IV Marxa per parelles de Llagostera

Avui no hi ha ni IBP's, ni quilometres, ni desnivells... avui la crònica l'heu fet vosaltres gaudint dels camins que hem preparat (amb molt esforç), gaudint del bon humor regnant, i fent més gran encara si cap, la Marxa per Parelles de Llagostera.

Aquest noi m'ha impressionat. Amb la seva curta edat, era al grup del mig, i ha pujat el desnivell tot sol com si res... ets el meu ídol!!!!

Desitjar una forta recuperació als accidentats, i agrair a tots, per la part que me toca, la vostra presència i fair play

Aquí teniu unes poques fotos que he pogut fer (fins que s'ha acabat la bateria).

Classificacions

Fins l'any que ve!!!!

Prospecció de la marxa per parelles

   

Aquesta setmana, tenia fets els deures i he pogut sortir en bici, després, que en un mes i mig, només havia fet 7 quilometres nocturns.

La primera sortida va ser dijous a la nit. Preveient trobar aigua a dojo, vam decidir fer una pujada ràpida fins al Rocatal. Vaig tenir unes excel·lents sensacions i vaig gaudir com un camell, tot i perdre'ns al principi i ficar-nos en un fangal.

Divendres vaig anar a córrer en solitari. Ho vaig passar molt malament. Havíem fet un dinar d'aquest de celebració a la feina i estava rebotit, però me vaig emperrar en sortir una estona esperonat per les sensacions que havia tingut el dia abans sobre la bici i va ser tot un desastre.

Dissabte, vaig tornar a sortir amb la btt amb en Dani i en Tià. Teníem poc temps i vam decidir fer una pujada llampec a Romanyà. Ja al final de l'ascensió notava aquella suor freda, que juntament amb una sensació impressionant de gana, era el presagi d'una "pàjara" històrica. Vaig tenir sort, vam canviar el recorregut, vaig menjar un parell de barretes i vaig arribar a casa, justet, però vaig arribar.

Dimarts nova sortida. En aquest cas, l'incombustible Dani i en Carles. No havia descansat gaire, però tenia ganes de sortir. En Dani havia preparat una ruta per la zona entre Calonge i Romanyà, on havíem de trobar tres fonts (crec). A partir de les 2 hores, el meu motoret va dir prou i la sensació de estar buit era palpable. De nou la suor freda, vaig acabar amb les existències de  barretes de tots els companys, i res. Al final vaig tirar sol cap a casa fet caldo i glaçat.

Avui teníem previst fer una sortida per revisar el recorregut del circuit de la Marxa per Parelles. Havíem quedat, en principi, en Dani, els Guinó, els Perez (ho sento molt nois) i possiblement en Carles. La previsió era fer una ruta ràpida per veure que tot està en condicions, i en cas contrari fer les actuacions que calguin durant aquests dies que queden.

Quan arribo al pavelló veig cares conegudes, cares que no tant... més de 20 persones érem al punt de sortida, però el que m'ha impactat que tots anàvem a fer el recorregut de la cursa.

Al principi ha sigut una mica caòtic. Uns per aquí, els altres per allà. Algun despistat a l'hora de marcar el circuit, algun que ha cridat a l'esquerra quan era per la dreta. Res, que en dos hores havíem fet els 5 primers quilometres del circuit. Be, alguns ja en portaven algun més...

Després ha estat tot més ordenat, amb els que coneixíem el camí marcant una mica el ritme, i gaudint del circuit, que per mi, és molt i molt macu. Tot i això, les parades, reagrupaments, etc, han sigut eternes, i per fer els 25 quilometres de la llarga hem estat quasi 4 hores.... unes 2 de pedal.

El grup reagrupat. (Foto d'en Aris, a partir d'ara Mimosin)

Les sensacions bones. He anat hidratant-me i alimentant-me amb isostar i la cosa ha anat molt be. De fet, ha sigut el millor dia de btt de fa molt temps. Molt divertit, amb l'Aris, la Muxi, i en Dani, com a principals animadors. 

Per cert, ha quedat un circuit collonut, tot i que hi ha una pujada impressionant, alguna baixada molt trencada per les pluges, i algun altre corriol també afectat pels aiguats. Gaudireu d'un dia molt bo de btt.

Records i enveja sana

Per cert. Per que mai graven imatges pujant, i només les posen baixant?

