble, i de seguit iniciem la baixada per un corriol... coneixerem el primer enemic del dia... una barreja entre fang, caca de vaca i pixat de vaca... molt i molt enganxós i amb nul·la adherència... ho notarem de seguit a la primera pujada del dia, consistent en un ascens per un massis de pedra desgastada per l'atmosfera, que juntament amb les restes de "xapapote" fa que sigui complicat mantenir-se en peu donades les constants patinades de les rodes...

En aquest moment coneixerem el segon enemic del dia... els companys ciclistes... tots volen avançar a qualsevol cost... t'avancen per la dreta, per l'esquerra... alguns agosarats fins i tot per sobre... algun afilador m'han fet!!!

Arribem a un camí formigonat i la cosa canvia una mica... primer baixar i després pujar... aquí ja s'estira el pilot, i comencem a prendre les posicions naturals segons el nivell de cadascun... de cop m'adono que no tinc darrera ni a l'Ignasi ni a l'Albert... decideixo esperar-los per no fer la marxa totalment en solitari...

Parada tècnica de reagrupament


Arriba l'Ignasi


Arriba l'Albert... se li ha xupat la cadena

Ja tots en grup, comencem la pujada... primer per camí formigonat, després per un caminet de pedra i xapapote... anem a ritme tranquil... l'Ignasi es despenja per davant, l'Albert me segueix... anem avançant posicions, però el més prudent és mantenir el ritme del pilot...

Sobre el quilometre 12 l'Albert me demana si vull parar... la veritat és que m'aniria be menjar-me una barreta i a ell segur que també... parem i mengem alguna cosa... jo li havia preguntat a quina alçada estava el primer avituallament... me deia que sobre el quilometre 30 i pico...

Primer avituallament particular. La boira ens acompanyava tot el camí.

Els efectes del xapapote feien meia en alguns que havien d'empentar la bici..

No se com, però fem tres girs, i trobem el primer avituallament oficial... increïble lo ben informat que anava l'Albert!!! Si s'havia imprès el perfil i tot!!!
Trobem a l'Ignasi que marxava, i decidim anar amb ell, passem de l'avituallament... total ja l'hem fet.

Comencem a pujar per corriols plens de xapapote, pedres, reguerots, bases... avui he agafat més tècnica que en tot l'hivern... per la boira (pixanera) no veia res amb les ulleres, així que decideixo treure-me-les... la cosa no millora donat la meva miopia... i passar pel "puesto" és complicat.

Seguim pujant... segueixen passant-te per la dreta.... per l'esquerra... si hi ha baixades intercalades la gent es pensa que està en una cursa de descens... és passen de frenada... alguns protesten pels embussos...

Alguns embussos

Comença a marxar la boira, o nosaltres que pugem...

Arribem a la butifarrada o també anomenat segons avituallament... la buti està be... encara que n'he menjat de millors... el passatge és impressionat, i esmorzar aquí, tranquil·lament és un plaer...

Vistes que teníem esmorzant...


L'Ignasi i el seu bocata...


L'Albert i la seva personal transformació del bocata... mireu quina panxa més estranya.

Aquí ja decidim anar tots plegats... o arreplegats!!!

De cop els perdo... vaig davant.... els espero una bona estona i reculo... no se que ha passat... problemes mecànics imagino...

L'Albert me comenta que va fatal... portem 25 quilometres i no està acostumat... comença a fallar... li dic que trobi el seu ritme còmode i que li aniré esperant... l'Ignasi ha marxat pel seu conte...

Passant pel mig d'uns prats... guapisism

Jo vaig molt be, i miro d'anar al meu ritme còmode, vaig esperant a l'Albert de tant en tant... de cop trobem a l'Ignasi que ens espera... als prats anteriors, hi havia uns grans esglaons, no ha vist un i s'ha fotut una bona nata... te un bon cop a la cuixa i li comença a fer mal al pedalar... va amb nosaltres...

Cap de vaca... les culpables del xapapote

Entre baixar i pujar, trobem el cartell d'avituallament a 1 quilometre... espero una bona estona a l'Albert i l'Ignasi, i enfilem cap al 3er... impressionant... plàtans, suc, aigua... molt be...

Estem al quilometre 39 i ja l'Albert no pot ni amb la seva anima... va caminant... l'Ignasi va tirant... els corriols i el fang deixen les cadenes fetes caldo...

