El corriol més llarg... del mon?


Modalitat: BTT
Distància total: 45,16 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.285 m
Índex IBP: 102

Avui havíem quedat en Morales, l'Arnau, en MAD i jo per conèixer un corriol per la zona del Puig d'Arques.

Com últimament, sortim a les 8:30h amb 4º C, tot i que, la sensació de fred no és molt forta, el cel està molt ennuvolat. Per cert, no ens permet veure l'eclipse solar.

Res, que enfilem pel carril i amb en Morales decidim com anar al primer objectiu d'avui, el Puig d'Arques. Opcions tenim 3 o 4, però decidim anar per la que jo no conec passant pel Puig Aldric.

Per sort, avui me trobo be, me costa seguir el ritme, però no els perdo de vista... he descansat dos dies i tinc les cames fresques.

Després de pujar una bona estona arribem a la zona de Can Llac, fem la primera parada per respirar una mica, pixar i treure'm roba... quina calor!!! Tot i el fred que fa, el ritme alt que portem fa que sui de debò, s'entelen les ulleres i no veig, me les trec.

Ara hi ha dos opcions per pujar al Puig, per la pista semi-asfaltada o per camins. A mi la pista no m'agrada, ja que és posar una marxa i anar fent, pim, pam... així que decidim anar pels camins que són una mica més variats. Primer s'ha de pujar fins al Coll Matxo Mort, que ja us podeu imaginar per que li van posar aquest nom. Després seguim pujant fins a Can Sitges, que és una casa que fa de referència per anar als Metges o al Puig d'Arques. Esmolem els dents del plat petit.


Pujant al Puig d'Arques

Aquí ja comença la nova aventura, mirem de trobar el nou corriol que es va córrer a la Cursa del Conca del D'Aro. Intento netejar les ulleres, ja que si no, no m'hi veig. Hi ha molta pedra, que juntament amb el fangueig que hi ha, fa que en ocasions la bici vagi per on ella vol. La pendent comença a incrementar-se i el control de la bici, cada vegada, és més complicat. Arribem al final del primer. Ens reagrupem. Això promet! Menys mal que m'he posat les ulleres!!!

Següent tram de corriol. Aquest va a mitja ladera. Costa anar per on vols. Si te surts de la traçada el terreny esta molt tou i te'n vas muntanya a vall. Mama, por!!! Hi ha senyals de que algú ha caigut... això fa que freni una mica. El corriol és llarguíssim, no s'acaba. Mai havia anat per un corriol tant i tant llarg al ben mig de la muntanya. Les pedres, relliscoses, de vegades te treuen de la traçada bona, risc!!!

De cop me trobo als tres reparant la bici de l'Arnau. Amb les pedres ha perdut aire, però porta tubeless, així que inflem les rodes i seguim rodant per que el líquid segelant faci efecte.



Seguim corriolant i ara arribem a un xargai on cap la bici, tu, i fins i tot un 4x4. Me paro i analitzo la situació. Com es passa per aquí? Per la dreta? Impossible! Per l'esquerra? No, no!! Per dintre? En bici no!!! Baixo de la bici i trec el piolet, els grampons, les cordes d'escalada i baixo. Sento la veu dels meus companys. Algú se l'ha fotut!! En MAD ha perdut un moment el control i ha picat contra el talús. Per sort ha sigut poca cosa. Només xapa i pintura.

Per sort el corriol es torna més "humà" fins arribar a un encreuament de camins, on ens reagrupem.

Ara toca refer tot el que hem baixat (400 metres). Agafem una pista que ens portarà fins a Can Sitges. Flipo amb l'orientació d'en Morales. Quina pujada. Intento regular, en algun moment perdo als companys, però en altres els atrapo. Si la pendent ho permet m'aixeco sobre la bici. Vaig be, patint, però be. Veig que en MAD es queda. Després d'uns segons m'avança. En contes de regular va tirant a "trapo" i descansa. Cada un ho puja com pot.

De cop parada. Els trobo menjant una barreta. Jo vaig be, pregunto quan queda per acabar la pujada, i me diuen que ja esta. No menjo res i li demano un cul d'aigua a en Morales, que com va de passeig ni ha suat.

Ara planegem fins arribar a Can Sitges de nou. S'ha de decidir per on tornar a casa. En MAD proposa pel camí més curt, així que baixada, quasi per on hem vingut. A la baixada els perdo de vista fins al pla de Panedes, on ara si, en grup fins a casa.

Ruton de veritat, i content ja que he arribat en molt bones condicions. Faltava descans!!!




6 comentaris:

Edu ha dit...

Aquest corriol que dius, és el que van estar arreglant els de l'Escoleta, no ?

El corriol de'n Manel. M'han dit que està molt bé. Serà qüestió d'anar-lo a fer ...

Salut !

Jordi Marina ha dit...

No tinc ni idea qui l'ha netejat. Pel que se, es va fer servir a la Cursa del D'Arò.

Comença a les faldes del Puig d'Arques. És llarg de collons, i avui estava perillós de collons també.

Si puc te passaré els punts d'inici i final.

Bon any!!!

Carles ha dit...

Tela, bona sortida.
Un perfil cornut...dos pujades d'aquelles tant divertides...

lukas ha dit...

que gusto encontrar gente que le gustan los corrioles, un saludohttp://lukasciclismo.blogspot.com/

MAD ha dit...

Hola,

esperaba mucha más literatura y más documentación gráfica después de la paliza que nos pegó en Morales. Esto ya empieza a parecer aquello de que "aquí nadie entrena". Todos ibamos frescos como una rosa pero el único que iba como si estubiera en el Espai Girones era en Josep que llegó a proponer hacer la ruta a pie,......, y nosotros en bici!!
Yo las pasé canutas pero los demás, lo dicho,como si estubieramos de paseo!!!!

Vamos sobraos!

Jordi Marina ha dit...

Carles: A veure quan t'apuntes a una d'aquestes.

Lukas: El "corriol" complicado, pero divertido. Agregaré tu pagina a mis Arreplegats.

MAD: Literatura, creo que la suficiente, que si meto mucho tocho la gente no lo le. Documentación gráfica, la que pude... no me dejasteis parar ni para hacer fotos, y el café para calentar me lo tuve que tomar en casa... Por cierto, leete de nuevo la crónica: "voy bien, sufriendo, pero bien" No se si fue, para ti, como para mi, el resumen de la ruta.