Flow

Nova botiga de bicis a Llagostera

  

Quan me vaig comprar la btt de roda 29ou vaig dubtar molt. Havia provat una i vaig quedar encantat, però patia per si era el que necessitava, pels recanvis, etc.

Vaig trucar a en Pere, que és un gran defensor de les rodes grosses,  per mirar de resoldre els meus dubtes, i després d'una llarga conversa en la que me va convèncer de les bondats de les 29ou, li vaig dir, totalment en broma, que muntes una botiga de bicis.

L'altre dia, mentre manteníem una reunió per tal d'organitzar la IV Marxa per Parelles ens comunica la noticia. "Aviat hi haurà una nova botiga de bicis a Llagostera". La pregunta va ser immediata, i la resposta la desitjada. "La obro jo". Evidentment, la seva decisió no te res a veure amb la nostra conversa, però de ben segur, que la idea ja li rondava pel cap.

Un nou repte es planteja el company Pere. En aquest cas no és esportiu, be, una mica si, no?

Així que a partir del proper 2 de desembre tindrem una nova botiga de bicis a Llagostera, portada per gent que estima la bici, i que pateix sobre la bici. Èxit segur!!!

Per cert, la inauguren el 2 de desembre a les 20:30.

No et desitjo bona sort, ja que ho faré divendres en persona!!!

Run

Poc temps lliure tinc ara, i la que ha sortit perdent ha sigut la bici. Alguna sortida llampec, amb la de carretera, traient la llengua amb l'Eduard F. i poca cosa més.

Per contra, la falta de temps m'ha portat ha provar sortir a córrer. El primer dia va ser 1 quilometre. El mal de cames me va durar una setmana. Poder feia 22 anys que no corria.

Poc a poc he anat incrementant el ritme i la distància, amb un objectiu clar. La idea és arribar als 10 quilometres i mirar de participar a la Cursa de Sant Esteve que es celebra al meu poble.

Com fa ja uns dies, avui tocava plegar tard, amb la qual cosa me perdia la nocturna en btt, per tant, avui tocava mirar d'asolir l'objectiu.

Una trucada per disculpar-me per no poder arribar a l'hora, i sorgeix un nou company d'aventures. El meu escuder amb la bici, es converteix en el meu escuder corrent. Quasi 6 quilometres s'ha fotut per començar. Demà no s'aguantarà del mal de cames però l'he vist molt be.

Cuidadín que amb aquest cau un Marató!!!

Marxa per parelles 2011 - El vídeo promocional

  

Entre el mal temps, i la feina que tinc, poca cosa es pot fer. 

Ja fa dies que la gent del Club BTT Llagostera esta treballant amb el recorregut de la IV Marxa per parelles.

Aquest any ha quedat un recorregut espectacular, que si el temps ho permet, gaudireu d'allò més.

Aquí teniu un vídeo amb cinc centims del recorregut... Flow!!!!

Stop and go

Aquest cap de setmana he començat un curs. Les classes són una marató que comença a Madrid els divendres a la tarda i acaben els diumenges al migdia.

Per sort, no són tots els caps de setmana, però si que, entre la carrega lectiva, i els esmentats maratons didàctics, crec que aquest bloc quedarà una mica abandonat.

Intentaré anar penjant alguna coseta, de tant en tant, per que no us oblideu de mi, però ara m'esperen uns mesos d'intens treball, i les "aficions" han de quedar en un segon terme.

Pedaleu a tope, i sobretot, sobretot, sobretot.... passeu-vos-ho be sobre la bici!!!!

Material imprescindible per sortir amb la BTT

Avui hem sortit a rodar una mica per tal de relaxar les cames després de la rostida de dimecres. Hem decidit anar a Girona i tornar pel carrilet.

A mig camí hem trobat un noi que ha punxat a les dues rodes. Només tenia una càmera i no portava pedaços.

Li hem hagut de fer d'assistència deixant-li un pedaç.

Després d'aquesta anècdota he pensat en fer aquesta entrada amb el material imprescindible per fer una sortida en BTT.

Per la bici

- Multieina amb tronchacadenas.

- Multieina per tallar, estirar, etc.