De cop un embus... hi ha una basa de xapapote impressionant... fonda i de banda a banda del camí, és infranquejable.... alguns anem per dintre del bosc per tal d'evitar-la... de cop se sent... "por la izuierda, por la izquierda.... " un noi s'atreveix a passar-la.... es queda al mig i cau de ple dintre la bassa... surt negre (del xapapote) i la gent, s'ha fotut un fart de riure impressionant... ara, no havia vist mai aixecar-se d'una caiguda a ningú tant ràpid com aquest noi...

Comencem a creuar una zona de rius, molt i molt maca... alguns amb una profunditat considerable... hi ha un que és complicat creuar... una parella ataquen la dificultat... el noi comenta que atacarà per l'esquerra (una altre vegada)... és queda al mig del riu i anima a la seva xicota a creuar... al final jo passo a peu, igual me mullaré, i la noia comenta, ni per l'esquerra ni per la dreta... a peu com aquest noi!!! El seu xicot li diu que millor... sembla que serà la forma bona de creuar...

Arribem al quilometre 45... queden 4 per l'avituallament... l'Ignasi comenta que està patint molt i que està tentat d'abandonar, ja que hi ha un cartell informant d'una ruta alternativa per la carretera... l'Albert està cuit i decideix abandonar... jo els hi dic que si van ells dos, que m'agradaria acabar... que vaig be!!!

Al final l'Ignasi decideix acompanyar-me i l'Albert baixa per la carretera... comença per mi la part més maca de la marxa... un corriol pel mig del bosc, ple de xapapote, però molt i molt divertit...

De cop un cartell "Ojo peligru!!!" - "Trialera"... baixem com podem, talls a peu, talls a cavall... alguns es queixen de la densitat de personal que hi ha, i que no poden gaudir de la trialera en tot el seu esplendor... uns metres més endavant me'ls trobo que s'han fotut una gran nata...

Un cop acabada la trialera, seguim baixant per una zona una mica tècnica... de cop els que van davant meu s'aturen al mig, intento esquivar-los i perdo velocitat per baixar, però ja estic al mig de la baixada... un gran esglao... intento treure un peu, però començo a volar com Superman per davant del manillar.... per sort caic sobre l'herba i no m'he fet molt de mal... només unes rascades a la cuixa amb el GPS i amb la palanca del bloqueig de la forquilla... per cert, el GPS ha quedat inservible... l'Ignasi que venia darrera ha flipat amb l'acrobàcia aerea...

Estic be, i reinicio el camí... de cop m'adono que tinc un fort cop al pit, i que me fa molt de mal al respirar... això me condiciona a partir d'ara i fa que el meu rendiment baixi... m'entra com un baixon...

Arribem a l'ultim avituallament i me segueix fent mal el pit... estem tocats, però s'ha d'acabar com sigui... de cop un noi de l'organització comenta que només queden 7 quilometres... no m'ho crec...

Enfilem l'ultim tram de la marxa, i és un pujada no molt dura, però amb molt de xapapote, pedres, camins sobre roca... on no es pot agafar ritme... anem pujant i ens esperem quan falten uns 2 quilometres....

Magnífiques vistes

El sol apreta de valent... decidim tirar cadascun pel seu conte... de cop sento a l'spiker.... no se per que, però això sempre me dona una mica més d'energia... faig l'ultima pujada i entro dins del poble... impressionat la sensació d'arribar....


Trobo a l'Albert que fa mitja hora que és per aquí... li deixo la bici i vaig en busca de beguda... estic sec...

Torna l'Ignasi i cap a casa, amb els deures fets... estem rebentats, però amb una sensació molt difícil d'explicar.... trist per l'abandonament de l'Albet, content per assolir el repte, enfadat pel poc civisme de la gent... una barreja que dona un resultat molt estrany.

Quan m'estic canviant de roba, sento el telèfon... entre un SMS, és en MAD que pregunta si havia "akabat"... m'havia motivat aquests dies amb la seva psicologia inversa... m'estava dient que no acavaria, per que hi acabes... li contesto el SMS i ara si, cotxe i cap a casa.

Ruta molt i molt guapa, amb un percentatge de corriols impressionant per la quantitat de gent que hi participa... molt ben organitzada i amb un entorn idíl·lic.... llàstima de la boira, el xapapote i la gent incívica...

Per cert, les dades del pulsòmetre:

Temps: 7:37 h
FC màx: 199 (106%)
FC mitja: 129 (69%)
Calories consumides: 4471

El GPS no ha aguntat la Cabrerès... del bloc d'en Jordi Bautista, Històries sobre rodes, he baixat el seu track i aquí teniu el perfil per que us feu una idea...