Distància acumulada: 754,18 km
Temps: 7h 55 min
Velocitat mitjana: 10,80 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.589 m
Els brasilers que van donar la nit anterior, es comencem a moure d'hora i desperten a tothom, així que decidim aixecar-nos i emprendre camí.
Esmorzem al bar on vam sopar i és propietat dels de l'alberg... suc, torrades i cafè amb llet... sembla que vol ploure... estem a Galícia...
Iniciem camí pels boscos gallegs, esperant que en qualsevol moment surti una meiga... una mica de boira ajuda a que el clima misteriós sigui l'imperant...
Així són els camins gallegs
Comencem un ascens entre boscos que ens portarà fins a San Xil. Després vam descobrir que havíem d'haver anar per Samos donat que és més suau, però una disputa entre els seguidors dels dos camins fa que hagin taxat les fletxes que van cap a Samos.
Així que combinem camins amb carreteretes secundaries passant per les aldees de Balsa, Sant Pedro de Ermo, i San Xil fin l'alt de Riocabo. Aquí ens avança un grup de tres ciclistes d'uns 40 anys d'edat fent un esforç importantísim, pujant donant pedals ,quan nosaltres, inclòs el Miguel que va superfort, hem posat el peu a terra fa estona... el que encapçalava el grup portava una estètica al estil Pantani, que junt les seves dots per pujar, li vam començar a dir com el extraordinari ciclista... eren del Nord, això ho explica tot!!!
A partir d'aquí un descens fins a Sarria que ens farà passar per Lousada, Pintin, Calvor, San Mamed, San Pedro y Vigo... al descens en Miguel perd el sac de dormir...
Les famoses vaques gallegues... quins bistecs!!!
Un arbre al mig del camí
Baixada espectacular!!!
Baixem literalment pel riu!!!
Aquí ja comencem de nou a pujar... passem per Vilei, Barbadelo, Rente, Mercado, Mouzos, Xisto, Leiman, Peruscalo, Lavandeira i Brea on trobem l'indicador dels últims 100 quilometres. Aquí comencem a descendir per Ferreiros, Pena... La proximitat de les aldees fa que sense adonar-te passin els quilometres... decidim parar a esmorzar en un bar al cantó del camí... la veritat la cambrera no era mis simpatia!!! Aquí també han parat a esmorzar el grup de Pantani... un dels tres nois és d'Olot!!!
Els dos camins... el de Santiago i el de ferro
Arbre mil·lenari... només vist a Galícia
Circular per aquests corriols entre la vegetació és un plaer
Seguim l'ascens passant per Rozas, Parrocha y Vilachá, on arribant a Portomarín.
Aigua... molta aigua... en ocasions el camí no està pensat per nosaltres
Durant el ràpid i divertit descens trobem a dos nois i quatre bicis... no quadra!!! Han patit un accident i s'han emportat a un company amb ambulància... això fa que afluixem una mica, abusant una mica dels frens que van tocats durant tot el viatge, al final els de davant arriben al final... a partir d'ara només me queda el de darrera!!!
A Portomarín cal destacar l'entrada per sobre del pont a l'embassament.
Seguim les fletxes i intentem evitar la pujada d'escales a l'entrada de Portomarín, que no cal dir és espectacular, però ens liem i seguim camí... després, parlant amb en Pantani, ens diu que és una de les visites obligades del camí...
Anem paral·lels a la carretera durant una estona en constant ascens, també trobem algun caminet, comencem l'ascens cap a Gonzar, i Ventas de Naron, on a uns 100 m del port trobem un bar on ens fan un entrepà de truita brutal... aquí ja comencem a provar els licors de la zona... carajillo cremat, crema d'orujo, etc
Brutal ascens... les imatges no enganyen!!!
En Manel a la pujadeta!!!
Aquí comença un tram trencacames amb constant puixes i baixes que posen a proba les cames, o el que queda d'elles.... passem per Ligonde, Eirexe, Palas de Rei, San Xulian, Casanova, Leboreiro....Esmorzem al bar on vam sopar i és propietat dels de l'alberg... suc, torrades i cafè amb llet... sembla que vol ploure... estem a Galícia...