- Enganche ràpid per reparar la cadena (mireu que sigui de l'ample de la vostra cadena)

- Pastilles de fre. No seria la primera vegada que t'enganxa un ruixat i el fang se menja les pastilles en un pis pas

- Cunya per que no es tanquin els pistons de la pinça de fre. Mai saps si has de treure la roda, si l'has de ficar en un cotxe, etc

- Càmera. Portis el que portis, tubeless, càmera antipunxades, càmera convencional.

- Pedaços. No seria la primera vegada que es punxa més d'una vegada en una sortida i no fas prou amb la càmera. Reviseu periòdicament la pega, ja que se seca o es fa malbé.

- Desmuntables. Per treure la coberta.

- Bomba. S'haurà d'inflar la roda, no? També es pot portar bombones d'aire comprimit, sobretot recomanable si portes tubeless.

- Brides.
-  Ampolla petita d'oli . (Gràcies Xevi)

A nivell personal:

- Documentació personal (DNI, Carnet de federat).

- Diners.

- Telèfon.

- Paravents/impermeables.

- Barretes energètiques.

I per portar això el millor és una motxilla d'hidratació.

És important que la vegiga sigui de qualitat, que després agafen gusts rars, i fongs. 

Que no sigui, ni molt gran, ni molt petita. Ha de ser lleugera ja que és pes que portes a l'esquena.

Que deixi passar l'aire entre l'esquena i la part interior, ja que la transpiració és important.

Si creieu que m'he deixat alguna cosa, afegiu un comentari.

Repte 3 clàssiques - El track

  

Moltes han sigut les peticions per obtenir el track. Alguns fins hi tot ho volen fer al inrevés.

Be aquí està, sense el tall de carrilet fins a Santa Cristina per anar a fer el cafè.

Que ho gaudiu!!!!

Repte 3 clàssiques

Modalitat: BTT

Distància total: 83,44 km 

Desnivell de pujada acumulat: 1749 m

Índex IBP: 131

Quan començava a sortir amb el Club BTT Llagostera, hi havia 3 rutes clàssiques que es repetien al calendari, any rera any.

1. Pujar al Puig d'Arques

2. Pujar a Cadiretes

3. Pujar a Caulès

Els primer any jo no me vaig atrevir mai a fer-les. Eren molt i molt dures. Més endavant, ja me vaig atrevir a anar amb el Club, i les vaig repetir en vàries ocasions pel meu compte.

L'estiu passat, en MAD estava de vacances mentre jo treballava, i dia si, dia no es feia una clàssica. Mig en serio mig en broma, li vaig comentar que les faria totes juntes el cap de setmana, quan ell marxes de vacances. És va fotre a riure.

Aquest estiu, mentre en Dani i jo vam anar a Olot i tornar pel carril, vam comentar l'opció de fer-la. Vam decidir que quan tingués la bici nova ho intentaríem.

Cada cap de setmana, quan planificàvem les sortides dels dissabtes, en Dani sempre proposava fer-la. No teníem informació, no sabíem ni els quilometres que sortirien, ni el desnivell acumulat... l'anàvem posposant.

Vaig començar a treballar amb el track. Talla d'aquí, enganxa d'allà. Al final sortien uns 70 quilometres i prop de 2000 metres de desnivell acumulat. Amb tot això preveiem 7 hores de sortida. Fora de l'abast d'una sortida de dissabte.

Vam estar pensant, i al final vam decidir fer-la avui. Tot i ser la Festa del Bolet a Llagostera, si sortíem molt d'hora podríem arribar a l'hora de dinar. En cas contrari, l'hauríem de deixar per l'estiu que ve, i no volíem. Pel fet de ser la Festa del Bolet hi ha hagut gent que no ha pogut venir, i els hem trobat a faltar, però o era avui, o ja no era.

Sona el despertador a les 5. Quines hores d'aixecar-se!!! Dons si. L'objectiu és arribar abans de les 13, i per tant s'ha de sortir a les 6. El problema de sortir a aquestes hores, apart de que és negra nit, fa molt fred, mentre que amb aquesta tardor que estem tenint, a mig dia tenim temperatures bora els 30 graus. Després d'escollir l'equipació, preparar la bici, els avituallaments, etc. Sortim.

Primers quilometre

Inicialment, la idea és anar al Puig d'Arques, després a Cadiretes, i finalment a Caulès.

Primera "deshidratació" d'en Dani. Durant la ruta en fotrà unes quantes

Fins al Puig d'Arques ho fem a les fosques. Portem un ritme molt ràpid, i en 1 hora i quart estem a la bola.

