Sortida accidentada - Sant Telm

Distància total: 35,42 km
Desnivell de pujada acumulat: 780 m

Pendent màxima: 18,4%

Índex IBP: 58

Quina nata m'he fotut avui, però millor no avançar aconteixements i comencem amb la crònica de la sortida.

Ahir vam anar a la presentació del vídeo que han fet els nostres companys que han anat a la Titan... van explicar les seves anècdotes, com és un dia a la Titan, i tots els secrets, i vam veure un magnífic vídeo... després ens van convidar a un pica pica i vam petar la xerrada una bona estona.... tant que vaig arribar molt tard a casa...

En Pep, en Quim i en Pere a la presentació

Quan arribo a casa m'adono que tenia la roda punxada de la sortida de diumenge, però no tenia ganes de reparar-la a aquelles hores, així que me'n vaig a dormir i ja l'arreglaré l'endemà.

Així que sona el despertador a les 7 h, havíem quedat a les 8... me preparo, esmorzo una torrada amb oli, me prenc la pastilleta i començo a reparar la roda... a les 8 amb una boira de nassos arribo a casa del Miguel...

Ja ahir, a la presentació del vídeo de la Titan, havíem comentat d'anar a Sant Telm, ja que s'ens va quedar pendent fa unes sortides... així que enfilem cap a la trencada.

Jo estic molt torpe, i això marcarà la sortida... baixem fins a Can Moner, i a la baixada me passo de frenada en un parell d'ocasions, creuem el riu, i deu ni do quanta aigua porta.... comencem a pujar i a la primera pujada una mica tècnica me foto contra el talús... que m'està passant???

Seguim i creuem el riu unes quantes vegades més, i m'atrabanco en un parell més d'ocasions... per sort avui en Miguel no va com normalment, i en una pujada parem ja que diu que no es troba be... li proposo tornar, però vol seguir...

Arribem a dalt, a la Trencada, no sense deixar d'inspeccionar el nostre corriol preferit, que segueix ple de bardisses tallades que impedeixen el pas. A dalt hi ha un cartell on podem veure la ruta que farem, anant pel PR.

Comencem a baixar per un corriol més o menys ciclable... en principi començo a baixar amb precaució, però de seguit agafo confiança entre les pedres.

Tinc un parell d'enganxades, i en un xargai me quedo clavat als pedals i aguantant-me a terra amb la ma... segueixo baixant, i començo posar en pràctica la meva teoria... jo crec que amb una doble els obstacles s'han de passar amb més velocitat que amb una rígida, així que deixo anar una mica la bici, i en una zona una mica complicada, m'enganxo amb una pedra, però puc seguir... això fa que perdi uns segons la concentració no vigili la propera traçada... i enganxi unes pedres de manera que la roda de davant queda bloquejada i surti pels aires amb la bici enganxada als automàtics i les mans al manillar... així que paro el cop amb la boca..... si nois, amb la boca literalment!!!

Me trec la bici de sobre com puc, el primer que faig és, veure amb la llengua, si tots els dents estan al seu lloc... tinc la boca plena de sorra... m'aixeco i queden les ulleres i la visera del casc clavades a terra.... el Miguel me crida i me pregunta si estic be... jo pensava que s'havia adonat que m'havia "espinyat".

Recullo els trossos, i veig que tinc una rascada al genoll, i me passo el guant per la cara, i veig una taca de sang, una rascada al llavi i a la barbeta... renoi, m'havia pogut donar un bon cop. En Miguel me torna a preguntar si estic be i li dic que m'estic recuperant de la caiguda... de seguit be a ajudar-me.

Després d'una estona comentant la jugada, ja que la veritat, me podria haver fet molt de mal, seguim camí... ara ja baixo a peu fins a la zona més "ciclable"... de seguit arribem a Ca n'Oliva, que és una urbanització en un penyasegat que dona al mar... diuen que la Tita Cervera te una caseta per aquí... les vistes són magnífiques i fa que m'oblidi una mica del ensurt.

Arribem a Sant Telm... la llegenda diu que aquí va sortir la denominació Costa Brava....

Ermita de Sant Telm


La Costa Brava cap al Nord


La Costa Brava cap a Sud


Vista de l'ermita


En Miguel gaudint de la pau del lloc... qui sap, rememorant vells temps quan feia campana a l'institut

Decidim anar capa a Sant Feliu a veure a l'Arnau que jugava un partit de basquet, i de pas fer un bocata per celebrar que me'l podia menjar ja que tenia tota la pinyata sencera.... juas!!!

Després decidim retornar pel carrilet, però a l'alçada de la sortida del Sant Feliu, trobem les marques de la cursa de la copa gironina de demà a Castell d'Aro, i no podem perdre la oportunitat d'investigar com serà demà el circuit... molt corriol. Empalmen amb el carrilet, i cap a casa, que en Miguel a d'arribar d'hora...

A l'alçada de Santa Cristina me pregunta si va punxat... li contesto que la roda està una mica fluixa, i un senyor amb una bici de passeig li diu que si, que va punxat!!!

Parem i mentre recolzava la bici a un banc, perd tot l'aire que quedava de cop... dons si, has punxat, nano!!!

Treu la roda i no vegis el que ha enganxat... una punxa del 15!!!!

Tot això ho tenia dintre!!!

Repara la roda i seguim camí....

Anem pel carril i jo me sento be... el bocata aquest m'ha deixat agust... començo a marcar el ritme, i de seguit el Miguel comenta que anem una mica ràpid.... home, ja tocava que algun dia el fonés... la veritat que en tota la sortida no ha donat mostra de la superioritat que te últimament te!!! Així que baixo una mica el ritme, i en una pujadeta, m'aixeco amb intenció de deixar-lo clavat i que conegui la sensació que jo tinc quan m'ho fa ell... però competitiu que és, m'avança i tira deixant fins a la seva última gota d'energia... aquesta vegada només m'ha deixat uns metres!!!

Arribem a casa seu, i la Carme, la seva dona, me dona uns panellets que ha fet ella que estan de "muerte"... només heu de veure la pinta que tenien... un 10 Carme!!!

Jo volia portar la bici a l'Oscar per fer la revisió anual, canvi de cadena, engras general... i me foto un esprint fins la botiga impressionat... intento avisar-lo de que li portaré la bici i que m'esperi que la vaig a rentar.... merda està tancat!!! El tiu s'ha marcat una setmana de vacances.... just quan volia fer el manteniment!!! La setmana que ve li portaré!!!

Sortida molt maca, accidentada, però molt maca.... veus Noe com encara he de polir molt la meva tècnica... la d'aterrar amb la boca ja la començo a dominar!!!!

Track