Iniciem camí pels boscos gallegs, esperant que en qualsevol moment surti una meiga... una mica de boira ajuda a que el clima misteriós sigui l'imperant...
Així són els camins gallegs
Comencem un ascens entre boscos que ens portarà fins a San Xil. Després vam descobrir que havíem d'haver anar per Samos donat que és més suau, però una disputa entre els seguidors dels dos camins fa que hagin taxat les fletxes que van cap a Samos.
Així que combinem camins amb carreteretes secundaries passant per les aldees de Balsa, Sant Pedro de Ermo, i San Xil fin l'alt de Riocabo. Aquí ens avança un grup de tres ciclistes d'uns 40 anys d'edat fent un esforç importantísim, pujant donant pedals ,quan nosaltres, inclòs el Miguel que va superfort, hem posat el peu a terra fa estona... el que encapçalava el grup portava una estètica al estil Pantani, que junt les seves dots per pujar, li vam començar a dir com el extraordinari ciclista... eren del Nord, això ho explica tot!!!
A partir d'aquí un descens fins a Sarria que ens farà passar per Lousada, Pintin, Calvor, San Mamed, San Pedro y Vigo... al descens en Miguel perd el sac de dormir...
Les famoses vaques gallegues... quins bistecs!!!
Un arbre al mig del camí
Baixada espectacular!!!
Baixem literalment pel riu!!!
Aquí ja comencem de nou a pujar... passem per Vilei, Barbadelo, Rente, Mercado, Mouzos, Xisto, Leiman, Peruscalo, Lavandeira i Brea on trobem l'indicador dels últims 100 quilometres. Aquí comencem a descendir per Ferreiros, Pena... La proximitat de les aldees fa que sense adonar-te passin els quilometres... decidim parar a esmorzar en un bar al cantó del camí... la veritat la cambrera no era mis simpatia!!! Aquí també han parat a esmorzar el grup de Pantani... un dels tres nois és d'Olot!!!
Els dos camins... el de Santiago i el de ferro
Arbre mil·lenari... només vist a Galícia
Circular per aquests corriols entre la vegetació és un plaer
Aigua... molta aigua... en ocasions el camí no està pensat per nosaltres
A Portomarín cal destacar l'entrada per sobre del pont a l'embassament.
Seguim les fletxes i intentem evitar la pujada d'escales a l'entrada de Portomarín, que no cal dir és espectacular, però ens liem i seguim camí... després, parlant amb en Pantani, ens diu que és una de les visites obligades del camí...
Anem paral·lels a la carretera durant una estona en constant ascens, també trobem algun caminet, comencem l'ascens cap a Gonzar, i Ventas de Naron, on a uns 100 m del port trobem un bar on ens fan un entrepà de truita brutal... aquí ja comencem a provar els licors de la zona... carajillo cremat, crema d'orujo, etc
Brutal ascens... les imatges no enganyen!!!
Típic hórreo... com aquest ja queden pocs... o al menys vaig veure pocs
Després d'allargar una mica massa la ruta arribem a Melide, una mica per la meva tossuderia, donat que a Hontanes, durant el sopar i la conversa que vam mantenir amb la gent del la zona ens havien recomanat menjar pop aquí... i si paràvem abans, perdríem aquesta oportunitat. A més, deien que a totes les guies recomanen anar a la Pulperia Ezequiel, però la bona, bona era la A Garnacha...
Entrem al poble i passem per la pulperia en qüestió... els hi demanem per l'alberg i ens orienten.
Al cantó hi ha una botiga de bicicletes i tinc la oportunitat de canviar les pastilles dels frens, però és massa tard i decideixo arriscar-me...
Seguim camí i arribem a l'alberg... és públic i gratuït... i per desgràcia l'únic del poble... trobem a molta gent en bicicleta esperant a la porta... tenen preferència els caminants, i no ens donaran llit fins a les 19h...
Hi ha els nois de Granada, que esperen fa des de les 15h, un noi Austríac amb un remolc super equipat... plaques solars per carregar l'ordinador, càmera al manillar... un luxe i molt divertit... creiem que portava el remolc ple de cerveses! Portava més de 3.000 km el tiu!! Unes noies alemanes amb les que vam coincidir en molts llocs...