El radar meteorològic roig ruent. El primer objectiu el tenim a l'abast.

Encara afogats per la pujada ens fem la foto al primer objectiu.

Aquí gaudim de l'espectacle de la sortida del sol. La imatge és impressionant, els primers rajos de sol reflectint-se al mar pla com una taula, descobrint cada poble, il·luminant els colors de la muntanya, els colors de la tardor... uf!!! No es pot descriure, però ha sigut una sensació impressionat veure sortir el sol allà dalt!!!

Els primers rajos de sol comencen a reflectir-se al mar

La lluna és fa el ronço i no es vol amagar

Un cop ha sortir el sol, podem prescindir del llum, i baixem cap a Romanyà a bon ritme, passem per Font Josepa, i baixem pel GR fins al carrilet. És l'ultima oportunitat de prendre alguna cosa, i ens acostem al bar que hi ha a la Font Picant. Encara està tancat, i anem a Santa Cristina. Ens costa trobar un bar obert a aquestes hores, però el trobem. Mengem una mica i cap a Ridaura. La intenció és pujar pel camí romàntic fins a la Trencada, i després cap al Puig de Cadiretes.

Trobem les cintes de la cursa de la Copa Gironina de diumenge que organitza en Medina. Coincidim, tot el recorregut amb el traçat del circuit. Arribem a la trencada i encara toca pujar fins a Can Cabanyes.

Primeres cintes de la Copa Gironina de diumenge que trobem. Després seguirem el circuit al inrevés

La calor comença a ser sufocant, i aprofitem per treure capes, bufs, maniguets... trobem a gent que està entrenant el circuit. Alguns coneguts!!!

Arribem a Cadiretes.

Segon objectiu. Cadiretes

Les vistes avui són impressionants. Podem apreciar  tots els pobles veïns, el Santuari dels Àngels, veiem el Puig d'Arques molt lluny!!!

Les vistes són impressionants

A la última carena hi ha el Puig d'Arqués. D'allà venim.

He vist cansat a en Dani, jo també ho estic, i li pregunto si vol seguir. La seva resposta és clara i concisa. Estem aquí per fer els tres.

Seguim, ja només queda un clàssic. Caulès. Baixarem fins a Font Bona, per anar al Coll de Mallorca, Terra Negra, la Casa de colònies Can Mundet i Caulès.

Pel camí trobem a més coneguts entrenant el circuit, en Morales, en Quim Esparraguera, En Quim Mallorquí, l'Arnau!!!

Baixem fins a Font Bona, amb una oloreta a freno rostit impressionant. Després de la baixada, i amb les cames fredes, les fortes pujades que venen és fan dures. Anem fent sense apretar les cames i tirant molt de cadència. La calor també fa la seva, i després de sortir de Font Bona, me n'adono que no tinc aigua.

Arribem al Coll de Mallorca, l'esforç ha sigut important sota el sol que ens està escalfant el cap, i enfilem la baixada fins a Terra Negra, on encara hem d'encarar la pujada fins a Puig Ventós. Tirem de cadència, i pim, pam, pim, pam!!! Ens plantem a Caulès!!!

Tercer i últim objectiu.

Hem assolit l'objectiu del dia. Tenia molt clar que ho faríem, però no amb tanta facilitat.

Estic preocupat ja que encara queden uns quilometres i fa una estona que no tinc aigua. Tinc la boca seca, i miro de que me donin aigua a la casa que hi ha al cantó de l'ermita. No contesta ningú i he de desistir. En Dani reparteix el culet que li queda, i enfilem cap a casa.

Ara, ja el recorregut, és quasi tot baixada, tot i que les poques pujades que trobem és fan dures. Santa Ceclina, pica les cames.

En Dani te l'horari d'hivern al GPS i pateix per que arriba tard. Agafem el camí més directe i en un pis pas, ens plantem a Llagostera. Al arribar se n'adona de l'error i flipa amb el temps que hem fet, tot i parar a gaudir de les vistes, a esmorzar... ens acomiadem i quedem per dissabte (si és que podem)

Arribo a casa, i el primer que faig és hidratar-me. Una birra amb gasosa de mig litro!!!! Quina set tenia!!! Després dutxa i estiraments... com m'ha costat estirar!!!

Després dinar, migdiada, pel·lícula, migdiada... uf  que dur és això de la bici!!!!