A les 18:57h venen corrent 5 o 6 peregrins a peu que ens treuen les places... per tres minuts!!! Ens diuen que anem a la policia per que ens obrin l'institut.... anem a la comissaria i després de no poder contactar amb ells, truquem a un número de telèfon i ens diuen que tornem al alberg i que ens indiquin on està l'institut que vindran a obrir... al institut no hi ha ni matalassos, les dutxes gaudeixen de dubtosa salut i la nit te mala pinta, així que en Manel i jo decidim buscar una pensió... s'apunten en Miguel i en Celes...
Moments d'incertesa davant la comissaria de policia
Trobem una penssió a relativament a bon preu i ens instal·lem després de guardar les bicis al garatge... trobem al Pantani i els altres companys... també s'han hospedat aquí.
Després de una dutxa reparadora, anem a sopar a la pulperia A Garnacha... imagineu? Pop!!! empanada i albarinyo a tope!!!
Sopar xerrant tranquil·lament, sense cap presa per tornar, donat que avui no hem de patir els rígids horaris dels albergs... i el millor, demà no haurem de matinar excessivament!!!
Una bona celebració, demà, si no passa res, arribem a Santiago!!!
Jo i en Celes fen camí cap a Melide
Entrem al poble i passem per la pulperia en qüestió... els hi demanem per l'alberg i ens orienten.
Al cantó hi ha una botiga de bicicletes i tinc la oportunitat de canviar les pastilles dels frens, però és massa tard i decideixo arriscar-me...
Seguim camí i arribem a l'alberg... és públic i gratuït... i per desgràcia l'únic del poble... trobem a molta gent en bicicleta esperant a la porta... tenen preferència els caminants, i no ens donaran llit fins a les 19h...
Hi ha els nois de Granada, que esperen fa des de les 15h, un noi Austríac amb un remolc super equipat... plaques solars per carregar l'ordinador, càmera al manillar... un luxe i molt divertit... creiem que portava el remolc ple de cerveses! Portava més de 3.000 km el tiu!! Unes noies alemanes amb les que vam coincidir en molts llocs...
A les 18:57h venen corrent 5 o 6 peregrins a peu que ens treuen les places... per tres minuts!!! Ens diuen que anem a la policia per que ens obrin l'institut.... anem a la comissaria i després de no poder contactar amb ells, truquem a un número de telèfon i ens diuen que tornem al alberg i que ens indiquin on està l'institut que vindran a obrir... al institut no hi ha ni matalassos, les dutxes gaudeixen de dubtosa salut i la nit te mala pinta, així que en Manel i jo decidim buscar una pensió... s'apunten en Miguel i en Celes...
Moments d'incertesa davant la comissaria de policia
Trobem una penssió a relativament a bon preu i ens instal·lem després de guardar les bicis al garatge... trobem al Pantani i els altres companys... també s'han hospedat aquí.
Després de una dutxa reparadora, anem a sopar a la pulperia A Garnacha... imagineu? Pop!!! empanada i albarinyo a tope!!!
En Miguel i el Manel possant-se les botes.... nosaltres també!!!
Sopar xerrant tranquil·lament, sense cap presa per tornar, donat que avui no hem de patir els rígids horaris dels albergs... i el millor, demà no haurem de matinar excessivament!!!
Una bona celebració, demà, si no passa res, arribem a Santiago!!!
Entrades
2 comentaris:
Hola nene,
te has dejado que en principio, siguiendo tu teoría de "a las 5 a la piltra" teníamos que dormir en Palas del Rei, peor el albergue estaba lleno y continuamos hasta Melide.
Vaya día más extraño, verdad?
Besos
Si.. la verdad que no me acordaba de eso... solo de lo bueno que estaba el jodido pulpo!!!
Fu un día diferente... lo mejor todos en la comisaria para que nos abrieran el insti... lo que daría por el vídeo que gravo el austriaco del carrito!!!
Nos vemos... domingo la Marxa del Pollastre... bueno de la gallina que no estamos para estos trotes... o si...
Apuntados están el Miguel y el Adrià!!!
Nos vemos!!!
Publica un comentari a l'entrada